"Els fills adormits", una crònica íntima i colpidora sobre els primers malalts de sida
Anthony Passeron té un parlar pausat i suau. Des de la serenitat, l'escriptor explica que encara se'n fa creus de l'èxit que està tenint la seva òpera prima, "Els fills adormits", que està presentant a centenars de poblacions i ha rebut nombrosos premis i l'aplaudiment de la crítica.
El llibre s'endinsa en la història familiar marcada per la mort d'un tiet, Désiré, a causa de la sida. La va contraure la dècada dels vuitana perquè era drogaddicte. Quan va morir tenia 36 anys i l'autor en tenia 4.
Els avis de Passeron vivien en un poblet rural francès i quan el fill gran va emmalaltir ningú sabia practicament res del que era la sida. Els pares i avis de Désiré van viure aquell procés amb una solitud i incomprensió totals. Passeron va créixer pressentint la tragèdia familiar però sense saber-ne res del cert i anys després ha volgut explicar-ho. Admet que va ser molt complicat perque a casa ningú en volia parlar:
Vaig haver de parlar amb amics del tiet o famílies que havien passat per experiències similars al poble o als voltants. Per això el llibre és una ficció. Al final, la meva família en va voler parlar una miqueta.
La novel·la és una crònica colpidora i emotiva però no lacrimògena. És una història de patiments, de negació i sobretot de silencis:
Volia trencar la solitud de la meva família. Durant tota la tragèdia es va sentir profundament sola. Fins i tot quan van tancar el fèretre, el silenci va ser l'únic que hi va haver.
Volia mostrar a la meva família que la seva història formava part d'una història col·lectiva.
El tiet, Désiré, va tenir una filla que va néixer amb el virus de la sida. La família es va abocar a cuidar-la, però ella també va morir:
Quan va morir jo tenia 10 anys i tenia por que el seu fantasma em vingués a veure. Amb el temps vaig sentir la decepció que no vingués. El llibre és també una recerca del seu fantasma.
La novel·la combina capítols on s'explica la història de la família i amb altres més assèptics que expliquen els inicis de les investigacions mèdiques. L'autor els fa un homenatge perquè van treballar enmig del desconeixement:
Van ser joves metges molt valents, que feien recerca pràcticament sense eines i que van treballar en un context molt difícil.
Passeron creu que, a nivell social, tenir el virus del VIH encara és un estigma:
Després de la peste crec que no hi ha hagut cap malaltia tan viculada a la moral. Amb la sida s'ha evolucionat molt en tractaments i prevenció, però encara no s'ha trobat cap mol·lècula que pugui protegir de la vergonya i el silenci.
Amb "Els fills adormits" (publicada per l'Altra editorial, amb traducció de Lluís-Anton Baulenas i Libros del Asteoride, amb traducció de Palmira Feixas), Passeron, que és professor de Literatura, Història i Geografía en un institut de Formació Professional, ha guanyat nombrosos premis i l'aplaudiment de la crítica.
De moment, s'ha traduït a 6 idiomes, però està previst traduir-la a 16 més. També serà una sèrie.
