Els bustos dels gegants han estat radiografiats (Ajuntament de Linyola)

Els gegants de Linyola, "pacients" per un dia al CAP de Mollerussa

Els especialistes que treballen en la restauració els han fet unes radiografies amb l'objectiu de conèixer l'estat de dins i per datar-ne l'antiguitat
Periodista de 3CatInfo a la delegació de Lleida
1 min

Valeri de Golifàs i Griselda de Mascançà, els dos gegants centenaris de Linyola, al Pla d'Urgell, han passat pel CAP de Mollerussa.

L'excepcional visita al CAP s'ha fet en el marc del seu procés de restauració, després de detectar-s'hi unes esquerdes que feien patir per la seva integritat.

Els responsables de la colla gegantera van decidir no treure'ls més en cercaviles i iniciar aquesta restauració, que es preveu acabar aquest mes de gener.

Els gegants van al CAP

Al CAP de Mollerussa s'ha sotmès la parella de gegants a unes radiografies.

L'objectiu ha estat fer un diagnòstic acurat de l'estat de l'interior de les figures --sobretot allò que no es veu-- abans d'emprendre la restauració d'aquests gegants emblemàtics per a la població.

Les radiografies volen fer un retrat acurat de l'interior de les figures (Ajuntament de Linyola)

Per la cap de colla, Meritxell Queralt, la visita al centre de salut ha estat tota una aventura:

Quan vam entrar els gegants per urgències, hi havia gent que s'esperaven que van al·lucinar.

Els treballs de restauració els fa una empresa especialitzada de Reus. Consisteixen a fer aflorar els bustos originals que, amb els anys, van quedar amagats a l'interior per intervencions posteriors.

"Hem de veure què s'hi ha afegit per eliminar tot allò que no sigui original per recuperar la imatge genuïna dels dos gegants", explica el gerent del taller Avall, Aleix Valls.

La restauració té un cost de 8.000 euros, que s'assumirà a través d'una subvenció del Departament de Cultura.

Griselda de Mascançà i Valeri de Golifàs (Ajuntament de Linyola)

Uns gegants centenaris

En paral·lel, també s'ha iniciat un estudi per saber l'antiguitat dels gegants.

"Representen un símbol d'identitat del poble, per a diverses generacions", afirma la regidora de Cultura, Roser Torres.

De moment, la primera referència que se'n té és de fa 126 anys, quan arriben a Linyola procedents de Tàrrega per a la Festa de l'Aigua.

Temes relacionats

Avui és notícia

Més sobre Ponent

Mostra-ho tot