Els governs valencià i espanyol deixen d'evitar-se setze mesos després de la dana: per què ara?
Entre Pedro Sánchez i Carlos Mazón, durant els catorze mesos posteriors a la dana, no hi va haver diàleg. Des de la societat civil, sindicats i patronal els demanaven una entesa que esdevenia, mes rere mes, una entelèquia.
Amb l'arribada de Juan Francisco Pérez Llorca a la presidència de la Generalitat Valenciana, es va produir la primera reunió entre governs. I es va propiciar un primer acord. Podia ser l'inici del desgel.
La tan reclamada comissió mixta per la reconstrucció, entre govern espanyol i govern valencià, es feia realitat. I es posava data: el 18 de febrer es fa la primera reunió. Setze mesos després de la catàstrofe, les dues administracions per fi es troben per coordinar-se. Però per què no ho han fet abans?
Viure d'esquena per evitar la culpa
El cas de la dana que va afectar el País Valencià el 2024 podria ser un cas paradigmàtic de la teoria política que explica que els polítics es mouen, principalment, pel desig d'evitar la culpa d'accions impopulars.
En termes electoralistes, els resulta més rendible això, esquivar responsabilitats en negatiu, que posar èmfasi en les accions més populars o en polítiques exitoses.
Així doncs, per "evitar la culpa", despleguen un conjunt d'estratègies com ara la de limitar l'agenda o passar la pilota a l'altre.
Evitar la responsabilitat
En una catàstrofe ningú vol ser assenyalat.
Hi havia més de 200 morts, una desfeta econòmica milionària i desenes de municipis arrasats. Cap administració volia assumir els costos de la tragèdia. I la reconstrucció i les responsabilitats es van encarar, a partir de llavors, en termes electoralistes.
Sánchez va establir un cordó sanitari a Mazón. Ni es reuniria amb ell ni respondria a les cartes que li enviava. El president espanyol l'assenyalava com a "negligent" davant l'emergència.
Mazón li va enviar una primera carta el 9 d'abril del 2025; li demanava una reunió urgent per coordinar la recuperació i la creació d'una comissió mixta. A la segona, el 5 d'agost, l'alertava d'una nova dana que podia causar danys i tornava a reclamar coordinació.
Però des del govern espanyol no en van respondre cap. El 22 de maig, Sánchez s'havia reunit amb les associacions de víctimes de la dana a la seu de la Delegació del Govern espanyol, a València. Aquell dia els dos presidents van arribar a estar a només 500 metres de distància, però no es van trobar.
Per a Carlos Mazón allò va ser una "plantada institucional". Mazón apuntava a Sánchez criticant-li l'absència d'ajuda efectiva. Assenyalava el govern espanyol per eludir, també, corresponsabilitats. Així funciona el "blame avoidance".
El govern valencià remarcava la idea de l'apagada informativa --les agències del govern espanyol no van informar--, retreia al govern espanyol la falta d'ajuda --van afirmar que van demanar ajuda i mai la van rebre-- i criticava la lentitud i insuficiència dels ajuts econòmics. Segons la Generalitat, tota la reconstrucció l'estaven fent i pagant ells.
Limitar l'agenda
Res podia ser tan impopular com explicar una tragèdia, ni l'abans --la gestió de l'emergència--, ni el després --la lentitud de la reconstrucció i les víctimes mortals--.
Durant mesos ambdues administracions han diluït i desplaçat responsabilitats, fins al punt de no saber si hi havia alguna institució, en algun nivell, que en tingués cap.
Sánchez no només evitaria trobar-se amb Mazón, tampoc visitaria la zona dana. L'estratègia de la Moncloa, en aquest sentit, ha estat enviar els ministres perquè s'encarregaren de coordinar mesures de suport i ajudes sobre el terreny.
Per exemple, el ministre Àngel Víctor Torres va visitar Catarroja, Paiporta, Sedaví o Alfafar, per conèixer com anaven les obres de rehabilitació.
Pedro Sánchez, a banda del 3 de novembre del 2024, només va visitar la zona zero una vegada més. Sense anunciar-ho. Ho va fer visitant empreses afectades a porta tancada. Ningú ho va saber fins després. I, públicament, va mantenir que volia "treballar a l'ombra", no polititzar la reconstrucció, que els equips treballaren de manera més eficient.
El president valencià no només va limitar la seva agenda, també la va ocultar. Mazón no va visitar més la zona dana, llevat d'aquell 3 novembre. Però, a més, feia opaca la seva agenda oficial per evitar els crits i les crítiques públiques que generava la seva presència. Als actes que acudia, acabava escridassat. Evitava així, també, les preguntes dels periodistes.
Tampoc es va reunir amb les principals associacions de víctimes. Davant les crítiques que això va generar, va defensar que sí, que es reunia amb víctimes, però que ho feia a títol individual -no amb associacions-, discretament i fora del focus mediàtic.
Un dels episodis més significatius pel que fa a la limitació d'actes públics del president valencià es va produir durant les falles del 2025. No se'l va veure cap dia al balcó de l'Ajuntament de València. Mai un president valencià no havia acudit ni un sol dia a una mascletà. Si que hi va anar la nit de la cremà, a última hora, accedint per la porta del darrere. Sense informar ningú. Sense que estiguera a la seva agenda. Quan ja havia presentat, amb Vox, un preacord per a l'aprovació de pressupostos.
Un primer intent de comissió mixta
Si aquestes dues institucions hagueren col·laborat bé, tal com s'exigia des de la societat i com exigien les tràgiques circumstàncies, com haurien carregat la culpa a l'altre? Van treballar d'esquena. I, després de dues cartes sense resposta, Mazón va presentar la seva comissió mixta.
L'expresident valencià, durant els mesos posteriors a la dana, va voler posar l'accent en la reconstrucció i treure'l de les crítiques a la gestió de la dana o al seu paper el dia de la catàstrofe. Però no se'n va sortir.
Ho va intentar, una vegada més, creant una comissió mixta. La va presentar el 12 de maig. La integraven la Diputació de València i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, ambdues institucions liderades pel Partit Popular.
Carlos Mazón la va presentar com una eina que havia d'accelerar les accions de reconstrucció i es va queixar:
No podem esperar més al Govern, hauria de ser la seua obligació.
Sis mesos després de la dana, Mazón lamentava la manca de coordinació, i afirmava que estaven cansats d'"estar sols".
A finals d'octubre passat, una taula rodona a la Universitat de València, reunia el llavors conseller per la Recuperació Econòmica i Social, Francisco José Gan Pampols, i la comissionada per govern espanyol per la reconstrucció, Zulima Pérez. Visiblement molest, Pampols li retreia: "Ni tan sols en el diagnòstic hem coincidit".
Explicava que havia intentat que crear una comissió entre administració central i Generalitat, però que no ho havia aconseguit i li etzibava a la comissionada: "Les actuacions poden ser desitjablement en paral·lel, i indesitjablement divergents". A pocs metres, el separava només el moderador, ella responia: "No crec que hi haja excessives discrepàncies, per no dir quasi cap discrepància".
Sis mesos després de la creació de la comissió mixta -sense el govern espanyol-, el 28 de novembre del 2025, es feia pública la celebració d'una reunió on s'acordava la creació de grups de treball per accelerar l'execució del Pla Endavant per la reconstrucció. I on van reclamar, de nou, aquesta vegada sense Mazón, que havia dimitit el 3 de novembre, més col·laboració del govern espanyol i que aquest s'integrara a la comissió.
Ara sí, una comissió en quinze dies
Durant quinze mesos ambdues administracions van adoptar estratègies de desplaçament, delegació i opacitat per evitar ser considerades responsables d'una crisi, la de la dana, amb costos polítics molt elevats. Durant quinze mesos es van evitar.
L'estratègia es podia visualitzar a diferents àmbits, un d'ells era la creació de la comissió mixta.
Amb només dues setmanes es produïa el desgel. La reunió, i la creació de la comissió ja no tenia el mateix cost polític per al govern espanyol ara que Mazón havia dimitit. I el nou president valencià aconseguia en 15 dies el que no havia aconseguit Mazón en 15 mesos.
La reunió del 18 de febrer és important, sobretot, pels afectats per la dana, pels familiars de les víctimes i per la zona castigada per la catàstrofe. Caldrà veure si és àgil, si fa avançar la reconstrucció o si només és un canvi d'estratègia.
