Els inconvenients per als treballadors autònoms en l'àmbit rural: "Gairebé és fer servei públic"
"Ser treballador autònom en un poble gairebé és fer un servei públic". Amb aquest convenciment parla la vicepresidenta de Garrigues Empresarial, Anna Rosset. La seua entitat, l'Associació de Botiguers, Empresaris i Comerciants d'Arbeca i l'Associació de Comerç de les Borges Blanques han unit forces per donar visibilitat als problemes i necessitats que pateixen com a autònoms a l'àmbit rural.
S'han sumat al manifest estatal dels treballadors autònoms i fan seues reivindicacions com la revisió de les quotes que paguen a la Seguretat Social, la reducció de la càrrega fiscal o una millor cobertura de les baixes laborals i els permisos de paternitat. Però creuen que cal que les administracions entenguin les dificultats a què s'enfronten diàriament els autònoms que treballen en pobles. Rosset explica que, per exemple, una de les particularitats a què s'enfronten són infraestructures deficients.
Al món rural tenim un problema amb els microtalls de llum, amb la connexió a internet, que dificulta la gestió dels negocis i augmenta els costos.
La presidenta de Garrigues Empresarial, Pilar Palau, diu que "també hi ha una càrrega emocional i mental afegida, perquè aquí tothom ens coneixem, i la gent vol un tracte diferenciat i l'atenció ha de ser més especial, més única".
Xus Sans, que té una merceria a les Borges on també fa cursos de confecció, ho exemplifica amb els horaris: "24-7. O sigui, pensen que estàs sempre disponible"
Sans creu que la gent actua molt diferent que com ho faria en una ciutat. "Si estàs en un lloc gran, al final la gent no gosa trucar a les 9 de la nit. I aquí, en canvi, hi ha la confiança de dir 'per demà em pots tindre això fet, o em pots baixar això?'". Tot i això, assegura que està contenta de donar aquest servei.
La burocràcia i la dificultat per arribar als ajuts i subvencions és un altre dels hàndicaps a què s'enfronten en l'àmbit rural. La Sílvia Blanc, la propietària d'un centre d'estètica a Arbeca, s'exclama:
No pot ser que et diguin donem aquesta subvenció i després, per demanar-la, necessitis ser enginyer.
Creu que les administracions locals també haurien de donar un cop de mà, amb l'exempció o la rebaixa d'alguns impostos o taxes. "Per exemple, jo pago l'impost de brossa de casa i del meu centre. El que volem és que de l'empresa, botiga o comerç, que paguin el 50%". Mesures, diu, que contribueixin que el comerç del poble no s'acabi. Perquè, com afirma Pilar Palau, "cada vegada que tanca un establiment local, el poble es mor una mica més".
