Els infants a Gaza, una generació perduda
Cada dia, quan veig les imatges dels nens i les nenes a Gaza em pregunto: "Què serà d'aquestes criatures? Quin futur els espera? Quines conseqüències té per al cos i la ment tanta violència, tant dolor, tanta pèrdua i tanta gana?
He anat a buscar algunes respostes amb una de les millors expertes en desnutrició crònica, la pediatra Vicky Fumadó, de l'Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona, amb una llarga experiència en cooperació internacional.
Ella m'explica que els infants no només tindran una talla més baixa i seran més prims, el seu cervell també se'n veurà afectat.
De la mateixa manera que no creixen els seus ossos i el seu cos, tampoc es desenvolupa el seu cervell. S'afecten també totes les connexions neuronals i les neurones. La capacitat intel·lectual d'aquests nens quedarà disminuïda.
I encara afegeix: "Tindran pitjor rendiment escolar, si és que arriben a anar a l'escola, pitjor capacitat de resposta i la seva salut mental i el seu comportament social quedaran afectats. Serà una generació molt menys productiva la que sobrevisqui."
Bombes duradores
És a dir, les bombes tenen efecte immediat i a llarg termini. Se'ls impedeix l'educació ara i en el futur, perquè el sistema ha quedat destruït. Però, a més a més, de la falta de preparació i d'oportunitats, el seu cos no els respondrà.
La malnutrició crònica pot tenir moltes conseqüències: diabetis, hipertensió, un sistema immunològic debilitat, ossos delicats... La falta de vitamina A pot arribar a provocar la ceguera total.
La doctora Fumadó subratlla que les intervencions perquè una criatura pugui recuperar totes les seves capacitats s'han de fer abans dels dos anys de vida. El temps s'esgota.
Somiar la mort per sortir del calvari
El trauma psicològic és un capítol a part. L'ansietat, la depressió, els malsons.
A Save the Children, l'ONG que des de fa un segle es dedica a defensar i promoure els drets de la infància, han seguit l'evolució mental dels més petits a Gaza.
Toni Pérez, el director a Catalunya, explica que primer resaven per la pau, convençuts que es solucionaria aviat, després van passar a demanar aigua i menjar, però ara, diu, ja manifesten directament que volen morir perquè així aniran amb els seus familiars que són al cel i, a més a més, creuen que allà hi haurà aliments i aigua.
El que estem veient són les conseqüències crítiques del que està passant ara mateix, però a llarg termini, tot això tindrà un impacte brutal, especialment en els més petits.
I és que els més petits a Gaza ja no saben com és ni quin gust té la fruita, la verdura o l'amanida. No han conegut o no recorden aquests sabors. L'ONU va declarar la fam a l'agost, una fam provocada.
Almenys 133.000 criatures menors de cinc anys estan en perill de mort per malnutrició aguda, segons Save the Children.
Cap espai segur
Els que sobrevisquin a la fam i a les bombes quedaran tocats de per vida.
Pérez ha treballat sobre el terreny en molts conflictes, com el del Sudan o Myanmar, i diu que mai havia vist una guerra com aquesta, on no hi ha un espai segur. El 100% de la població, amenaçada.
Als múltiples desplaçaments forçats s'hi sumen les separacions familiars, els orfes i la pèrdua de bona part de l'extensa família.
L'ONG intenta sempre crear el que anomenen espais amigables, per acollir els menors desemparats.
En tenen 10 a Gaza i dues clíniques per atendre les embarassades. En aquestes condicions el risc de mortalitat materna i fetal és molt més elevat.
Hi ha mares que expliquen que no tenen llet de cap tipus i que han de donar te als seus nadons.
Bombardejos per destruir el futur
Save the Children té unes 100 persones sobre el terreny, sobretot personal local.
Davant els impediments per part d'Israel per deixar entrar l'ajuda, treballen molt amb el que s'anomena contraparts, organitzacions més petites amb què s'estableixen col·laboracions, una fórmula habitual en el món humanitari.
Pérez incideix en la intencionalitat dels bombardejos i afirma que tota la infraestructura sanitària i educativa ha estat destruïda, col·lapsada i arrasada.
Això només té una intenció, és la de comprometre el futur. D'un país o d'una nació. Tot això és intencionat.
Coincideixen en la importància de mantenir els vincles familiars. "Són una protecció encara que 'només' sigui emotiva", diu Fumadó.
Aquestes criatures creixeran desconfiant de la humanitat. "Quan t'han negat el menjar, quan has hagut de córrer, quan has passat por, quan anar a buscar el menjar et fa por, acabes desconfiant totalment de l'ésser humà, i això és molt més difícil de treballar, es necessiten anys de suport".
Disparar al cap o al pit dels més petits
El que han vist aquestes criatures difícilment s'oblida. El diari holandès Volkskrant ha publicat una investigació, després de parlar durant mesos amb 17 metges internacionals que han estat treballant a Gaza, i la conclusió és pertorbadora: tots ells han observat un patró que es repeteix una vegada i una altra: nens i nenes amb un tret al cap o al pit.
Almenys 20.000 criatures mortes, una cada hora, més de 40.000 de ferides... i seqüeles per a totes les que sobrevisquin.
La doctora Fumadó enumera una llista interminable de conseqüències físiques i psicològiques.
Sí, és una generació perduda. A més, una generació que té uns progenitors que tampoc els poden ajudar gaire perquè també han patit gana, estrès i problemes psicològics.
Una guerra que apunta a la generació del futur.
