Els joves aposten pels neobancs: interessos més alts, mobilitat i funcionament en línia

Aquesta setmana hem conegut els beneficis de la majoria dels grans bancs que operen a l'Estat. Són quantitats astronòmiques, milions d'euros de beneficis.

Aquests beneficis, però, reverteixen molt poc en els clients que posen els seus estalvis en dipòsits bancaris. De fet, la concentració bancària a Espanya està fent que els estalviadors rebin menys interessos pels seus diners que en la majoria de països de l'eurozona.

Els bancs espanyols, a la cua

Si mirem les últimes dades del Banc Central Europeu, es veu la diferència en la remuneració dels dipòsits dins de l'eurozona, on Espanya està a la part baixa de la classificació amb un 1,65% de mitjana; a Itàlia, França, Alemanya o Finlàndia, entre d'altres, passen del 2%.

Això vol dir que un estalviador espanyol rep menys diners pels seus estalvis simplement per tenir els seus diners en entitats bancàries de l'Estat. I això és així fonamentalment per la concentració bancària espanyola.

Si a Europa els tipus d'interès regeixen --en teoria-- a tota l'eurozona, tots els bancs haurien de donar els mateixos interessos, però a Espanya molt pocs bancs tenen una grandíssima quota de mercat i això explica els baixos interessos que estan donant pels estalvis", com apunta Xavier Brun, doctor en economia de la UPF i expert en finances i banca.

Amb una inflació a la ratlla del 3% i uns tipus d'interès al 2%, les persones que tenen estalvis i els posen en dipòsits bancaris en entitats espanyoles estan perdent poder adquisitiu cada dia que passa.

Per sota d'Espanya, és a dir, que encara donen menys interessos pels dipòsits, hi ha Portugal o Croàcia, que estan al voltant de l'1,30%, o Grècia, que és dels pitjors amb poc més d'un 1%.

Les alternatives, bancs europeus

Fins ara, els clients dels grans bancs de l'estat han estat molt fidels a les seves entitats i han estat disposats a guanyar menys interessos a canvi de tenir els diners al mateix lloc on els han tingut tota la vida. Però això està canviant.

Els bancs tradicionals comencen a perdre clientela, sobretot entre la gent més jove, perquè busquen --i troben-- millors interessos a través de les fintechs, o els anomenats neobancs.

Què són les fintechs?

Són plataformes bancàries en línia que alguns també anomenen neobancs. Aquestes plataformes també estan garantides pels Fons de Garantia de Dipòsits del país d'origen.

És a dir, si es posen els estalvis --a través d'una fintech o d'un neobanc-- en un dipòsit d'un banc italià, es tenen els diners garantits pel Fons de Garantia d'Itàlia.

De fet, Elisabet Ruiz Dotras, doctora en Economia i especialista en mercats financers a la UOC, assegura que "la gent més jove ja opera amb aquest tipus de plataformes financeres i belluguen els seus diners en funció dels seus interessos".

Per això, Ruiz Dotras adverteix que cal que els bancs tradicionals comencin a canviar si volen captar els clients més joves: "D'aquí cinc anys els bancs tindran una gran amenaça".

"La banca tradicional --diu aquesta professora-- no està parant prou atenció als clients joves i no veu que la tendència de les noves generacions no és tenir una sola entitat", sinó que fan servir les fintechs per diferents coses, també pels seus estalvis.

Xavier Brun afegeix que la mobilitat dels diners de la gent més jove és molt alta:

Una fintech, sigles que corresponen a Finance and Technology, i un neobanc gairebé són el mateix, però les fintechs s'especialitzen sovint en productes més concrets --préstecs, pagaments o crowdfunding--, mentre que un neobanc simplement és un banc que funciona exclusivament a través de la tecnologia blockchain, que avui dia és impossible de falsificar.

Com funcionen?

Les fintechs i els neobancs tenen en comú que cap dels dos no tenen seus físiques, és a dir, oficines, i tots dos tenen automatitzats la majoria dels seus processos interns. Això els fa més competitius que els models bancaris més tradicionals.

A més, permeten als clients posar els seus diners en altres bancs europeus més enllà dels seus països. Per exemple, si ens mirem alguns dels neobancs o fintechs que operen a Europa --Revolut (Regne Unit), Raisin (Alemanya), Wise (Regne Unit)-- ara com ara estan oferint dipòsits a 1 any a un 2,45% d'interès.

Per tant, estan gairebé dos punts per sobre dels interessos que donen els bancs tradicionals espanyols per un fons d'estalvi fix.

Aquests neobancs tenen el Fons de Garantia de fins a 100.000 euros de cadascun dels seus països. Això sí, cal assegurar-se que són neobancs amb totes les garanties.

Tot plegat, segons alguns economistes, fa preveure que els pròxims cinc anys els bancs tradicionals podrien haver perdut bona part dels seus clients més joves si no revisen el seu funcionament. Però, sobretot, si no revisen els guanys que estan disposats a repartir entre els seus clients.