Els joves són cada vegada menys feministes, especialment els nois

El nombre de joves que neguen l'existència de la violència masclista ha crescut els últims quatre anys, sobretot entre els homes. A Espanya, gairebé un de cada quatre homes d'entre 15 i 34 anys creu que la violència masclista no existeix, sinó que és un invent ideològic --en concret, el 23%, gairebé el doble que fa quatre anys--.

El nombre de dones joves negacionistes és més baix, però també s'ha doblat entre el 2019 i el 2023 del 6% al 13%, segons un informe presentat pel Ministeri de Joventut aquest dijous.

Gemma Altell Bales, psicòloga experta en violències masclistes, posa el focus en el 80% que sí que veu la violència masclista. Però també alerta de l'augment dels discursos misògins que veuen en el feminisme un perill per als seus privilegis, sobretot a les xarxes socials --on el 90% dels joves passa almenys dues hores diàries--:

"Han augmentat els discursos d'odi i els discursos misògins i masclistes, des d'una perspectiva potent on hi ha lobbies potents, xarxes socials que impulsen aquests discursos cap als homes."

A més, molts joves no són capaços de reconèixer situacions de discriminació i injustícia que pateixen les dones només pel fet de ser-ho i creixen els que no els reconeixen el dret a polítiques públiques d'igualtat de gènere.

Només el 56% dels homes defensen el dret a l'avortament davant el 71% de les dones. I no arriben a la meitat --45%-- els homes joves a favor de la remuneració de la feina domèstica, que, en canvi, defensen el 61% de les dones.

Set de cada deu dones joves estan a favor d'una presència equilibrada d'homes i dones en alts càrrecs, un equilibri que només té el suport del 48% dels homes joves.

Menys feministes i més polaritzats

El feminisme i la lluita per la igualtat perden suport com a bandera de la joventut actual, que està cada cop més polaritzada entre gèneres en aquestes qüestions i les polítiques sobre identitat i gènere.

En termes generals, el suport al feminisme ha caigut del 64% al 54%, i la lluita per la igualtat de gènere, del 74% al 62%. També ha caigut la preocupació per la violència masclista. Fa quatre anys era un dels problemes socials més rellevants per a vuit de cada deu joves. Avui ho és només per a sis de cada deu.

Les diferències són encara més pronunciades entre gèneres. Potser per la falta de discursos integradors, segons Gemma Altell Bales.

"Estem polaritzant molt la posició d'homes i dones. No estem contribuint a buscar discursos que puguin sumar i desmuntar la societat patriarcal."

Dues de cada tres dones menors de 30 anys encara s'identifica com a feminista, una etiqueta que defensaven el 81% de les joves fa només quatre anys. També són menys actives en la defensa de les polítiques d'igualtat de gènere (s'hi impliquen un 76% davant el 85% de fa quatre anys). Només el 46,3% creu que hi ha desigualtats de gènere grans o molt grans (davant el 48,9% del 2019).

Entre els homes joves, no arriba a la meitat ni el suport al feminisme ni a les polítiques d'igualtat de gènere. Només el 46% creu que actualment hi hagi grans desigualats de gènere.

La doctora en psicologia Elena Garrido també alerta "dels prejudicis cap a les polítiques d'igualtat" i del perill de la impunitat de certs discursos i l'impacte que tenen en la població.

"No només és preocupant que es qüestionin les polítiques o els moviments feministes, sinó la creença de la manca d'existència d'un problema. Aquest biaix, creure que aquest problema no existeix o que no interpel·la, només et posa en una situació de risc per esdevenir una persona violenta o en cas que estiguis en una situació de violència masclista."

Han viscut més situacions de violència

La població juvenil ha viscut més situacions de violència física i per internet o xarxes socials que les generacions precedents. O com a mínim, les identifica més.

El 32% de les dones joves han tingut relacions sexuals no desitjades, davant el 19% dels homes -- això inclou relacions que en realitat no volien tenir, relacions forçades o haver fet coses que no volien fer--. Una de cada deu dones joves declara haver estat forçada a mantenir relacions sexuals i el 6% de les dones d'entre 15 i 29 anys han patit alguna agressió sexual.

Garrido creu que, sobre la concepció de la violència masclista i la manera de prevenir-la, no només cal parar atenció en les polítiques d'igualtat:

"Crec que també és qüestió de posar el focus en com s'entén a dia d'avui la construcció de les parelles, la construcció de l'amor o la construcció de la sexualitat."

La joventut és cada cop més conscient de la importància de la salut mental, però està descuidant la salut sexual i, segons aquest estudi, un de cada deu joves no fa servir cap mètode anticonceptiu.

El nombre de casos clínics per problemes psicològics s'ha disparat un 590% entre els joves d'entre 15 i 34 anys en l'última dècada, per sobre de la població adulta, en què ha pujat un 450%.

Una població jove més plural i diversa

La joventut actual és més plural i diversa en orígens, trajectòria i forma d'entendre el món que la de fa quatre anys, abans de la pandèmia, quan es va fer l'últim informe. I també que la de fa 40 anys, quan el govern espanyol va engegar aquest tipus d'estudis sobre la joventut.

De fet, el 24% dels joves residents a Espanya --gairebé un de cada quatre-- han nascut a l'estranger, sobretot entre els que ara tenen entre 25 i 34 anys. És un percentatge superior al de la població total d'Espanya en qualsevol edat, que és del 17%. El 41% dels joves viuen en grans ciutats. 

Els joves desconfien cada cop més de les institucions per afrontar un futur més incert i precari que el que tenien al davant la generació dels seus pares i mares. I per això, s'aparten dels canals tradicionals institucionals i polítics que, segons l'informe, "no compleixen el que prometen i perpetuen la precarietat i les desigualtats educatives, socials i d'habitatge".

Més del 40% del jovent s'implica en lluites per la igualtat, la justícia climàtica i els drets humans, buscant fórmules innovadores per fer-ho. I cada cop hi ha menys "ni-nis" i més "sí-sís", és a dir, més joves que combinen feina i estudis.

Tot i això, l'edat d'emancipació no para de créixer --ara està en 30,4 anys-- i el 60% continua vivint a casa els pares passats els 30 anys. També s'endarrereix l'edat de maternitat --als 32 anys, en les últimes posicions d'Europa--, bàsicament per raons econòmiques.

L'estudi dibuixa un patró de llars amb parelles més igualitàries, però sense fills: el 92% dels joves de menys de 30 anys no en tenen. D'altra banda, la majoria de les dones emancipades aporten més diners a casa que les seves parelles masculines --el 53% davant del 30% de l'any 2008--, tot i que encara hi ha una bretxa salarial a favor d'ells.

A més, fins als 34 anys, les dones tenen nivells educatius més avançats i s'estanquen més tard en els estudis que els homes, que els abandonen abans.

També hi ha més polarització ideològica, tot i que amb una agenda de demandes estructurals comunes: habitatge, igualtat educativa, feina digna i salut mental. La guerra i la inseguretat també estan entre les seves principals preocupacions.

Les dones es declaren més d'esquerres --el 41%-- que de centre --una de cada quatre-- o de dretes --el 20%--. Els homes, en canvi, es consideren més de centre --el 33%-- que d'esquerres --el 31%--. El 25% diu ser de dretes i el 8% d'extrema dreta.

Pel que fa al consum digital, nou de cada deu joves passen almenys dues hores al dia connectats a internet i a les xarxes socials, i el 59%, almenys quatre hores al dia. Entre els 15 i 19 anys, aquest consum d'internet encara és més alt: al conjunt d'Espanya, el 69% de la joventut passa més de quatre hores connectada, i a Catalunya ho fan el 64% dels joves, sigui per informar-se o per oci, que s'ha digitalitzat sobre manera.

"Ara els toca a les institucions escoltar amb empatia els joves", conclou l'estudi, que proposa ampliar i millorar la democràcia i fer profundes transformacions econòmiques, socials i mediambientals.