Els lirons ajuden la ciència a entendre com la crisi climàtica transforma els boscos catalans

Els boscos de Catalunya estan canviant i, en algunes zones, de forma molt ràpida. L'equip de científiques del Museu de Ciències Naturals de Granollers ho estan comprovant gràcies a un petit rosegador que habita els nostres boscos, el liró.

Aquest mamífer té la curiosa capacitat de poder endevinar el futur. Concretament, sap si serà un bon any per als seus arbres i si li donaran el fruit que necessita per alimentar les seves cries.

Així que, si preveu que les condicions de temperatura i humitat no seran favorables i no passarà un bon any, no cria.

Aquest meravellós do, que ha adquirit per tal de fer sobreviure l'espècie, fa que sigui un bioindicador, un informador valuosíssim per als investigadors, que aporta dades sobre la velocitat dels efectes de l'escalfament global.

Per les mans expertes de la Lídia Freixas, responsable del Projecte Liró, hi han passat centenars d'aquests rosegadors. El seu estudi ajuda en la conservació d'una espècie molt lligada als ritmes dels boscos.

"A diferència d'altres petits mamífers, que responen després que hi hagi una falta o un pic de llavors, ells s'hi anticipen. Si les condicions són molt adverses, per sequera o el que sigui, poden reabsorbir els seus propis embrions i no reproduir-se", explica.

20 anys estudiant un gran desconegut

El projecte ha instal·lat en diversos boscos milers de caixes niu, durant ni més ni menys que 20 anys.

Abans que comencés l'estudi no se sabia gairebé res sobre aquesta espècie, que és nocturna i molt esquiva. Per això, la possibilitat de veure'ls dins de les caixes niu que els han instal·lat els brinda una oportunitat única per a estudiar-los de prop.

"Per tant, obrir una caixa i veure si hi ha cries ens indica molt fàcilment si serà un bon any o no i, per tant, també una mica com està aquell ecosistema, aquell bosc", explica la Lídia.

De totes les poblacions que hi ha a Catalunya, la que hi ha més al límit, la del Parc del Montnegre, entre el Maresme i el Vallès Oriental, és la que els ha donat dades més sorprenents.

Amb una incidència més gran de l'escalfament global que en altres indrets, el Montnegre s'ha escalfat 0,6 graus en només 10 anys i hi plou un 30% menys que el 1950. Doncs aquí és on han vist un comportament més curiós del liró.

"Només hi ha 20 quilòmetres de distància entre el Montseny i el Montnegre i, en canvi, les poblacions es comporten de manera molt diferent", explica la científica:

Així que, al Montnegre, degut a les condicions climàtiques més canviants per la crisi climàtica, hi ha més mortalitat que els lirons compensen criant molt més.

Menys boscos humits i caducifolis, i més de mediterranis

I com que el liró canvia perquè canvia el bosc, al Montnegre l'equip de la Lídia ha pogut comprovar com el bosc més humit va deixant lloc a un de més sec.

Per a l'equip, el Montnegre és com un petit laboratori a l'aire lliure, i estudiar aquestes poblacions és molt interessant perquè "fa més anys que estan entre les cordes".

"El que hem vist al Montnegre és que el bosc més humit, la roureda, està reduint la seva superfície i guanya terreny un bosc més mediterrani, més sec, amb arbres com el pi o l'alzina. Per tant, hi ha un canvi de tipus de bosc, que en aquest cas no afavoreix el liró", apunta.

Aquest mamífer hivernant fa 50 milions d'anys que està sobre la Terra, mentre que els humans només uns 200.000 anys. La seva supervivència es deu en part a la seva gran capacitat d'adaptació als canvis. Però ara aquests canvis provocats per la mà humana van més de pressa que mai.

I tot i que tant les poblacions del Montseny com les del Montnegre estan en declivi, la Lídia és optimista perquè veu en els lirons una gran resiliència que altres espècies no tenen: