Els migrants ja no s'amunteguen a Lesbos i Samos: "Han millorat les condicions de vida"

La migració ha estat un dels temes de campanya a Grècia. Enrere han quedat els anys en què entraven milers de persones cada mes, sobretot durant el 2015 i el 2016, però la seguretat fronterera i l'acollida de refugiats continuen presents en els programes electorals, sobretot entre els que volen atraure votants de l'extrema dreta.

L'actual govern del conservador Kyriakos Mitsotakis acaba d'ampliar el mur al llarg del riu Evros, que separa Grècia de Turquia, i promet continuar fent-ho l'any que ve. A les illes gregues, la situació, però, ha canviat molt.

Lesbos i Samos van ocupar durant anys portades internacionals per l'arribada massiva de refugiats per mar que venien de Turquia fugint, sobretot, de la guerra de Síria. Les illes de l'Egeu es van col·lapsar i els camps de refugiats, construïts a correcuita, estaven molt per sobre de la seva capacitat.

Va ser el cas del camp de Mória, a Lesbos, que es va acabar cremant l'any 2020, o de Samos, on el camp de Vathy, al costat de la capital, va arribar a acollir entre 8.000 i 9.000 persones. Tant als camps de Lesbos com a Samos, molts dels refugiats s'amuntegaven al voltant del camp oficial, en tendes precàries i condicions higièniques deplorables. Les cues per menjar eren llargues, l'atenció mèdica era escassa i hi havia molts problemes de salut mental.

"Les condicions de vida han millorat"

L'any 2021, el govern de Grècia i la UE van encetar una nova estratègia, que ha començat per Samos. Es va tancar el camp originari i se n'ha construït un de nou, amb una inversió de 40 milions d'euros, on els refugiats estan aïllats, a 8 km de la ciutat, i viuen dins unes instal·lacions controlades i envoltades de murs i filferro.

El dia a dia dels refugiats ha millorat, segons ha explicat a Catalunya Ràdio la directora del projecte a Samos de Metges sense Fronteres, Sonja Balleron:

"Si hi vas i visites el camp, veuràs que ara hi ha contenidors que permeten als refugiats tenir la seva habitació o compartir-la només amb una o poques persones. L'accés a l'electricitat o a l'aigua potable també han millorat. Així que, si parlem estrictament de les condicions de vida, han millorat."

De les 9.000 persones que havien arribat amuntegar-se a Samos, ja només en queden uns centenars: la resta van ser traslladades a la península o van marxar. Però l'aïllament passa factura als refugiats, que molts cops han viscut situacions d'extrema violència en el seu camí a Grècia:

"Arriben a un destí on es podria esperar que serien capaços de curar-se, recuperar-se. Però, en canvi, el que veiem i el que ens expliquen és que viure en el que ells anomenen 'camps-presons' els està agreujant el trauma que han viscut."

Avui, la ruta des del nord d'Àfrica a Itàlia és la més important, amb 45.000 arribades fins al maig, però a Grècia creixen les xifres: els migrants que han arribat a Samos durant el primer trimestre de l'any s'han multiplicat per 10 respecte de l'any passat. Aquest nou model de camp que ara hi ha a Samos es vol implementar a altres illes gregues, com ara Lesbos, on també arriben barques de migrants cada dia.