Els motius de la vaga de metges: d'un conveni propi a la fi de les guàrdies de 24 hores
Redacció
Segon dia de vaga de metges per reclamar millores laborals i organitzatives per al personal mèdic que es pactin en un espai de negociació propi.
Les aturades d'aquesta setmana se sumen a les dels mesos d'octubre i desembre, perquè, denuncien, no s'ha avançat en la negociació.
Metges de Catalunya reclama un espai de diàleg directe amb la conselleria i un conveni propi per als metges, que volen una jornada de 35 hores, que ara és de 37,5, guàrdies a part. Reclamen també més mesures de conciliació familiar i millores en les retribucions.
Una altra petició del sindicat té a veure amb les guàrdies de 24 hores. Els metges demanen que es redueixin progressivament fins a un màxim de 12 hores consecutives.
Volen, a més, que comptin com a hores extraordinàries i, per tant, estiguin més ben retribuïdes --ara són jornades complementàries-- i que computin per a la jubilació.
Asseguren que aquestes llargues jornades són "abusives, extenuants i perilloses per a la seguretat dels pacients".
El clam dels facultatius s'ha sentit novament al carrer aquest dijous, amb una manifestació al matí a Barcelona que ha anat del Centre Corporatiu de l'Institut Català de la Salut (ICS) fins a la seu de la patronal Unió Catalana d'Hospitals (UCH).
Estatut mèdic propi
La vaga de metges de la sanitat pública a Catalunya coincideix amb mobilitzacions a tot l'Estat.
Els metges no se senten ben representats pels sindicats generalistes, perquè consideren que no defensen prou els seus interessos singulars. Per això reclamen un estatut mèdic propi, separat dels altres col·lectius professionals, una reivindicació compartida amb altres sindicats a escala estatal.
El sindicat mèdic considera que els facultatius tenen una sèrie d'especificitats diferents d'altres professionals de la sanitat, com infermeres, auxiliars o tècnics sanitaris, per la qual cosa s'han d'abordar les millores per separat.
El ministeri sosté que ja estan ben representats a la mesa de negociació, i els altres col·lectius sanitaris els acusen d'elitistes.
A Catalunya, el sindicat Metges de Catalunya interpel·la la consellera Olga Pané, que els diu que no té competències per oferir-los solucions. Si no hi intervé, reclamen el mateix president Salvador Illa com a interlocutor.
S'encarrila un preacord sense el sindicat Metges de Catalunya
Justament, segons fonts del Ministeri de Sanitat, els sindicats presents a la taula de negociació pel nou estatut marc en matèria de salut han arribat a un preacord. Segons ha pogut saber Catalunya Ràdio, es firmarà abans de finals de gener.
A la taula hi participen els sindicats Comissions Obreres, la UGT, el Sindicat de funcionaris o el d'infermeres (SATSE) i CIG-Saúde, que aglutina metges i personal d'infermeria de Galícia. En canvi, Metges de Catalunya no s'ha assegut en aquesta taula.
En aquest nou estatut marc es preveu la fi de les guàrdies de 24 hores, que, segons ha pogut saber Catalunya Ràdio, passaran a ser guàrdies de 17 hores amb un dia de descans obligat abans i després de la guàrdia. De tota manera, la lletra petita indica que per, motius de necessitat del servei, se'ls podria demanar que siguin de 24 hores, i per això els metges recel·len que es pugui posar en pràctica, tenint en compte la falta de metges que hi ha.
També s'han pactat avenços en la conciliació familiar.
Ara bé, en aquesta negociació no es preveu, com demana Metge de Catalunya, un conveni diferent per als metges, sinó que recull les particularitats de la professió en un capítol específic dins del conveni general.
El ministeri recorda que hi ha demandes dels metges que depenen de les comunitats autònomes i que, per tant, aquestes reivindicacions s'han de tractar des de les conselleries.
A Catalunya, els metges reclamen també millores en l'organització interna i en els models organitzatius, i aquesta reclamació la fan a la consellera Olga Pané, igual que el preu de les guàrdies, que depenen del conveni --sigui de l'ICS, SISCAT o d'altres operadors--.