Els negocis del narco Sito Miñanco: drassanes privades i cocaïna de Sud-amèrica
El 2016 a Espanya es registrava una mitjana de menys d'una trucada al dia des de les cabines telefòniques. En canvi, un home gallec de la vella escola, Juan Ramón Prado, donava instruccions als seus subordinats perquè les comunicacions les fessin des de cabines telefòniques per la discreció que li aportaven. I així tenia la confiança que dels negocis que tramaven no se n'assabentaria ningú més.
I els assumptes que no resolien per telèfon els acabaven de rematar cara a cara, en el que l'Audiència Nacional anomena un "pis de seguretat" ubicat a Vilagarcía de Arousa, a Pontevedra. A l'immoble, un xalet ben protegit, es garantia la confidencialitat de les converses. El propietari: Juan Ramón Prado, conegut popularment com Sito Miñanco.
La història del narco Sito Miñanco torna a estar d'actualitat després que l'Audiència Nacional hagi decidit processar el seu advocat, Gonzalo Boye.
Delegar funcions però supervisar-ho tot
Amb els anys i també potser per culpa d'una condemna a presó que li impedia llibertat de moviments, Sito Miñanco havia après a delegar. Havia triat dues persones de màxima confiança: Luis Enrique García i Juan Antonio Fernández, àlies "Chus". Tot i que en última instància supervisava totes les decisions. També comptava amb la confiança del Niño, fill polític del narcotraficant Laureano Oubiña.
La investigació policial arrenca, però, per les trobades de Sito en una nau del polígon industrial de Colmenar Viejo, a Madrid. Era el febrer del 2016 quan els investigadors van deduir que aquells desplaçaments al polígon i les mesures de seguretat que utilitzaven podien encobrir activitats delictives.
En aquell moment Sito Miñanco complia condemna per tràfic de drogues: li havien caigut 16 anys i 10 mesos. Estava, però, en tercer grau i això li permetia certa llibertat de moviments. Un tercer grau que complia al Camp de Gibraltar, territori del narcotràfic. Miñanco era al Centre d'Inserció Social Manuel Montesino d'Algesires i treballava en un pàrquing de la mateixa localitat. De la interlocutòria de l'Audiència Nacional es desprèn que la seva feina principal continuaven sent els negocis amb la cocaïna i Algesires era, juntament amb Madrid i Galícia, punt de reunió.
L'holandès
Un dels contactes de Miñanco per fer tràfic de drogues era l'holandès Van Rij, que interlocutava amb els subministradors de cocaïna que eren a l'Equador. Van Rij no va poder recollir un carregament amb 615 kg de "fariña", el contenidor va ser decomissat el novembre del 2017 als Països Baixos, quan ja l'havien introduït al país i el tenien en un magatzem a l'espera de la distribució.
Feia poc que Sito Miñanco havia rebut un cop encara pitjor. Quan la policia ja havia interceptat l'embarcació Thoran a prop de les Açores, el 2 d'octubre del 2017, Miñanco encara estava preparant l'operatiu perquè les embarcacions estiguessin preparades per introduir la mercaderia a terra. Però a alta mar, ja havien detingut tota la tripulació i 3.300 quilos de cocaïna d'una puresa superior al 80% que els investigadors calculen que al mercat tenia un valor de 131 milions d'euros. Quan va assabentar-se, va ordenar la retirada de tothom. Aquest contratemps -que comporta una sotragada econòmica- i el decomís dels Països Baixos, no van ser suficients per aturar els negocis de Sito Miñanco.
Miñanco tenia ja tota una infraestructura pròpia, segons els investigadors de la Policia Nacional. Compta amb unes drassanes privades per construir les narcollanxes i també per reparar-les, una empresa de lloguer de vehicles i una immobiliària. I el més important, una bona xarxa de persones amb feines concretes assignades; entre ells, uns bons pilots.
El tiroteig
L'operació policial es va preveure d'envergadura. Tot i que la investigació la portaven conjuntament la unitat de drogues i crim organitzat (UDYCO) i la Brigada de Blanqueig de Capitals de la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF); els que van fer el primer pas per entrar als immobles i detenir van ser els agents del grup d'operacions especials de la Policia Nacional.
Era el 5 de febrer del 2018 i es feien diverses entrades i escorcolls. En una nau d'Alpedrete, on van detenir Manuel González Rubio, aquest els va disparar amb una pistola HK del calibre 45; un calibre capaç d'abatre d'un sol tret. Pretenia eludir la detenció i va descarregar tota l'arma, va ser llavors, nou trets després, que va deixar de disparar. Una de les bales va anar a parar al pit d'un agent, que es va salvar per la protecció de l'armilla. A un altre el projectil se li va quedar incrustat a la clavícula i li han quedat seqüeles de mobilitat.
Miñanco el van detenir al domicili d'Algesires, a casa en efectiu hi tenia gairebé 400.000 euros, una part amagats en un calaix del moble de la tele.
