"Els neonazis i l'extrema dreta a Alemanya": l'amenaça de reviure una història fosca
L'octubre del 2019, un jove amb uniforme militar va assassinar dues persones en un atac terrorista contra una sinagoga de Halle durant la festivitat jueva del Yom Kippur. Quatre mesos més tard, un altre terrorista va matar deu persones, la majoria d'origen turc i kurd, en dos bars de Hanau, a prop de Frankfurt.
Són dos casos que van trasbalsar Alemanya, però darrere els quals s'amaga una immensa xarxa d'organitzacions articulades a través d'internet i de les xarxes socials que passen desapercebudes per a la policia. Són eines de radicalització que enalteixen Hitler i el nazisme, culpen jueus i musulmans dels problemes del país, donen consells per construir bombes i animen a cometre atemptats.
En el documental "Els neonazis i l'extrema dreta a Alemanya", el periodista australià Evan Williams investiga i retrata l'ascens d'aquests grups a través d'entrevistes amb fiscals, politòlegs, activistes, representants de la comunitat jueva i musulmana i familiars de les víctimes. Molts d'ells consideren que la policia i les forces de seguretat han menystingut durant molt de temps un perill que per ells era evident.
I és que els extremistes s'han vist emparats per un creixent discurs de l'odi promogut per partits polítics com Alternativa per a Alemanya (AfD), un partit que aquest estiu acaba de guanyar la seva primera alcaldia i governarà també en un districte.
El documental segueix també Katharina König-Preuss, activista antifeixista i diputada al parlament regional de Turíngia. Des de fa anys s'infiltra en xarxes digitals neonazis que defensen l'Holocaust i la creació d'un "país blanc". König-Preuss té l'objectiu de monitorar aquests grups i calcula que n'hi ha prop de 300, principalment a Whatsapp, Facebook i Telegram. És una recerca perillosa: contínuament rep amenaces de mort.
La presència de militars i policies en aquestes organitzacions neonazis, tant en actiu com retirats, agreuja la situació. Obtenen fàcilment armes i munició, que utilitzen per fer entrenaments i preparar atacs. Uns vuit-cents membres de l'exèrcit estan sent investigats per aquest motiu.
El documental de Williams mostra com molts d'ells formaven part i fins i tot dirigien organitzacions com Nordkreuz (Creu del Nord), que planejaven atemptats contra "enemics del país" i es preparaven per a un eventual "Dia X", en el qual la democràcia s'enfonsaria i els neonazis obtindrien el control del país. De fet, en una espectacular batuda antiterrorista, la policia alemanya va detenir, el desembre del 2022, 25 membres d'un grup d'extrema dreta que planejava enderrocar el govern, entre ells exmilitars, un expolicia i una exdiputada d'AfD.
Les comunitats jueva i musulmana viuen amb por l'ascens de l'extrema dreta. Així ho expliquen en aquest documental diversos líders religiosos, supervivents i familiars de les víctimes. "No em sento gens segura a Alemanya", lamenta una supervivent de l'atemptat de la sinagoga de Halle, que ha marxat a París per precaució i per refer la seva vida. Després dels atemptats ha augmentat la retòrica antisemita i islamòfoba, i aquestes comunitats se senten desprotegides: "Ningú ens escolta, ningú ens veu", diuen.
"Els neonazis i l'extrema dreta a Alemanya" és el retrat inquietant d'una situació que havia de ser irrepetible: l'amenaça de reviure els moments més foscos de la història del país.
Una producció de Frontline amb Mongoose Pictures, en Associació amb Evan Williams Productions.
Guió i direcció: Evan Williams
Producció executiva: Raney Aronson-Rath
Fotografia: Theresa Breuer i Vanessa Schlesier
