Els Òscars: "Si els catalanoparlants no defensem el català, qui ho farà?"

Òscar Dalmau i Òscar Andreu es van conèixer el 1993 a la Universitat Pompeu Fabra, on van formar part de la primera promoció de Comunicació Audiovisual. Tot i compartir interessos comuns, la primera impressió no va ser bona. Òscar Andreu ha començat a explicar la història de com es van conèixer: "El primer dia, vaig arribar tard a classe i vaig veure, assegut a la primera fila, un paio que anava vestit de beisbol. Vaig pensar: 'És el típic tio de qui mai em faria amic.'" I Òscar Dalmau també ha compartit: "Cada vegada que el veia aparèixer, em posava la mà a la cartera."

Malgrat tot, van arribar a compartir pis: "Estàvem en un dels forats més increïbles de Barcelona, en un carrer que la gent utilitzava per fer aigües menors, aigües majors, atracaments, estirades de bossa... Mai hi entrava la llum del sol", ha recordat Òscar Andreu. També ha dit que en aquell pis sempre parlaven de ràdio: "Nosaltres escoltàvem molt la ràdio, ens encantava, ens ha acompanyat tota la vida. En aquell pis vam començar a fabular sobre la possibilitat de fer alguna cosa plegats."

El naixement de "La competència"

"La competència" va néixer durant l'estiu del 2009. Eugeni Sallent, que en aquell moment era el director de RAC1, va demanar a Òscar Andreu i a Òscar Dalmau que ocupessin la franja de 12 a 13, històricament ocupada per "Minoria absoluta".

Òscar Dalmau ha explicat que allò els va agafar per sorpresa i que van rebutjar l'oferta: "Substituir 'Minoria absoluta' ens semblava molta responsabilitat i vam dir que no. Dues vegades, de fet." Tot i això, després de parlar-ne i reflexionar-hi uns dies, a la tercera ho van acceptar.

Òscar Andreu ha narrat el moment que van dir que sí: "Quan ens van trucar, érem en un pàrquing d'un centre comercial de Formentera, feia molta calor, anàvem en calçotets i hi havia poca cobertura."

Els Òscars han reconegut que en aquella època no van deixar la feina anterior perquè no tenien clar que el programa aguantés gaires mesos. I, des de llavors, ja han passat 15 anys.

La salut del català

Òscar Andreu ha dit: "Estem en un procés de substitució lingüística." I ha plantejat: "Si nosaltres com a catalanoparlants a Catalunya no parlem el català, qui el parlarà? Si nosaltres com a catalanoparlants no defensem el català, qui el parlarà?" I ha afegit: "No vindrà ningú de fora a demanar-nos que parlem el català."

Dalmau ha explicat que està preocupat per l'estat de salut del català i que socialment a Catalunya està més ben vist corregir els barbarismes que els castellanismes. També ha assenyalat: "Que nosaltres, que els nostres pares no han estat escolaritzats en català, hàgim heretat maneres de parlar incorrectes encara es pot entendre. Però que els meus fills, que estan en una escola catalana, que a casa parlem català..., no el parlin bé, això m'amoïna."

També ha criticat la falta de continguts en català per a nens a la televisió: "El 90% de l'oferta és en castellà i si vols anar a veure una pel·lícula animada en català, només hi pots anar a les nou del vespre o a l'hora de dinar."