L'estiu més llarg pot fer morir de gana els ossos polars, que perden un quilo al dia
Els ossos polars són animals de gel marí, però els estius, quan desgela, els passen en terra ferma. Durant aquesta època perden pes perquè fora del gel els és més difícil aconseguir aliment. La crisi climàtica fa que els estius siguin cada any més llargs i això prolonga el temps que els ossos passen fora del mar, la qual cosa els posa en risc de morir per inanició.
Així ho conclou un estudi publicat a la revista científica Nature, durant el qual els investigadors han seguit amb càmeres i GPS 20 exemplars d'os polar que viuen a Manitoba, l'oest de la badia de Hudson, al Canadà.
Aquesta és una zona que l'escalfament global està afectant a un ritme més ràpid que altres regions de l'Àrtic. El seguiment l'han fet entre els estius del 2019 i el 2022.
Estius i períodes fora del gel més llargs
Segons l'estudi, a l'oest de la badia de Hudson el període sense gel ha augmentat tres setmanes entre el 1979 i el 2015. L'última dècada, els ossos han passat aproximadament 130 dies a terra.
Durant aquesta època de l'any, es creu que la majoria d'aquests animals polars fan dejú o bé consumeixen vegetació -- si bé n'hi ha alguns que també s'alimenten d'animals terrestres--, però el benefici energètic que els dona la vegetació és limitat.
Sense aliment a l'abast
Els ossos polars són depredadors que utilitzen el gel marí com a plataforma per caçar foques. De fet, la major part de la seva energia l'aconsegueixen caçant durant un període breu, a finals de primavera i a principis d'estiu, quan les seves preses pareixen i deslleten les cries.
Durant l'estiu, doncs, no poden caçar foques, riques en greix i denses en energia. Això, explica l'estudi, "els afecta negativament la condició corporal, la supervivència i l'èxit reproductiu".
Tot i que consumien baies, vegetació, ocells, ossos i banyes d'altres animals, o també balena blanca, la investigació mostra com durant l'estiu els ossos polars van perdre força massa corporal. En concret, 19 dels 20 ossos van perdre entre 400 grams i 1,7 quilograms al dia. La mitjana, doncs, va ser d'un quilo al dia.
Les previsions són pessimistes
Actualment, "els ossos no tenen estratègies per evitar la pèrdua de pes durant l'estiu" ha explicat a EFE l'autor principal de la investigació, Anthony Pagano, del Centre de Ciències d'Alaska de l'Institut Geològic dels Estats Units.
És probable, apunta l'estudi, que el temps que els ossos passin fora del gel augmenti entre cinc i deu dies per dècada, depenent de quines siguin les emissions i, per tant, de com augmenti la temperatura del planeta.
Segons els models predictius, si les femelles han de sortir del gel un mes abans del que ho feien als anys 90, les cries d'ossos polars es podrien reduir entre el 22 i el 67% cap a mitjans de segle.
El risc d'inanició afectaria especialment els exemplars adolescents i les femelles amb cries. Altres previsions apunten que fins a un 24% dels mascles adults moriran de fam si el dejuni d'estiu augmenta a 180 dies.
Amb tot, malgrat aquestes prediccions, els investigadors adverteixen que no està clar si els ossos polars poden allargar el temps que poden sobreviure a terra ferma sense menjar foques, per exemple reduint la despesa energètica canviant el seu comportament o amb modificacions fisiològiques.
Tampoc no se sap si l'ús d'aliments terrestres podria arribar a satisfer aquesta demanda energètica.
