Els rècords de calor del juny al mar Mediterrani i l'escalfament dels darrers 40 anys

El mes de juny de 2025 ja ha passat a la història meteorològica de Catalunya com el més càlid mai registrat a casa nostra i per altres rècords particulars però molt significatius, per la longevitat de les dades, com el de calor a l'Observatori Fabra de Barcelona o a l'Observatori de l'Ebre. Però un altre aspecte molt preocupant és la dada de la temperatura del mar, que també ha batut un rècord i posa de manifest l'impacte de l'escalfament global d'origen antropogènic a l'entorn Mediterrani.

Rècords a Catalunya, les Balears i el País Valencià

La sèrie de dades mediterrània per excel·lència, gestionada des del 1974 per l'observador Josep Pascual, és la de l'Estartit. El mes de juny també ha estat el més càlid en més de mig segle, amb una temperatura mitjana de 22,5 ºC i una màxima de 24,54 ºC, la més alta d'un mes de juny, registrada el dia 30.

Els 22,5 ºC de temperatura mitjana de l'Estartit suposen una desviació de 3 ºC per sobre de la mitjana climàtica de la sèrie. Però en altres punts de la conca, l'anomalia ha arribat als 5 ºC positius.
 

Al mar balear s'ha registrat un altre rècord molt destacat a la boia de Sa Dragonera, que va arribar als 30,5 ºC a finals de mes. Per primera vegada s'han superat els 30 ºC al juny.
 

Al País Valencià, els companys d'À Punt Oratge reportaven un altre rècord a la boia de València, que ha passat per primera vegada dels 27 ºC durant aquest juny.
 

L'escalfament del Mediterrani en les últimes quatre dècades

Tots aquests valors de rècord es poden associar a una onada de calor marina i cal un estudi d'atribució per quantificar la influència de l'escalfament global, però són dades que no s'entenen sense un context d'escalfament especialment acarnissat a la nostra conca, i sobretot els darrers anys.

Des del 1986, les temperatures del mar Mediterrani mostren una evolució clara. Aquí teniu representada l'anomalia de la temperatura mitjana dels 3 mesos d'estiu meteorològic respecte a la mitjana del període 1985-2015, amb dades del Servei Marítim de Copernicus elaborades pel projecte Meteoclimática coodinat pel Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals(CREAF). 

Els primers anys del període analitzat, fins a finals dels anys 90, parteixen de temperatures inferiors a la mitjana. L'inici de l'escalfament, irregular, coincideix amb el canvi de segle, amb un pic marcat, corresponent a una diferència de més d'1 ºC, l'any 2003. L'escalfament s'accelera durant l'última dècada, amb anomalies rècord els anys 2023 i el 2024: +1,38 °C i +1,25 °C, respectivament.

També podem visualitzar com s'han anat escalfant les diferents regions de la conca. El mapa següent mostra la temperatura mitjana dels mesos d'estiu del període 1986-1995. La temperatura mitjana més alta (28,4 °C) es va registrar a les aigües properes al canal de Suez, a Egipte. La mínima correspon a l'extrem oposat, a l'estret de Gibraltar (19,1 °C).

Comparem-ho ara amb les dades corresponents a la darrera dècada (2016-2025), amb dades fins al 25 de juny. La temperatura més alta es localitza a la mateixa zona, però és 1,5 °C superior a la de fa tres dècades. La més baixa també és a l'Estret, i en aquest cas es manté força estable (19,2 °C).

L'impacte de l'escalfament a 5 platges catalanes

Segons aquesta anàlisi de Meteoclimática, al Mediterrani pensinsular el tram del litoral més reescalfat és el murcià, i en concret el mar Menor, amb zones que han passat d'una mitjana de 24 ºC a 26,6 ºC l'any passat. A Catalunya, s'han representat aquests diagrames de barres, que representen la temperatura mitjana de cada estiu, per a 2 platges de més de 800 metres de longitud de la Costa Brava.