Vuit robatoris del segle a museus de tot el món: de Spiderman a Leonardo i un taxista jubilat
Des de "Topkapi" fins a "La trampa", passant per "El secret de Thomas Crown", el cinema ha fet desenes de pel·lícules sobre espectaculars robatoris en museus de tot el món.
Amb protagonistes amb el carisma de Pierce Brosnan, Sean Connery, Rene Russo o Catherine Zeta-Jones, per a l'espectador és fàcil sentir simpatia per les ments privilegiades capaces d'ordir plans intrincats per accedir a les galeries més protegides, fer-se amb les millors peces de la col·lecció, i sortir sense ser detectats.
Però la realitat és que en les últimes dècades hi ha hagut robatoris a pinacoteques de tot el món que superen la ficció. A la gran majoria, la identitat dels seus protagonistes no ha arribat al gran públic, però han fet anar de corcoll els investigadors.
Aquest diumenge al matí, un grup de tres o quatre persones ha entrat amb un elevador a la primera planta del Louvre de París, han anat directes a la sala on s'exposaven les corones i joies de Napoleó i els reis francesos, i han fugit amb el botí en moto. Un cop de només 7 minuts que ha trasbalsat França i tot el món.
La "Monna Lisa"
No és el primer robatori que pateix el Louvre. El 21 d'agost del 1911, un treballador del museu, Vincenzo Peruggia, es va emportar a casa el quadre més famós de la galeria francesa i potser de tot el món: "La Gioconda" o "Monna Lisa".
A Peruggia l'havien contractat per construir unes vitrines al voltant d'algunes peces del museu. Aprofitant el seu accés com a treballador, es va amagar dins d'un armari i després de l'hora de tancament, quan no quedava ningú al museu, va retirar el llenç del marc, el va amagar sota la seva bata de feina i va sortir sense aixecar sospites.
Aquest és el forat que va deixar a la paret:
I la part més rocambolesca de la història és com es va poder recuperar "La Gioconda".
Passats dos anys i quan ja s'havia perdut l'esperança de recuperar el quadre de Leonardo da Vinci, un misteriós "Leonardo" va posar-se en contacte amb el director de la Galeria dels Uffizi de Florència per oferir-li el quadre robat. Segons sembla, en un impuls patriòtic, Vicenzo Peruggia volia prendre la pintura als francesos i retornar-la als italians, però el van denunciar i va acabar detingut.
Paradoxalment, va ser gràcies a aquest robatori a principis del segle XX que la "Monna Lisa" va ser coneguda a tot el món.
El robatori d'un Goya per ajudar els pensionistes
L'agost sembla ser el mes preferit per als lladres de museus.
Vincenzo Peruggia es va emportar "La Gioconda" del Louvre un 21 d'agost. Cinquanta anys més tard, el 1961, i també un 21 d'agost va desaparèixer un quadre de Francisco de Goya que la National Gallery de Londres havia adquirit només tres mesos abans per 140.000 lliures.
Malgrat no tenir l'anomenada de la "Monna Lisa", el robatori del "Retrat del duc de Wellington" ha estat un dels més sonats. No només pel valor material i artístic del quadre de Goya, sinó per la història del Robin Hood modern que hi ha al darrere.
Durant anys s'ha pensat que el lladre va ser Kempton Bunton, un taxista jubilat que va robar el quadre com una forma de pressionar el govern del conservador Harold Macmillan perquè eliminés el cànon per veure la televisió als jubilats i pensionistes britànics. Bunton va demanar de forma anònima una recompensa milionària a canvi de retornar la pintura, però el govern no va cedir.
En veure que no podia treure el rendiment previst, passats quatre anys, Kempton Bunton es va entregar a la policia, va confessar el robatori i va retornar el quadre. Segons la seva versió, havia entrat al museu per la finestra d'uns banys i havia pogut treure la tela sense cap dificultat pel mateix lloc per on havia accedit. Una versió gens creïble pel seu estat físic.
El van jutjar i va complir tres mesos de presó, en part perquè el tribunal es va compadir de la seva història d'altruisme.
Però fa poc la història d'aquest robatori ha fet un tomb. Segons explica la Fundació Francisco de Goya, una investigació de la Fiscalia de Londres que ara s'ha desclassificat apunta que el lladre real no va ser Kempton Bunton, sinó el seu fill John de 20 anys.
El robatori de la National Gallery va ocupar les primeres planes dels diaris i va obrir informatius durant setmanes al Regne Unit. El "Retrat del duc de Wellington" va estar més de quatre anys en parador desconegut.
Curiosament, aquest quadre apareix a la primera pel·lícula de James Bond, "Agent 007 contra el Dr. No", estrenada tot just un any després del robatori. La pintura robada decora el cau del sinistre Dr. No.
Robatori al Museu Munch d'Oslo
També a l'agost, en aquest cas el 22 d'agost del 2004, va ser al museu dedicat a Edvard Munch a Oslo on van entrar els lladres.
En aquest cas no va ser d'amagat, sinó a plena llum del dia.
Tres homes encaputxats i armats amb pistoles van irrompre al museu. Davant la mirada atònita dels vigilants i dels centenars de visitants del museu van anar fins a la sala on s'exposava una de les quatre versions de l'obra més famosa de Munch, "El crit", i se la van emportar. També van robar una "Madonna" del pintor i gravador noruec.
Les autoritats noruegues esperaven que els lladres fessin una petició de rescat a canvi de tornar els dos quadres. Però això no va passar mai. Fins i tot van oferir una recompensa de 97 milions d'euros a qui pogués aportar alguna informació que ajudés a localitzar les pintures. Sense resultat.
Era tal el desconcert que fins i tot un diari suec va assegurar que els lladres havien cremat els quadres per eliminar qualsevol rastre.
Però, de sobte, l'agost del 2006 la policia va anunciar que havia recuperat "El crit" i la "Madonna" i detingut els lladres. No es van donar explicacions de com ni quan havien donat amb l'amagatall on eren.
Malauradament, la tela d'"El crit" va estar en contacte amb humitats en el lloc on el van amagar els lladres i malgrat que s'hi ha fet una restauració, presenta encara zones marcades a la part baixa de la pintura.
Les obres de Van Gogh, les més robades
El pintor impressionista neerlandès Vincent van Gogh és segurament l'autor de més pintures robades del món.
Des que els nazis van confiscar obres seves als jueus alemanys i danesos el 1937, més d'una quarantena d'obres mestres amb la signatura de Van Gogh han atret l'atenció dels lladres.
El museu on s'exposen més obres de l'artista, el Museu Van Gogh d'Amsterdam, ha estat objecte de dos atracaments històrics:
L'abril del 1991 dos lladres es van emportar una vintena de quadres, inclòs "Els gira-sols", valorat en 300 milions d'euros. El robatori es va fer de matinada. Un dels lladres es va quedar amagat quan el museu va tancar portes i quan només quedaven els vigilants dins l'edifici els va apuntar amb una arma i els va obligar a desconnectar les alarmes. Això va permetre al seu company entrar i completar el robatori.
No es pot dir que fos un robatori gaire fi. Amb els guardes tancats i emmordassats, van agafar a correcuita tants quadres com van poder (amb bastidors i tot) i van fugir en només 15 minuts. Un dels vigilants va poder fugir reptant pel fals sostre i avisar la policia. Però ja era massa tard, no hi havia ni rastre dels lladres.
El més estrany és que la policia va localitzar el vehicle amb què havien fugit els lladres només mitja hora més tard i a poca distància. Dins hi havia totes les peces robades dins de fundes de bugaderia.
Dos mesos més tard es van detenir quatre persones pel robatori, entre les quals un vigilant del museu. Segons van explicar, el seu pla era canviar de cotxe a prop d'una estació de tren, però el segon vehicle va tenir una avaria mecànica i no va poder arribar al punt de trobada, cosa que va frustrar el pla de fugida.
El desembre del 2002 el Museu Van Gogh va patir un altre robatori. No va ser violent, dos homes van entrar al museu trencant una finestra del sostre i van robar dos quadres de la primera etapa holandesa de Van Gogh, "Vista del mar a Scheveningen" (1882) i "Congregació sortint de l'església reformada de Nuenen" (1884-1885).
Tot i que aviat van arrestar els culpables, ja s'havien venut els quadres. Mai no van confessar qui els havia adquirit.
No obstant això, el 2016, en una batuda policial contra la Camorra en una casa de Nàpols, van trobar els dos Van Gogh robats embolicats curosament amb teles.
Spiderman al Museu d'Art Modern de París
Conegut per la premsa francesa com a "Spiderman", el croata Vjeran Tomic va robar el 2010 obres de Pablo Picasso, Henri Matisse, Amedeo Modigliani, Georges Braque i Fernand Léger que s'exposaven al Museu d'Art Modern de París. El valor total del botí superava els 650 milions d'euros.
Especialista a enfilar-se per les parets més complicades, Tomic s'havia entrenat durant mesos escalant i saltant al laberint de làpides gòtiques del cementiri Père Lachaise i dies abans del cop havia ruixat amb àcid les finestres per on volia entrar al museu.
Havia rebut l'encàrrec de l'antiquari i marxant d'art Jean-Michel Corvez de robar la ''Nature morte aux chandeliers", un quadre cubista de Fernand Léger. Però, un cop a dins del museu, no se'n va poder estar i va endur-se quatre obres d'art més (un Picasso, un Modigliani, un Matisse i un Braque).
Va actuar sol i de forma molt sigil·losa. Les càmeres de vigilància van filmar una persona emmascarada dins les galeries, però els vigilants nocturns asseguraven que no havien vist ningú ni havien sentit cap soroll.
Tot i que a l'Spiderman croata el van detenir i el van condemnar a vuit anys de presó el 2017 pel robatori al museu parisenc, les cinc obres robades no s'han pogut recuperar mai.
Una escultura de més de dues tones
Un dels robatoris d'art més insòlits va tenir lloc el 2005 a la Fundació Henry Moore de Much Hadham, al Regne Unit.
I es que aquí els lladres es van endur una escultura de bronze de Moore de tres metres i mig de llarg i més de dues tones de pes.
"Una figura reclinada" s'exposava als jardins de la Fundació. Els lladres van haver de fer servir una grua per a carregar-la i un camió de gran tonatge per a transportar-la.
Malgrat la bellesa de l'obra escultòrica i el seu valor artístic, la policia sospita que el mòbil del robatori va ser el preu del metall, el bronze, en el mercat negre. Tot apunta que els lladres pretenien fondre-la i vendre el metall.
L'obra d'art està valorada quatre milions i mig d'euros i encara no ha aparegut.
Un Picasso desaparegut entre Madrid i Granada
I per acabar aquest peculiar recull de robatoris d'obres d'art hi afegim un de recent a l'estat espanyol.
Es tracta d'una pintura de Pablo Picasso, la "Natura morta amb guitarra", que va desaparèixer quan es traslladava de Madrid a Granada per a una exposició al centre cultural Caja Granada.
Formava part d'un conjunt de 56 obres enviades per a la exposició temporal, però el petit "gouache" emmarcat de Picasso no va arribar a destí. Està assegurat per 600.000 euros i la Policia Nacional ja l'ha inclòs a la base de dades internacional d'obres desaparegudes.
Però el més curiós del cas és que finalment la policia va descartar que es tractés d'un robatori i el va recuperar. Més de 20 dies després de la desaparició, van rebre la trucada d'una persona que assegurava que el tenia a casa. Es tractava d'una veïna que l'havia recollit en veure'l abandonat al vestíbul d'un immoble de Madrid. Els transportistes havien oblidat carregar-lo al camió.
