Els socis sostenen Sánchez amb un equilibri precari i temporal
Pedro Sánchez s'ha salvat, de moment i un altre cop. Era molt esperada la seva compareixença al Congrés per donar explicacions pels casos de corrupció en els quals estarien implicats Santos Cerdán i José Luis Ábalos.
I després que Sánchez hagi tornat a demanar disculpes per haver-se equivocat en la tria dels dos últims secretaris d'organització del PSOE... I després de dir que ha descartat tirar la tovallola perquè és un polític net amb un partit exemplar... I després d'anunciar una quinzena de mesures per prevenir i atacar la corrupció de la vida política... Els seus socis potencials li han fet saber que estan disgustats, però que no el deixaran caure.
Sánchez està tocat, però no enfonsat, i continua fent honor al títol del seu llibre "Manual de resistència".
Però el president espanyol se salva no perquè els socis més fidels, com Sumar, Esquerra i Bildu, o els més descreguts, com Junts, PNB i Podem, li tinguin especial estima o confiança, que sembla que no n'hi tenen. És perquè l'anomenat bloc d'investidura prefereix un Sánchez dèbil i, potser per això, obert ara més que mai a negociar possibles contrapartides, que no pas forçar unes eleccions, en les quals hi ha molts números que es conformi un govern del PP que necessiti el suport de Vox, una possibilitat que no volen la majoria de grups parlamentaris.
Una pròrroga condicionada, sobretot per Junts, el PNB i Podem
Junts diu que Sánchez és a la pròrroga, un temps afegit que no durarà tota la legislatura. Els de Puigdemont estan esperant com es desplega l'amnistia i la possible tornada de l'expresident de Bèlgica, i no amaguen que en aquesta situació és millor comptar amb Sánchez que no pas amb Núñez Feijóo i Abascal.
El PNB també parla de temps extra en el qual Sánchez hauria de rearmar la majoria que el va fer president o contemplar l'escenari d'una qüestió de confiança o convocar eleccions.
Els més crítics han estat els quatre diputats de Podem. Els liles, que van estar al govern de Sánchez, comparen l'actual PSOE amb el de Filesa o Roldán, i qualifiquen la intervenció del president espanyol de decebedora.
Yolanda Díaz manté la confiança en un president al qual considera "honrat"
A l'inici del debat, la vicepresidenta del govern espanyol i líder de Sumar s'ha assegut a la bancada del seu grup i no a la del govern, cosa que ha provocat especulacions sobre quin seria el to de la seva intervenció. I Yolanda Díaz no ha especulat gens: suport a Sánchez, al qual ha demanat que governi amb una agenda progressista, d'esquerres i que lluiti contra la corrupció.
I la vicepresidenta espanyola ha estat contundent quan ha dit que Sánchez és un home "honrat" i l'ha contraposat amb la corrupció sistèmica del PP, que va fer caure el govern de Mariano Rajoy i que, segons Díaz, encara continua a les files populars amb casos a Madrid o Galícia.
Esquerra encara dona crèdit al govern espanyol
Els republicans diuen que tres presumptes corruptes no poden fer caure tot un govern, que està desplegant polítiques útils, però també adverteixen que si l'escàndol escala potser ja no podran mantenir aquesta postura. Esquerra, com Bildu o el BNG, diuen que el rival a batre està a la dreta, però no descarten arribar a un punt en què la millor opció sigui recórrer a les urnes i que els ciutadans decideixin.
En el que coincideixen tots els socis de Sánchez és que un govern del PP no garanteix que la corrupció deixi de ser un actor més a l'escenari polític.
Feijoó, tan a prop i tan lluny
El recentment reelegit president del PP, Alberto Núñez Feijóo, potser veu més a prop que mai arribar al palau de La Moncloa, però tot i la situació de debilitat de Pedro Sánchez i alguns indicis de distanciament, els socis del president espanyol tampoc semblen disposats a acostar-se als populars.
Feijóo necessita Vox i quatre diputats més per forçar una moció de censura, però precisament no aconsegueix aquests quatre diputats perquè ningú vol votar amb l'extrema dreta una qüestió tan important i que els pot marcar en futurs comicis.
I amb aquest condicionant s'arriba al final del curs polític. I, si no ho impedeixen noves revelacions i àudios, s'obre un període de dos anys, fins a la pròxima convocatòria electoral, que vindran marcats per la inestabilitat d'un govern sense pressupostos --ara ni a la vista--, per una oposició amb les mans lligades i a l'espera de notícies i un ambient gairebé irrespirable a la vida política i al Congrés.
