Els teixits del futur: la roba de ciència-ficció que està arribant als armaris de casa

Com serà la nostra roba d'aquí deu o vint anys? Amb quins teixits ens vestirem? Optarem per opcions tecnològiques o més naturals? Portarem roba connectada?

El gran repte de la indústria tèxtil i de la indumentària és la sostenibilitat, la gestió de residus, i fer materials més sostenibles i tecnològicament avançats, per millorar i adaptar-se a les necessitats canviants dels consumidors i del planeta. 

Actualment les investigacions en el camp del tèxtil estan fent realitat teixits més propis de la ciència-ficció que ja estan arribant a les botigues.

No només ja podem veure com la tecnologia s'aplica a peces de roba per captar, generar i emmagatzemar energia. També podem tenir una bossa de pell creada a partir del cultiu de cèl·lules vives en un laboratori, o un teixit de seda d'aranya, fins a cinc vegades més resistents que l'acer, produït per bacteris.

A més la digitalització i la incorporació de la intel·ligència artificial en els processos i la producció industrial optimitzen els recursos com el consum d'aigua i energia, i redueixen la contaminació i els costos.

Què poden fer els nous teixits?

Actualment, ja podem trobar, sobretot en el món de l'esport, dispositius electrònics adaptats a la roba que mesuren el ritme cardíac, la pressió sanguínia o la temperatura del cos.

A mesura que es fan més petits, són més còmodes i adaptables, de manera que aquests productes es podran anar generalitzant, ens explica Francesc Mañosa, investigador d'Eurecat i professor a Texfor-Confederació de la Indústria Tèxtil. Però la recerca se centra en tres objectius:

• Generar energia: "Materials piezoelèctrics que amb el moviment del cos, els plecs i el moviment del teixit generi electricitat".
• Captar energia: "Que la nostra samarreta sigui una cèl·lula fotovoltaica que transformi la radiació solar en electricitat".
• Emmagatzemar energia: "Que la nostra samarreta o una part sigui una bateria que es carrega".

"La part tècnica està resolta", diu l'investigador, però a aquests cal afegir-hi un quart repte, "que encara no tenim la manera de fer-ho", que és que la roba sigui confortable i tingui un manteniment fàcil. És a dir que es pugui rentar a la rentadora o estendre al sol.

Com canviarà la moda?

Els teixits intel·ligents són una de les tendències més emocionants en el futur de la moda. Hi ha materials que poden canviar de color, textura o fins i tot emetre llum en funció de la temperatura, la pressió o l'electricitat.

Les investigacions solen tenir a l'inici l'objectiu de trobar solucions tècniques per a altes prestacions en àmbits com la medicina, la indústria, la construcció, la seguretat o l'esport. Després, per rendibilitzar aquests avenços, és quan la indústria fa que arribin a tothom.

"Tots els materials sintètics que han sortit al llarg del segle XX han millorat l'eficiència respecte als materials naturals i el seu manteniment", destaca Mañosa. Exemples clars són invents tan quotidians com el folre polar o els edredons, que no fa gaires anys que hem incorporat.

Tot plegat s'aconsegueix gràcies a l'enginyeria i la química aplicada a la creació dels teixits. Exemples que podem trobar:

• Materials amb memòria de forma: membranes sensibles que amb la calor obren uns porus que permeten transpirar, i amb el fred es tanquen per aïllar i fer-se impermeable, però que "no aconsegueix ser tan eficient com la llana".

• Materials amb canvi de fase --com l'Outlast inventat per als astronautes--, que conté microcàpsules de cera (d'oli de colza) que es liqua amb la calor i se solidifica amb el fred, i captar l'energia tèrmica sense escalfar o refredar el cos.

• Aplicacions químiques sobre els teixits: antimosquits, antibacteris, antitaques... En el cas de les taques, s'aplicava tefló per repel·lir la brutícia, el greix o l'aigua, però com passa amb els estris de cuina, les autoritats van ordenar retirar aquest polímer perquè es considera cancerigen.

• Colorants i pigments que canvien de color: reaccionen al pH, la radiació ultraviolada o la temperatura.

De laboratoris tèxtils a les passarel·les

Un dels camps més sorprenents de la creació de fils i teixits és la microbiologia, que obre grans i importants perspectives de producció, sostenibilitat i respecte al medi ambient, sense renunciar a l'origen natural dels materials.

La biofabricació és crear material natural en un laboratori a partir de cèl·lules vives, animals o vegetals.

A tots ens agraden les fibres naturals, però el gran consum fa que, per exemple, els països productors de cotó estiguin al límit, explica Francesc Mañosa.

El clima a Europa no permet fer plantacions de cotó i tampoc hi ha prou ramats d'ovelles i vaques per fer llana i pell per cobrir la demanda de la indústria de la moda. Les plantacions de cànem entren en conflicte amb les de la marihuana, tot i que hi ha agricultors autoritzats per cultivar aquestes plantes --més productives que el cotó--, destinades a altres usos com el tèxil.

Una solució la trobem als laboratoris. Aquest són alguns exemples del que ja estan fent:  

Pell a partir de cèl·lules mare

A partir de cèl·lules mare de vedella o d'un altre animal es replica i es fa créixer al laboratori, com es fa amb els empelts per a les aplicacions mèdiques

Pell feta amb els micelis dels bolets o els fongs

Més sorprenent és que es pugui fer pell a partir dels micelis, que són els filaments que fan d'arrels a bolets i fongs. Els científics els cultiven en llits de matèria orgànica renovable, fins a crear una xarxa densa i compacta que després s'adoba i tenyeix com es faria amb la pell d'animal.

El resultat és suau, flexible, d'aspecte idèntic, a més de ser totalment biodegradable i trigar només 15 dies a créixer. Això és una realitat, amb productes que es venen com a "pell vegana".

Seda d'aranya sense aranyes

Si amb els micelis ja no es necessita l'ADN animal per fer pell, per fer seda d'aranya no calen aranyes.

Hi ha dues empreses, una als Estats Units i l'altre al Japó, que cultiven la proteïna del fil d'aranya, amb bacteris alimentats amb sucres i llevats procedents de residus alimentaris.

"Quan ha crescut prou, se separa el material dels bacteris i el resultat, generalment en forma de pols, es dissol i se'n fa un pasta a partir de la qual es fa el fil", explica el professor.

La seda d'aranya és més resistent que el Kevlar que s'usa a les armilles antibales, més elàstica que el niló i es pot estirar un 140% la seva longitud sens trencar-se. A més, té infinitat d'aplicacions mèdiques, de seguretat i fins i tot cosmètiques.

Centres d'investigació a Catalunya com Eurecat, al qual pertany Mañosa, està en contacte amb els productors per desenvolupar aplicacions industrials amb aquest material.

És possible que no triguem gaire a tenir peces d'aquest materal a l'armari. Ara encara són models exclusius, com el vestit que la dissenyadora Stella McCarney té exposat al MoMa, o un vestit de tenis que va dissenyar per a Adidas en col·laboració amb l'empresa nord-americana.

Colorants a la carta a partir d'ADN de plantes o animals

Una opció que ofereix una altre laboratori és la possibilitat de replicar el colorant natural --que s'extreu generalment d'arrels, baies, escorça, fulles, fusta fongs i líquens-- sense necessitat d'explotar la planta, que pot ser escassa o cara, o estar protegida.

L'empresa ofereix un catàleg que recull els colors i la seqüencia d'ADN de milions de pigments naturals i al laboratori es genera el colorant triat.

"Es pot replicar sense necessitat de la planta i sense els inconvenients dels canvis de to que hi pot haver en el procés tradicional", explica Mañosa. És una opció que pot reduir l'ús majoritari dels colorants sintètics que provenen del petroli.

Mañosa destaca que tots aquests processos no són industrials i no hi ha explotació animal, que el producte és totalment biodegradable i curós amb el medi ambient, a més que es poden crear fils i peces, en el cas de la pell, sense defectes, regulars i "quadrats o fins i tot amb la forma dels patrons".

Materials biobasats: un banyador fet d'oli de ricí és possible

Una altra tendència és generar material biobasats o amb  biopolímers: "Per fer polièster necessitem àcid tereftàlic, que en comptes del petroli podem obtenir-lo de fonts renovables, bàsicament vegetals, biomassa", explica el professor Mañosa.

L'origen pot ser vegetal, però hi ha un problema: "Aquest polièster és exactament igual que si l'haguessin tret del petroli", adverteix l'investigador.

Es treballa perquè aquestes fibres també tinguin "un cert grau de biodegradabilitat", assegura.

Què fem amb la roba que no volem?

A més de trobar noves tècniques per fer teixits, la roba del futur haurà d'aprofitar tot el material tèxtil que no volem.

Una solució seria conscienciar-nos a tenir menys roba, i una altra és promoure l'economia circular i fer peces que puguin ser fàcilment reciclades o compostables.

"El residu s'ha de revaloritzar, ni pot anar a l'abocador ni cremar per fer energia", aclareix el professor.

Tampoc compta com a reciclada una roba feta d'ampolles de plàstic, ja que "aquesta ampolla no forma part del circuït tèxtil", ens apunta el doctor en Enginyeria Tèxtil, Enric Carrera Gallissà, investigador i professor d'Intexter (Institut d'investigació Tèxtil) de la UPC.

Hi ha dues maneres de reciclar la roba:

• Reciclatge mecànic: és el sistema de reciclatge que es fa servir més actualment. "La roba es tria, es classifica, es tritura i es tornen a fer les fibres, de les quals es torna a fer fil i teixits". L'inconvenient és que en resulta una fibra de menys qualitat que la original.

• Reciclatge químic: en aquest procés es desfà la fibra, que segons el material es dissol o es fon. Les fibres sintètiques --com el polièster, la poliamida, el polipropilè, o el niló-- es fonen, s'extreuen tots els colorants i additius i s'aconsegueix un material que és igual a l'original acabat d'extreure del petroli.

  "Aquest procés es coneix, és tècnicament viable i s'estan fent els primers intents per dur-ho a escala industrial", diu Mañosa.

De tota manera el professor creu que les fibres reciclades que tindran un creixement més alt són les cel·luloses regenerades per fer fibres sintètiques com per exemple, el Lyocel.

Per fer aquests processos, es treballa a buscar que els dissolvents i tots els químics que intervenen siguin els menys agressius possibles amb el medi ambient i reduir-ne la quantitat necessària.

La roba que portarem en el futur serà el reflex dels avenços que s'acabaran implementant en el nostre dia a dia, i tant important serà el disseny, la utilitat, la tecnologia com l'eficiencia en produir-la, la sostenibilitat, la gestió dels residus i la reducció de la contaminació com la dels microplàstics.