Els TCA, cada cop a edats més joves: "Hi ha un problema d'autoestima"

Els trastorns de conducta alimentària com l'anorèxia o la bulímia arriben cada cop a edats més primerenques i ja es detecten als 12 o 13 anys quan abans de la covid era als 14 o 15. 

A més, es mantenen a l'alça les xifres de persones afectades, la gran majoria --un 90%-- noies, amb xifres superiors a les que hi havia abans de la pandèmia. 

Són dades de l'Hospital de Sant Joan de Déu coincidint amb la celebració aquest diumenge del Dia Mundial contra els Trastorns de la Conducta Alimentària, que afecten un 5% de les noies d'entre 12 i 18 anys a Catalunya. 

La pressió dels mòbils i les xarxes socials

Segons la presidenta de l'Associació catalana contra l'Anorèxia i la Bulímia, Sara Bujalance, l'ús dels telèfons mòbils i les xarxes socials a partir dels 12 anys estan al darrere de la pressió estètica i afavoreixen aquests trastorns de la conducta alimentària. 

"Això tan típic de donar el mòbil als 12 anys, tenim perfectament constatat que és negatiu per a la salut mental de la franja infantojuvenil i concretament els que tenen un trastorn de conducta alimentària". 

És per tot això que, segons Sara Bujalance, no es pot deixar les famílies soles en el control de l'ús del mòbil de les adolescents i cal que els governs legislin, tal com es va fer a Austràlia, on s'ha prohibit la venda de telèfons intel·ligents als menors de 16 anys. 

"Això hauria de ser un afer d'estat, no un afer de les famílies. Igual que ho són el carnet de conduir o vendre alcohol", reflexiona la presidenta d'aquesta associació per creure que cal una "decisió conjunta basada en la ciència que diu que perjudica seriosament la salut dels joves. No és una opinió, no és una suposició, ho sabem perfectament". 

El malestar emocional

El doctor Eduard Serrano, coordinador de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària de l'Hospital de Sant Joan de Déu, explica que darrere d'una noia adolescent que s'obsessiona amb el pes i deixa de menjar hi ha un malestar emocional profund. 

"Està afectada l'autoestima, segurament hi ha problemes de relació interpersonal amb iguals, accions de bullying o problemes familiars", relata el doctor Serrano que afegeix que "hi ha un malestar que la persona mira de modificar a través del cos amb la idea fantasiosa que podrà tenir més èxit social o que se solucionaran part dels seus problemes". 

Per ell, entre els factors de risc que explicarien que una noia tingui un trastorn de conducta alimentària hi ha la "pubertat, l'adaptació als canvis físics, a l'exigència social, al canvi de l'educació primària a l'ESO, els valors, la grassofòbia".

Segons Eduard Serrano, tots aquests factors van sumant el risc de tenir un trastorn alimentari si bé és cert que "hi ha factors genètics que explicarien si un percentatge també important", explica. 

Actualment, la llista d'espera per a una primera visita en un Centre de Salut Mental Infanto-juvenil per un cas d'anorèxia o bulímia és d'entre 1 i 3 mesos a Catalunya, malgrat que el Departament de Salut es va comprometre l'any 2023 que fossin 15 dies.

Una teràpia amb gossos

Per abordar els trastorns de la conducta alimentària, l'Hospital Universitari Sagrat Cor, en col·laboració amb la Fundació Affinity, treballa amb adolescents i joves a través d'una teràpia assistida amb gossos.

Aquest suport terapèutic alternatiu ajuda a avançar en la recuperació i a reforçar el procés de superació del trastorn. 

Maribel Vila, responsable dels programes de teràpia amb gossos de la Fundació Affinity, explica que el gos no jutja mai el pacient. 

"Sigui quin sigui el seu aspecte físic o el seu estat emocional, el gos permet que el pacient pugui relaxar-se i ser ell mateix", assegura.

A més, el col·lectiu d'adolescents i joves que reben el tractament asseguren que, tot i que la part professional és essencial per poder tractar el trastorn, els gossos juguen un paper clau a l'hora de reduir l'ansietat i generar un espai de confiança.

Per molts pacients, les sessions amb els gossos s'han convertit en un moment d'alleujament dins d'un procés terapèutic sovint llarg i els anima a continuar avançant cap a la recuperació.