Els tres objectius dels aranzels de Trump per a Europa que ja sacsegen la indústria
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat amb uns aranzels del 30% als productes de la Unió Europea i Mèxic a partir de l'1 d'agost si abans no s'arriba a un acord comercial amb aquests socis. El Comissari de Comerç europeu, Maros Sefcovic, ja ha advertit que això faria pràcticament inviable el comerç entre les dues bandes de l'Atlàntic.
Amb tot, la Unió Europea encara pensa que hi ha possibilitats d'arribar a un acord, i també anuncia represàlies per si, finalment, no s'hi arriba. Mentrestant, moltes empreses que venen als Estats Units estan amb l'ai al cor sobre el seu futur.
Víctor Burguete, investigador sènior del centre de recerca en relacions internacionals CIDOB, creu que amb l'amenaça dels aranzels Trump persegueix tres grans objectius.
El primer és "la coerció econòmica: dir als altres països què poden i què no poden fer". Burguete recorda que Trump "li ha dit a una empresa espanyola, Repsol, si pot o no tenir relacions amb Veneçuela ¿Què han de dir els Estats Units sobre si una empresa espanyola porta o no petroli de Veneçuela? Doncs, si no fas cas, et poso aranzels".
En segon lloc, l'objectiu és "reimpulsar l'ocupació a la manufactura i reequilibrar la balança comercial dels Estats Units". La teoria, explica l'investigador, és que com més alts sons els aranzels més gran és l'incentiu perquè es produeixin els béns a casa.
I el tercer objectiu és la generació d'ingressos fiscals. "Però si tu recaptes molt a la frontera és perquè hi passen mercaderies i llavors no es relocalitza industrialment la producció, les dues coses alhora és difícil", apunta Burguete.
A més, afegeix, "el truc per generar ingressos a la frontera és que no hi hagi represàlies comercials dels països afectats. Això és una constant en les negociacions i les amenaces dels Estats Units".
Sempre t'amenacen amb una xifra superior perquè et quedis conforme amb la inferior i no hi hagi represàlia comercial.
Europa farà concessions per salvar vendes?
En funció de quins aranzels acabin aplicant els Estats Units s'articularà la manera com aquesta empresa i moltes altres d'europees acaben reorganitzant la producció.
Víctor Burguete diu que "s'haurà de veure com acaba la negociació, però hi ha moltes pistes que ens diuen que la Unió Europea està disposada a fer concessions importants als Estats Units".
Burguete situa aquestes concessions en temes impositius: "Els estats europeus, com a estats sobirans, podem posar un impost a les empreses que fan negoci dins de les nostres fronteres. I ja hem admès, sota l'acord de tributació de l'OCDE d'un 15% mínim per a les multinacionals, que les companyies dels Estats Units n'estiguin exemptes."
Europa acceptarà un nivell d'aranzels més alt del que tenia abans.
Burguete afirma que ser un fidel aliat dels Estats Units no garanteix un bon tracte comercial, més aviat al contrari: "Tenir una dependència molt gran dels Estats Units et col·loca en una posició molt més vulnerable. Per això veiem, per exemple, que el Japó o Corea del Sud, que en són molt dependents comercialment, i també en matèria de defensa, tenen unes tarifes més elevades."
La lliçó per a la resta del món és ben clara, assegura: "Com més depenent siguis dels EUA, més gran és el risc que tens o més gran és la taxa a pagar. Com deia Howard Lutnick, l'assessor de comerç dels Estats Units, s'ha de pagar pel privilegi de tenir el paraigua de seguretat americà i pel privilegi d'utilitzar el dòlar. És la taxa de l'imperi."
Els efectes en un cas a Catalunya
Doga és una empresa catalana que fabrica petits motors elèctrics per als eixugaparabrises de vehicles agrícoles, excavadores, autobusos i trens. Són líders mundials en aquest segment de mercat, amb dues plantes de fabricació principals, a Abrera i a la Xina, i una fàbrica més petita de components a Tànger.
Disposen, a més, de petites unitats de muntatge a l'Índia, Mèxic, el Brasil i els Estats Units. Ara es volen diversificar i estan desenvolupant, també, motors per a bicicletes de càrrega. Però la seva gran preocupació els últims mesos és l'increment d'aranzels de Donald Trump, els que ja estan en vigor i els que puguin venir.
I és que els Estats Units són el principal mercat de Doga, on venen el 25% de la producció. I actualment els Estats Units estan imposant uns drets de duana del 53% als productes procedents de la Xina, un hàndicap a tenir molt en compte.
Ho explica el director general, Jordi Miró: "Ens està provocant un petit terrabastall industrial. Per què? Perquè estem analitzant, per continuar sent competitius a mitjà termini, si hem de moure produccions de la Xina a Europa, si hem de potenciar la nostra fàbrica del Marroc i tenim intenció també d'ampliar la nostra fàbrica de Mèxic per poder servir productes als Estats Units des de Mèxic."
"El Marroc i els EUA han tingut sempre unes relacions aranzelàries privilegiades. Creiem també que els costos al Marroc són costos que s'assemblen molt a costos xinesos, amb la qual cosa podem encara mantenir la competitivitat", assegura Miró.
La pugna amb la Xina, l'obsessió de Trump
Segons Miró, "des de la Xina, exportar als Estats Units encara és més costós que des de l'euro. Des de la Xina als Estats Units, les tarifes s'han mogut també, perquè va arribar un pic del 145%, perquè a més hi ha la de l'acer, hi ha la de l'alumini i hi ha també l'automoció".
A més, diu que s'estan trobant que els clients americans els demanen que deslocalitzin de la Xina a altres llocs del món.
El que volen és fabricació fora de la Xina.
Burguete explica que "hi ha molt de consens", dins de l'arc polític dels Estats Units, que "cal contenir la Xina i que Taiwan és la primera línia del front on cal contenir-la".
"Contenir la Xina em sembla complicat. La Xina ha estat dels pocs països, jo diria que l'únic, que ha aconseguit plantar cara a Trump: tu em poses aranzels i jo et torno aranzels", argumenta.
Burguete destaca que la "represàlia xinesa" va provocar una reacció molt dura per part dels mercats financers: "Por a la inflació i encariment del bo dels Estats Units, els mercats comencen a demanar-li molts més diners per finançar-se, el dòlar comença a caure i Trump s'espanta."
"És un joc de la gallina, en què un conductor va recte contra l'altre. Un és una democràcia i té una opinió pública i l'altre no és una democràcia. Qui aguanta més? La Xina", rebla l'expert.
Produir als EUA
De moment, però, el que no es plantegen a Doga és produir als Estats Units, com voldria Trump. Segons el director general, "fer grans inversions en un moment de tanta incertesa no agrada perquè t'estàs jugant el risc. I perquè als Estats Units a nivell de fabricació no és fàcil, és a dir, la mà d'obra és cara, trobar gent tècnica no és fàcil".
Moltes empreses als Estats Units han anat a Mèxic, on hi ha moltes més facilitats.
I l'investigador del CIDOB hi coincideix: "El problema dels Estats Units és la mà d'obra, que és molt escassa. Estan amb plena ocupació. Per tant, per molt alt que posis l'aranzel, molts processos de manufactura difícilment tornaran als Estats Units."
