Els viticultors mantenen la vaga en protesta pel baix preu del raïm
El gran malestar expressat pels viticultors pels preus que els paguen pel raïm ha portat la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, a reunir-se amb els representants dels viticultors del Penedès i dels productors de cava per buscar una solució al conflicte dels preus.
Els viticultors denuncien que els grans cellers els volen pagar un 28% menys pel raïm que la temporada passada i demanen a les institucions que els ajudin a trobar-hi una solució.
Aquesta reunió s'ha convocat després de les diverses concentracions de protesta de pagesos que es van fer la setmana passada.
La consellera d'Agricultura de la Generalitat s'ha compromès amb productors i empreses elaboradores de cava a "treballar junts" per la viabilitat del sector i el seu futur:
El que volem és uns preus dignes perquè hi surti guanyant el productor, per nosaltres importantíssim, però també l'elaborador. Perquè al final, sense uns i sense els altres, el Penedès es desfigura i el país també.
Els viticultors han agraït el suport malgrat no "haver arribat a cap solució en ferm per a la campanya actual", i han decidit mantenir la vaga per al 5 de setembre.
Les tres entitats que representen els productors han destacat la voluntat expressada per totes les parts presents en la reunió "per reprendre les negociacions" quan acabi la collita per evitar que es repeteixi un conflicte com l'actual.
Els productors de raïm no recolliran ni entregaran raïm als cellers durant la jornada de vaga en protesta "pels baixos preus que els cellers més grans volen pagar durant aquesta campanya".
Les marques que més ampolles de cava venen -Freixenet, Codorniu i Jaume Serra- compren el 90% de la producció de raïm per cava i, per tant, tenen prou força per situar els preus sobre uns 35 cèntims el quilo.
Freixenet, propietat de la multinacional Henkell, assegura que els seus costos s'han disparat un 125% des del 2016. Els estocs acumulats per no vendre prou és una altra de les raons que fan servir les grans marques del sector.
Per a Pepe Raventós, director general i cap d'enòlegs Raventós i Blanc, són excuses de mal pagador:
Això són problemes del celler. El que no pot ser és que això repercuteixi en el viticultor i a tot el territori. I més quan estem parlant de cellers que canvien de mans en els quals entren fons d'inversió... La situació és molt delicada. I després també hi ha molt petit que no diu res, però que s'hi apunta perquè ja li va bé.
Caves com Raventós i Blanc -que treballen en el segment alt del mercat i paguen pel raïm tres vegades més que les grans firmes- creuen que caldria que viticultors i cellers establissin un preu mínim per sota del qual no es pugui comprar raïm, tal com es fa a la Xampanya.
Si no recordo malament, van ser vora dels 5 euros. Això és l'èxit de Xampany.
Una de les caves petites que més compra als viticultors, com és Agustí Torelló, consideren que, si el raïm es paga per sota dels 45 cèntims, els pagesos perden diners i haurien de negar-se a vendre'l. El copropietari de l'empresa, Àlex Torello, ho expressa així de clar.
Perquè un negoci sigui negoci, s'hi ha de guanyar la vida totes les parts. Si només se la guanya una part, el negoci dura poc. Les cooperatives haurien de fer més pressió, més força.
Diuen que es tracta de salvar el sector, però també de preservar el paisatge del Penedès.
