"Em veia al carrer i ara soc feliç": com el projecte Vesta ajuda dones sense llar i amb fills

Tres anys en el projecte Vesta han canviat radicalment la vida de la Mercedes i dels seus tres fills. Sense dir-ho, reconeix que havia tocat fons quan li vam preguntar: "Ara, com estàs?". Mocador, aigua i mirada cap a la Míriam, la treballadora social que l'ha acompanyat durant tots aquests anys, en tot moment i per tot. Ella li dona la força necessària per continuar.

No en va, per la Mercedes la Míriam ja forma part de la seva família. Explica que la va "ajudar quan més ho necessitava". I arrenca, primer tímida --encara no ha agafat confiança amb l'equip de la tele--, però després enèrgica, segura de poder superar l'entrevista. Diu que va acceptar-ho per explicar en primera persona el projecte Vesta i els seus resultats.

El projecte Vesta neix a quatre poblacions del Besòs: Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac, Badalona i Sant Adrià de Besòs. Ho coordina el Consorci del Besòs, i entre tots i quatre entitats del Tercer Sector (Càritas, Sant Joan de Déu-Serveis Socials, Fundació Mambre i Formació i Treball) tracen un acompanyament integral i intensiu per a dones soles amb fills i sense llar.

El camí comença proporcionant-los un habitatge estable i propi. Per la Míriam Navarro, treballadora social del projecte i de Sant Joan de Déu-Serveis Socials, això és imprescindible:

"Sense la tranquil·litat de poder dir 'això és casa meva, jo tanco la porta i estic segura'... Sense això no es pot fer. Per això, l'habitatge és el primer."

La Rumana, una altra de la vintena de dones que han participat en el Vesta, obre molt els ulls i riu recordant el primer dia que va entrar al nou pis després d'haver patit molt:

"No podia dormir, pensava 'què faig? On vaig amb els nens?'. Quan em van donar el pis... el primer dia que vaig entrar... Estava més tranquil·la, els meus fills també molt tranquils..."

Els referents, acompanyant a tota hora i en tot moment

Cada una de les entitats del Tercer Sector que participen en el projecte Vesta té una especialització. La Fundació Mambre aconsegueix pisos del mercat privat, Càritas fa assessorament jurídic i psicològic, la Fundació Formació i Treball s'encarrega d'aspectes laborals i de formació i Sant Joan de Déu-Serveis Socials hi posa els referents.

Els referents són els que acompanyen a tota hora i en tot moment les participants, coordinant la feina de totes les entitats i dels ajuntaments. En aquest cas, són en José Miguel i la Míriam.

En José Miguel Garcia és integrador social de Sant Joan de Déu-Serveis Socials, i fa el seguiment de la Rumana des de fa tres anys. Li agrada dir que la seva oficina "és la casa de les participants, ja que això permet establir un grau de confiança molt elevat", que ajuda a encarar les pesades motxilles que porten aquestes dones.

Per la Míriam Navarro, també de la mateixa entitat, la seva feina és, en genèric, compartir vides. "Si ha calgut, hem acompanyat a escoles, hem anat a metges, hem anat als jutjats per qüestions legals, hem fet cafès, hem dinat, hem celebrat Ramadans, hem plorat, hem rigut...", assenyala.

Tots dos han acompanyat la Rumana i la Mercedes en la trobada amb TV3. I se'ls ha vist la satisfacció pel canvi que han ajudat a aconseguir. "Tinc feina, tinc els nens estudiant, estic genial", celebra amb força la Mercedes. La Rumana s'ha apuntat a anglès i català i al curs de monitora de menjador, una feina que creu que podrà combinar amb l'atenció als seus fills. La més petita té només sis anys. 

Acaba per a elles un temps de seguiment intensiu, que no tenen altres programes socials. I ara, en la segona fase del Programa Vesta, l'atenció la continuaran fent els serveis socials del municipi on viuen. El que no perdran serà l'habitatge on viuen.

I això és una altra de les claus del Vesta, segons la Laura Porzio, que ha fet l'avaluació del programa juntament amb l'Albert Sales a l'Institut Metròpoli: "Després de tres anys, el canvi és brutal, però després cal consolidar-lo. Per tant, si se'ls retirés l'habitatge, hi hauria el risc que tot això tornés enrere".

Moment de fer valoracions

Les dones que han participat en el projecte són derivades dels serveis socials municipals i han de tenir residència legal a Espanya. La meitat han nascut aquí. Ara n'hi ha una desena que ja han acabat la primera fase (la de seguiment intensiu) i d'altres que encara hi són.

I totes voldrien que el programa continués. Perquè, com diu la Mercedes, "necessito que continuïn ajudant més gent; jo soc feliç, ho he aconseguit, però vull que ho aconsegueixi més gent". Però aquest desig dependrà dels recursos que s'hi destinin a partir d'ara.

El projecte està finançat pels ajuntaments participants. La Generalitat hi va atorgar una subvenció, però per la Laura Porzio s'hi ha d'implicar molt més, perquè el problema de fons no és només de Serveis Socials. "Aquests responen per acompanyar les persones, però aquí tenim una pota fonamental que s'hi ha d'incorporar i és important que hi entri la Generalitat, no simplement amb una subvenció", remarca.

Els ajuntaments implicats ja han decidit continuar apostant per un projecte que, per la Míriam Navarro, té un cost molt petit comparat amb els beneficis: "És molt pitjor tenir una família cronificada a Serveis Socials, demanant ajudes contínuament, sense tirar endavant, patint desnonaments, havent de pagar una pensió o un hotel... el cost és insostenible".

En els pròxims mesos s'acabarà de concretar la implicació de cada municipi per saber quantes dones més i durant quant de temps poden seguir oferint aquest suport.