Emergència lingüística o alarmisme que pot desmotivar?

La llengua recula, però Òscar Escuder, el president de Plataforma per la Llengua, reconeix que això no vol dir que el català s'hagi de morir demà passat. El català està en la primera fase del procés d'extinció, segons Carme Junyent, investigadora principal del GELA (Grup d'Estudis de Llengües Amenaçades). Aquesta fase pot ser molt ràpida o pot durar segles. A Junyent i molts lingüistes i filòlegs no els agrada parlar d'"emergència". "Hem de ser conscients que estem en una situació delicada, però que és reversible". El nostre comportament pot fer que la llengua vagi d'una manera o una altra.

 

 

Una llengua d'avis

El català s'està reduint a ser o la llengua dels avis o la llengua de l'escola, segons Junyent, i això pot acabar portant a la interrupció de la transmissió. Les alertes es comencen a disparar entre els més petits, els nanos que ara tenen entre deu i dotze anys. Quan tinguin fills, d'aquí uns vint anys, podrien deixar de transmetre la llengua i que entréssim en la segona fase del procés d'extinció. Ara per ara, aquesta interrupció intergeneracional no s'està produint, segons Marina Massaguer i Albert Branchadell.

A dia d'avui, el 100% de famílies catalanoparlants transmeten la llengua, segons la sociolingüista del CUSC-UB i la UOC. També rebat l'alerta de Junyent el degà de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB, Albert Branchadell: "Les famílies, quan tenen criatures, no es pregunten si els transmetran el català". Aquest dubte de transmetre la llengua sí que el tenen els parlants de moltes llengües que sí que estan en perill de desaparició.

 

 

Si comparem el català amb altres llengües minoritzades, no està en emergència lingüística. Massaguer destaca que el català té més de 10 milions de parlants, té presència institucional, és la llengua de l'ensenyament, la llengua de mitjans de comunicació... "El català no està en perill d'extinció. Però no vol dir que estigui en bona situació".

 

 

El català s'enfronta a un doble risc: la manca d'ús i la pèrdua de la qualitat. Jordi Badia sí que creu que el català està en situació d'emergència. En paraules de l'autor de "Salvem els mots", a banda de la pèrdua de parlants, hi ha el perill de desaparèixer per evaporació o per dissolució. El procés va més enllà de paraules manllevades del castellà o l'anglès, és molt més greu perquè afecta les estructures internes de la llengua. Badia lluita cada dia, com a cap d'estil de Vilaweb, perquè el català no es converteixi en "un patuès, en una llengua deixatada, cada vegada més assemblada al castellà". Si això passa, Badia creu que els joves perdran l'interès de parlar el català i els nouvinguts no el voldran aprendre. En aquest sentit, Neus Nogué Serrano, professora de Lingüística de la UB adverteix: "Hem d'oferir una llengua que valgui la pena aprendre." Una llengua amb prestigi. "Si perceben que tenim una llengua que val la pena aprendre-la, l'aprendran. Si veuen que és una llengua de perdedors, pensaran que no val la pena."

 

Fracàs o èxit de la normalització

Branchadell treu ferro als crits d'alerta. Afirma que la sensació d'emergència respon a una inquietud que té a veure més amb les expectatives que teníem i no pas amb la realitat objectiva. Quan ens posem a mirar àmbits concrets, veiem que "la situació no és tan desastrosa". Atribueix els crits d'alerta sobre el futur de la llengua a la constatació que la normalització no s'ha complert. Si esperàvem la recuperació de l'ús públic de la llengua, això és un fet: tenim mitjans de comunicació públics en català, un sistema educatiu bàsicament en català, educació superior en català, administració en català, comerç en català, producció artística en català... El català ha penetrat en tots els àmbits públics. El que no està assolit és l'hegemonia. "Si algú s'havia esperat que el català fos la llengua absoluta, predominant de l'àmbit públic, això no s'ha assolit, evidentment."

 

 

Quan vegis la barba de ton veí pelar...

L'occità és un exemple proper d'una llengua en una situació crítica. Neus Nogué ho té clar: "L'occità està en una situació d'emergència, en les fases finals de perdre els últims parlants les pròximes dècades". L'escriptor i divulgador lingüístic Enric Gomà és contundent: "Jo, a França, no seria occitanista. L'occità el veig tan perdut que em dedicaria a altres assumptes. El català no el veig perdut". En aquest sentit, Gomà aposta per defugir el discurs derrotista: "'Emergència' pot alarmar innecessàriament. La situació és delicada". Creu que una visió excessivament negativa basada en una mirada sobre les dades, al seu entendre, esbiaixada, "no ens fa cap bé". "El català no el veig perdut, veig que té futur i que té possibilitats. Jo aposto per donar corda al català, perquè el català encara té molta corda.

 

DADES SOBRE LA SITUACIÓ DEL CATALÀ

Informe Síndic març 2022

Informe de Política Lingüística

Enquesta d'usos lingüístics de la població 2018

Món digital Dades i indicadors

Enquesta a la Joventut de Barcelona 2020

Joves i ús del català: una radiografia del sector audiovisual

InformeCAT 2021

Quina percepció té l'alumnat de l'evolució dels usos del català? Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu

Català, youtubers i instagramers: un punt de partida per promoure l'ús de la llengua:

Language Vitality and Endangerment (UNESCO) 2003

2021 Observatori .cat

Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM)