Empleats de supermercat, repartidors o cuidadors de gent gran troben més feina ara

Les ofertes de feina des de mitjans de març han baixat en picat, però la crisi del coronavirus ha fet disparar la demanda en alguns sectors concrets: personal sanitari, empleats de supermercat, repartidors o cuidadors de persones grans.

Això sí, majoritàriament, contractes temporals amb sous baixos. L'oferta és desigual: mentre als supermercats hi ha una allau de candidatures, a les residències els costa molt trobar cuidadors.

La previsió dels experts és que es destrueixin més d'un milió de llocs de treball aquest any a Espanya, sobretot en activitats com els hotels, els restaurants o els comerços.

Caixeres i logística

Durant la crisi sanitària, els supermercats han contractat centenars de persones, des de caixeres fins a personal de logística. A tall d'exemple: Mercadona ha fitxat 600 treballadors; Bonpreu, també 600; Condis, 380; Consum, 1.500 empleats.

Segons un estudi de l'associació d'empreses de distribució Asedas, en un sol mes, els supermercats ja han fet a Espanya tants nous contractes com en tot un any. En aquest sector hi ha hagut una allau de candidatures, segons Meritxell Badia, cap de desenvolupament de recursos humans de Condis.

"Per a una oferta de caixera per Barcelona, en un parell d'hores podíem tenir entre 200 i 300 candidatures. És un volum molt alt."

Tot per videotrucada

En temps de confinament, molts processos de selecció es fan per videotrucada. Així va ser com van entrevistar Vanessa Ogando, que la setmana passada va començar a treballar en un supermercat de Barcelona.

"Jo treballava en un forn de pa i van presentar un ERTO. Em sento feliç de poder treballar en aquests temps difícils."

El seu contracte és indefinit, però la majoria de nous contractes que s'estan fent en diversos sectors durant el confinament tenen una característica comuna: són temporals.

Des dels sindicats denuncien que molts dels serveis essencials tenen condicions precàries i sous baixos. La secretària de Política Sindical de la UGT, Núria Gilgado, posa com a exemple el personal de neteja, les cuidadores de persones grans o els repartidors.

"Ara hi ha treballadors que han d'accedir a llocs de treball que, a més de ser precaris i tenir males condicions i salaris molt baixos, pateixen un risc afegit arran de la situació de pandèmia que estem vivint."

 

Cura de gent gran

Un risc que ha contribuït a fer que actualment hi hagi un sector amb una altíssima demanda, però que no troba professionals: el de les residències de gent gran, on hi ha hagut necessitat de cobrir moltes baixes de treballadors per coronavirus.

Si fem un cop d'ull a qualsevol portal d'ofertes laborals, la de gerocultor (cuidador de residència) és una de les que més abunda.

Segons el conveni estatal –pel qual es regeixen les residències privades i concertades, que són la immensa majoria–, un gerocultor cobra menys de 14.000 euros bruts a l'any, i amb horaris a torns que han de cobrir les 24 hores al dia i els 7 dies de la setmana.

Sous baixos

Així, doncs, el baix sou i les condicions laborals tampoc ajuden a trobar aquest tipus de professionals, malgrat que, de forma excepcional pel coronavirus, ara es permet que aquest lloc de treball l'ocupin persones sense titulació.

Aquesta dificultat per trobar cuidadors ha fet que algunes residències no puguin complir les ràtios que marca la llei, segons han admès diverses fonts del sector a TV3. De fet, hi ha hagut diverses residències que no han volgut aparèixer a aquest reportatge per aquest motiu.

A la residència que hi ha dins el centre sociosanitari Ricard Fortuny de Vilafranca del Penedès no han arribat a aquest extrem, però sí que han tingut dificultats per poder trobar cuidadors, segons Imma Garcia Pursals, directora recursos humans d'aquest centre sociosanitari.

"Hem hagut de buscar professionals sota les pedres. També hi ha hagut un factor de por. A vegades hem contractat professionals que han començat a treballar però s'han adonat que no era el que ells esperaven d'aquell lloc de treball i ho han deixat."

Treball molt dur

Miquel Giménez Mora és una de les noves contractacions d'aquest centre de Vilafranca, que finalment ha pogut cobrir totes les baixes. De fet, ell ja havia treballat de gerocultor durant nou anys però ho va deixar i ara tenia la seva pròpia empresa com a terrissaire. Com que aquesta activitat ara està aturada, va buscar feina a la residència.

Va anar-hi a deixar el currículum i en menys de 24 hores ja l'havien acceptat com a treballador. Ell treballa en el torn de nit i, per tant, cobra un plus, però, igualment, el sou li sembla molt baix.

"És una feina bastant dura i ara mateix jo crec que haurien de pagar bastant més, perquè no és normal. El que paguen és molt poc."

Efecte transitori

Però, més enllà d'aquests sectors, quines són les perspectives del mercat laboral en un futur proper? Segons Esteve Sanromà, catedràtic i investigador de l'Institut d'Economia de Barcelona de la UB, aquest tipus de contractacions són flor d'un dia.

"En aquest moment s'està creant llocs de treball concrets en les activitats que es veuen reforçades pel confinament, però aquest efecte és transitori perquè l'efecte global en el conjunt del 2020 malauradament serà negatiu."

La previsió és que a Espanya es perdin aquest any 1,3 milions de llocs de treball, sobretot en hotels, restaurants, comerços i transports. Així ho indiquen en un estudi els investigadors Esteve Sanromà i Gemma Garcia, de l'Institut d'Economia de Barcelona de la UB. Altres estudis també apunten a la destrucció del voltant d'un milió de llocs de treball aquest any.