En el 80% de les llars de Barcelona no hi viu cap menor: la població a la ciutat, en gràfics

La població de Barcelona creix per tercer any consecutiu i se situa en el valor més elevat dels darrers 40 anys. Així ho mostren les dades del padró municipal que ha publicat l'Oficina Municipal d'Estadística i que analitzen l'evolució de la població durant l'any 2024.

Concretament, l'1 de gener del 2025 hi havia 1.732.066 persones censades a la ciutat. La dada suposa que en el darrer any la població de Barcelona s'ha incrementat en 29.000 persones, cosa que suposa un augment de l'1,7% respecte a la mateixa data del 2024.

Es manté així la tendència a l'alça en el nombre d'habitants que es manté des del 2015 i que només es va veure interrompuda durant els anys de la pandèmia, entre el 2021 i el 2022. De fet, malgrat que entre el 2020 i el 2022 es van perdre 26.549 habitants, en només tres anys la ciutat ha sumat més de 92.000 veïns nous.

Un creixement poblacional que no respon a un augment en el nombre de naixements, que repunten lleugerament, sinó a l'impuls de la immigració. De fet, la natalitat cau per vuitè any consecutiu i només en el 21,8% dels domicilis hi viu un menor de 15 anys.

On han nascut els barcelonins?

Per sisè any consecutiu el cens mostra que el nombre de persones empadronades a Barcelona que són naturals de la ciutat és més baix que el total del de població nascuda en altres punts. De fet, només un 45% dels veïns de la ciutat n'és autòcton.

En canvi, la xifra de barcelonins nascuts a l'estranger continua creixent. En total, 612.529 persones, un 35% dels habitants registrats a la ciutat, provenen de fora d'Espanya.

D'aquests el 53,8% són originaris del continent americà, mentre que el 20,6% provenen d'Europa, i el 18,4%, d'Àsia. En canvi, només el 7% dels estrangers censats a la capital són d'origen africà i els provinents d'Oceania no arriben a l'1%.

Els principals països d'origen de la població nascuda a l'estranger són: l'Argentina, país del qual provenen aproximadament 50.000 dels habitants de Barcelona; Colòmbia, el Perú, Veneçuela, el Pakistan, l'Equador, el Marroc, Itàlia i Hondures, tots ells lloc d'origen de més de 20.000 veïns.

Les nacionalitats estrangeres més comunes a Barcelona són la italiana, la colombiana i la pakistanesa. Aquest alt nombre d'italians s'explica perquè una tercera part de les persones amb aquesta nacionalitat censades a la ciutat provenen de Sud-amèrica i han obtingut la ciutadania d'aquest país gràcies als seus lligams familiars amb Itàlia.

Tot i això, una de cada tres persones nascudes en altres països té la nacionalitat espanyola.

Per barris, les dades deixen veure que les zones on viu més població nascuda a Barcelona són Sarrià-Sant Gervasi, Sant Andreu i Horta-Guinardó.

Pel que fa a la gent d'altres orígens, la majoria de nascuts a altres punts de Catalunya es concentren a Pedralbes, les zones altes de les Corts i algun barri del Poble Nou, mentre que els nascuts a la resta d'Espanya, en canvi, es concentren a Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Martí.

Els estrangers provinents de països de la Unió Europea opten, majoritàriament, per les zones del centre històric: l'Eixample, Gràcia, parts específiques de Pedralbes, del districte de Sant Martí i el Poble Sec.

Finalment, respecte a les persones d'origen extracomunitari, malgrat que el seu protagonisme s'ha fet extensiu a tota la ciutat, en destaca la presència a Ciutat Vella, on el 54,8% de la població és estrangera; i també a Sants-Montjuïc; Nou Barris i el Bon Pastor.

Un 12,4% dels barcelonins viuen sols

Les 1.732.066 persones empadronades a la ciutat es reparteixen en 681.087 domicilis. Tot i això, en gairebé un terç d'aquests domicilis (215.153) només hi viu una persona. Això vol dir que el 12,42% dels barcelonins viuen sols, percentatge que se situa dos punts per sota de les dades del 2024. De mitjana, a la resta d'habitatges hi viuen 3,25 persones.

A més, en el 78% de les llars no hi ha cap infant. De fet, només un 11,9% dels habitants de Barcelona tenen menys de 15 anys.

Per barris, el lloc on es concentra més població infantil és la a Marina del Prat Vermell, a Sants-Montjuïc, on viuen el 18,7% dels nens de la ciutat. El segueixen La Clota, a Horta-Guinardó, amb el 17,9% dels menors de 15 anys, i Ciutat Meridiana, amb el 17,7%.

De fet, el nombre de naixements cau per vuitè any consecutiu i continua sent més baix que el de defuncions. Concretament, durant el 2024 a Barcelona van néixer 11.091 persones, mentre que en van morir 14.680. L'únic districte de tota la ciutat on hi va haver més naixements que morts és Ciutat Vella, que registra per segon any consecutiu un creixement natural positiu.

Com es diuen els veïns de Barcelona

Entre els 11.091 nens que van néixer a la ciutat el 2024, els noms més triats van ser Sofia, Olivia, Emma, Lucía i Ona per a les nenes, i Mateo, Bruno, Leo, Pol i Jan per als nens.

Tot i això, els noms més populars a la ciutat continuen sent Antonio i Jordi per als homes, i Maria i Montserrat per a les dones.