Enric Calpena a 'La tarda': "A Gaudí no li agradaria veure's representat en castellà"
El 2026 és l'Any Gaudí, coincidint amb el centenari de la mort de l'arquitecte, que va morir a Barcelona el 10 de juny del 1926. L'inici dels actes commemoratius, però, ha quedat marcat per la polèmica generada a Reus després que en un espectacle inaugural es representés Antoni Gaudí parlant en castellà, un fet que ha suscitat crítiques polítiques, culturals i historiogràfiques.
Un dels qui s'hi ha referit de manera més clara ha estat l'historiador i periodista Enric Calpena, que en una entrevista a "La tarda de Catalunya Ràdio" ha qualificat aquest gest de "pecat molt gros" i "error considerable".
Gaudí i la llengua: un posicionament documentat
Els historiadors coincideixen a assenyalar que Antoni Gaudí va ser un defensor ferm de l'ús del català, especialment en la seva vida pública. Segons Calpena, Gaudí va deixar de parlar castellà de manera conscient des de molt jove, quan va començar a tenir projecció com a arquitecte.
No sabem si va ser absolutament tota la vida, però gairebé tota, segur
Aquesta decisió la va mantenir fins i tot davant d'autoritats i figures destacades de l'època. Gaudí es feia acompanyar de traductors quan rebia intel·lectuals com Miguel de Unamuno i es va negar a parlar en castellà amb el rei Alfons XIII o amb el president del govern espanyol Antonio Maura.
L'espectacle de Reus i l'origen de la polèmica
La controvèrsia s'ha originat arran de l'espectacle Trencadís: de la natura a la llum, que va inaugurar els actes de l'Any Gaudí el 3 de gener al Pavelló Olímpic Municipal de Reus.
L'obra, impulsada per la Federació Espanyola de Patinatge, incloïa una animació generada amb intel·ligència artificial a partir d'una fotografia històrica de l'arquitecte, en què Gaudí apareix parlant en castellà.
Aquesta recreació va provocar nombroses reaccions, especialment a les xarxes socials, on diversos usuaris i especialistes van qüestionar la idoneïtat de fer expressar Gaudí en una llengua que, segons la documentació històrica, va evitar de manera conscient en la seva vida pública.
Els organitzadors de l'espectacle han explicat que la proposta escènica estava pensada en format bilingüe, amb l'objectiu de facilitar-ne la difusió fora de Catalunya i en contextos internacionals. En aquest sentit, també s'ha apuntat que entre el públic assistent hi havia persones procedents de diferents punts de l'Estat.
Malgrat aquestes explicacions, l'historiador Enric Calpena considera que fer parlar Gaudí en castellà en un acte commemoratiu no es pot entendre com una simple llicència artística, sinó com l'alteració d'un tret essencial del personatge, especialment en l'any en què es commemora el centenari de la seva mort.
Un any d'efemèrides per repensar el país
Més enllà del debat lingüístic, Calpena ha posat l'accent en el valor del 2026 com a any d'efemèrides. El record d'Ildefons Cerdà permet revisitar el llegat de l'enginyer que va concebre l'Eixample de Barcelona, un model urbanístic reconegut internacionalment per la seva visió igualitària, higiènica i moderna.
Alhora, el centenari de Gaudí ofereix l'oportunitat de tornar a mirar la trajectòria d'un arquitecte que va transformar l'arquitectura mundial i que continua sent un dels principals referents culturals de Catalunya.
