Enric Majó: "Un amic nou no omple el buit que t'ha deixat un altre amic"

"Un actor o actriu ha de tenir, sobretot, capacitat de resistència." Enric Majó, que porta més de seixanta anys dedicant-se a aquesta professió, ha assenyalat en una entrevista a "Col·lapse" que es tracta d'una feina molt inestable i ha explicat que "no es pot esperar guanyar molts diners per prendre's una temporada de descans, un any sabàtic. Un actor sempre ha de pensar què farà a continuació". Majó també ha explicat que ell no tenia previst dedicar-se a la interpretació i ha reconegut: "Només vaig buscar una manera de guanyar-me la vida."

 

L'actor va deixar els estudis amb només 12 anys. "Un mestre em va dir que no servia per estudiar", ha explicat. També ha recordat que allò li va servir d'excusa per abandonar una escola on s'aplicaven càstigs físics: "A l'escola vaig aprendre que et podien pegar per qualsevol cosa. Per això, quan vaig veure l'oportunitat, ho vaig deixar de seguida." Més endavant va descobrir la seva passió pel dibuix i pel teatre. "Durant molts anys vaig dibuixar, però no ho he deixat mai. És el meu racó. Després d'un assaig que no ha sortit bé, després d'una relació que no funciona… m'agafo al dibuix o a la pintura", ha explicat.

 

Sobre l'èxit, l'actor ha dit: "Mai he deixat de tocar de peus a terra. No m'ho he permès. He continuat fent les coses que feia quan la gent no em coneixia." Enric Majó va fer de Maurici a la mítica sèrie de TV3 "Nissaga de poder", però ha comentat: "He après molt més dels fracassos, dels papers petits i d'obres que no m'agradaven, que dels èxits."

Dir adeu als teus amics i familiars

L'actor ha reconegut: "Durant molts anys em vaig culpar de la mort del meu nebot de 19 anys. Creia que l'havia sobreprotegit massa i em vaig responsabilitzar de l'accident de trànsit que el va matar", i ha afegit: "Eren coses malenteses que he hagut de treballar."

 

Enric Majó ha explicat que no té una bona relació amb la mort: "Ja hi hauria d'estar acostumat, però ho passo molt malament als enterraments." I ha afegit: "No sé entendre que ja no veuré mai més la Colita, el Ventura Pons, la Teresa Gimpera, la Núria Feliu, el meu germà… Aquests buits són absències que no s'omplen. Un amic nou no omple el buit que t'ha deixat un altre amic."