Entren en vigor els aranzels de Trump: consulta el mapa comercial i els països més castigats

Després de diverses anades i vingudes, negociacions paral·leles i noves amenaces, ha arribat el dia D dels aranzels de Donald Trump. Aquest dijous entren en vigor els gravàmens als productes procedents de desenes de països que vulguin entrar al mercat nord-americà.

Trump va donar un cop de timó a la política comercial de la Casa Blanca l'abril passat, quan va declarar la guerra aranzelària a mig món.

Des de llavors, ha arribat a pactes bilaterals amb una desena de potències, com la Unió Europea, amb qui va acordar una tarifa mínima del 15%.

A la resta de països, els impostos a l'exportació oscil·len entre el 10% --el tipus universal mínim-- i el 50%.

Segons l'última ordre executiva sobre el tema, firmada el 31 de juliol, aquests són els aranzels que rebrà cada país a partir d'aquest dijous:

Quins països han arribat a un acord?

Des de fa quatre mesos, mandataris de tot el planeta s'han afanyat a intentar tancar un acord amb Washington per driblar un cop dur a les seves exportacions.

És el que han aconseguit, per exemple, els governs del Regne Unit --amb aranzels mínims del 10%--, Corea del Sud (15%), Tailàndia (19%) o el Vietnam (20%).

La UE també va segellar una rebaixa dels tipus fins al 15%, però amb lletra petita i regust agredolç: Brussel·les es va comprometre a comprar energia per valor de 750.000 milions de dòlars als Estats Units i a invertir-hi 600.000 milions més.

Quins continuen negociant?

Un cas a part són els països fronterers amb els Estats Units --Mèxic i Canadà--, a qui Trump vol castigar perquè considera que no cooperen prou per aturar el flux de fentanil i altres drogues cap a territori nord-americà.

En el cas de Mèxic, fa una setmana Trump va concedir-li una nova treva de 90 dies. Ara, de moment, ja fa front a aranzels d'un 25% per als automòbils i del 50% a l'acer, l'alumini i el coure.

En canvi, al Canadà li ha augmentat els gravàmens del 25% al 35%, tot i que els antics socis continuen amb converses "intenses", segons el primer ministre.

A més, en virtut d'un acord anterior, gran part dels productes canadencs en quedarien exempts.

Un tercer cas especial és la Xina, amb una treva que expira el 12 d'agost. Les dues potències continuen negociant amb la voluntat d'estendre la treva.

La llista negra de Trump: el Brasil i l'Índia

Els últims dies, el Brasil s'ha erigit en el nou gran enemic comercial de la Casa Blanca.

Tot i que en un inici li corresponia un impost genèric del 10%, a partir d'aquest dimecres ja se li aplica un 50%, dels més alts imposats per Trump.

Els aranzels tenen una motivació política que va més enllà de la balança comercial: Trump vol pressionar el govern brasiler perquè aturi el judici contra el seu amic i expresident Jair Bolsonaro.

Per això, el president Lula da Silva ha presentat aquest dimecres una denúncia davant l'Organització Mundial del Comerç.

Pel que fa a l'Índia, al 25% anunciat la setmana passada se li ha sumat un 25% addicional com a penalització per comprar gas a Rússia que entrarà en vigor el 27 d'agost.

Altres víctimes de la llista negra de Trump són Sèrbia (35%), Suïssa (39%), Laos i Myanmar (40%) i Síria (41%).

Com pot afectar Catalunya?

Els Estats Units es troben entre els deu principals mercats dels productes catalans, i el que més s'hi exporta són químics, maquinària, metal·lúrgia, aliments i begudes.

La Federació de Cooperatives Agràries assenyala el vi, l'oli d'oliva i també el porcí com alguns dels productes més perjudicats. I a l'abril, amb l'amenaça d'aranzels al 20%, calculava un impacte d'uns 110 milions d'euros.

Un 15% d'aranzel no és un plat del gust de tothom, però almenys s'acaba la incertesa, ha valorat David Miralles, director general del Grup Unió, productora d'oli d'oliva de la DOP Siurana.

A més, valora que l'aranzel serà igual per a Itàlia o Grècia, i això també anivella el terreny de joc.

De la lletra petita de l'acord amb la UE, que encara s'ha de conèixer, també n'està pendent la indústria farmacèutica, ja que Washington vol forçar que les grans farmacèutiques europees instal·lin fàbriques als Estats Units.