Canvis en l'impost de transmissions patrimonials: puja per als immobles més cars

Aquest divendres entren en vigor els canvis en l'impost de transmissions patrimonials que preveuen, per exemple, que el tribut es dobli per als grans tenidors que comprin un habitatge o per a qui compri un edifici sencer.

La mesura és fruit d'un acord que el PSC i els Comuns van firmar al febrer i que, amb el suport d'ERC, es va convalidar al Parlament al maig.

De dos a quatre trams

Amb els canvis, aquest impost --que es paga en la compravenda d'habitatges usats-- passa a tenir quatre trams, en comptes dels dos actuals, i s'incrementa per als immobles de més valor. Queda així:

• Per a transmissions d'immobles de fins a 600.000 euros: 10%
• Per a transmissions entre 600.000 i 900.000 euros: 11%
  
  
• Per a transmissions entre 900.000 i 1.500.000 euros: 12%
  
  
• Per a transmissions superiors a 1.500.000 euros: 13%

A més, s'estableix un tipus del 20% si el comprador és un gran propietari, és a dir, si ja posseeix 5 habitatges o més. Fins ara, l'impost que pagaven els grans propietaris era la meitat, del 10%.

Finques senceres

Aquest 20% també s'aplica si es compra una finca sencera. En aquest cas, però, hi ha algunes excepcions, com ara aquells edificis de fins a quatre habitatges en què el comprador no sigui un gran tenidor.

A més de no ser gran tenidor, també haurà de destinar l'edifici a residència habitual durant els tres anys següents a la compra, sigui per a ell o per als seus familiars.

L'entrada en vigor dels canvis en l'impost de transmissions patrimonials també implica la fi de la bonificació fiscal per a les empreses immobiliàries que compren habitatges per revendre'ls.

Quin és l'objectiu de la mesura?

L'objectiu de la mesura és, segons l'acord polític, prioritzar l'ús de l'habitatge per viure-hi i evitar que hi hagi qui hi especuli.

A més a més, permetrà augmentar els ingressos de la Generalitat en 200 milions d'euros extres anuals per destinar-los a polítiques d'habitatge.

Què hi diu el sector immobiliari?

Diverses fonts d'aquest sector vaticinen que la mesura encarirà l'habitatge, perquè el sobrecost de les transaccions s'acabarà repercutint en els preus i frenarà l'activitat.

Gerard Marcet, soci fundador de la consultora immobiliària Laborde Marcet, preveu una desescalada en les inversions:

"Hi ha hagut molt moviment previ a això, i a partir d'ara entrem en un terreny incert on la meva lectura és que, amb els preus actuals, molts patrimonialistes inversors probablement deixin d'invertir en habitatge residencial."

A més a més, aplicar un 20% d'impost a la compra d'edificis sencers dificultarà --diuen-- la reforma de finques. En concret, aquelles operacions en què un promotor adquireix un bloc per reformar-lo i després vendre'n els pisos o posar-los de lloguer.

Gerard Marcet explica que, fins ara, "quan un edifici està en molt mal estat --s'ha de reformar façana i escales-- i el propietari no té la capacitat econòmica ni els recursos per fer-ho, el promotor entrava, refeia tota la finca, i venia per peces":

"Què passarà ara? Doncs potser el propietari no podrà vendre perquè cap promotor voldrà comprar amb la tributació actual."

Sobre això, un estudi de la Universitat Pompeu Fabra publicat aquest dijous revela que només 1 de cada 4 euros recaptats en impostos sobre l'habitatge es reinverteixen en polítiques habitacionals a Catalunya.

Segons aquest informe, l'any 2023 les diferents administracions van ingressar prop de 5.000 milions d'euros pels 14 tributs que cobren per la construcció, la propietat o la transmissió dels habitatges.

Però d'aquests prop de 5.000 milions, només una mica més de 1.500 es van destinar a polítiques públiques de vivenda.

L'estudi ha analitzat tots els municipis de Catalunya de més de 25.000 habitants.

 

Sant Cugat, a la cua

Sant Cugat del Vallès, Sitges i Esplugues de Llobregat són els municipis que menys diners destinen a les polítiques d'habitatge en relació amb el que recapten.

A l'altra banda, Salt, Olot i Santa Coloma de Gramenet són els que hi inverteixen un percentatge més elevat del que ingressen.