Era Acadèmia Aranesa daurís ua sedença permanenta en Barcelona
Barcelona compde, peth prumèr còp, damb era preséncia establa de dues acadèmies des lengues oficiaus e pròpies de Catalonha, era catalana e era aranesa. Er Institut d'Estudis Aranesi – Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA-AALO) inauguraue aguest diuendres passat era sua naua delegacion en cap-lòc catalan, damb eth prètzhèt de refortilhar era preséncia e projeccion der aranés en Catalonha.
Era naua sedença se place laguens dera bastissa nòble der Institut d'Estudis Catalans (IEC) e devierà un espaci estable entà activitats academiques, culturaus e de difusion der occitan.
"Èm conscients dera dificultat de hèr-se visible des d'ua part deth territòri aluenhada d'aquiu a on se còden es causes. Per tant, demoram que damb aguesta cooperacion er aranés se hèsque mès visible e present", expressaue era presidenta der IEC, Teresa Cabré, encargada de daurir er acte d'inauguracion.
Era sala d'actes der IEC demorèc petita en aguesta inauguracion. Un eveniment qu'eth president der Institut d'Estudis Aranesi, Jèp de Montoya, qualificaue "d'istoric":
era dubertura d'aguesta delegacion represente un pas decisiu e de grana transcendéncia entath nòste devier
Segontes soslinhaue Montoya, era naua sedença permeterà hèr un pas endeuant entà assegurar era normalizacion der aranés e garantir un futur compartit damb era lengua catalana. "Apropam era lengua occitana ara societat catalana. Un pas que corregirà un deficit istoric", ahigie.
"Un pònt qu'amasse catalan e occitan"
Er acte siguec clausurat peth conselhèr de Politica Lingüistica dera Generalitat de Catalonha, Francesc Xavier Vila que hec eth sòn discors integrament en aranés. "Aguesta hita represente fòrça mès qu'era dubertura d'un espaci fisic. Ei era materializacion d'ua collaboracion estreta entre dues acadèmies fraies. Refortilham un pònt qu'amasse eth catalan e er occitan", expressaue.
Er acte se completaue damb dues conferéncies. Era prumèra, a cargue deth lingüista e istoriador Patrici Pojada, actuau president de l'Institut d'Estudis Occitans e membre dera Seccion istorico-arqueologica der Institut d'Estudis Catalans. Jos eth títol , "Collaborar ath servici dera lengua occitana: un projècte entà un futur compartit", Pojada parlèc sus eth projècte der Institut d'Estudis Occitans e tanben der tanben er important papèr dera Académia Aranesa ena articulacion d'un modèl de lengua de referéncia.
Era dusau des conferéncies siguec a cargue de Ramon Sistac. Filològ, lingüista e dialectològ catalan, ei professor ena Universitat de Lhèida e tanben un des expèrts mès reputadi deth catalan occidentau e un des mès importants dialectològs de Catalonha. En aguest sens, era conferéncia de Sistac portaue per titol "Lengües bessoes per genetica o per aleitament?".
Tanben intervenguie en acte Dionís Guiteras, vicepresident 2au dera Deputacion de Barcelona, institucion que tanben a collaborat ena dubertura d'aguesta sedença.
Ua acadèmia damb 11 ans d'istòria
Er Estatut de Catalonha autregèc, peth prumèr còp, ath 2006 er estatus de lengua oficiau der aranés en tota Catalonha. Posterioraments, en 2010, se desvolopèc per lei era sua regulacion e proteccion. Serie en 2014 quan era Generalitat crearie, per decrèt, era Academia Aranesa dera lengua occitana. Actuauments, la compausen 17 academics.
Er IEA-AALO trabalhe entara normativizacion e recèrca sus er aranés, varianta der occitan e lengua oficiau en Catalonha. Dempús dera sua creacion, a impulsat projèctes qu'an devengut referents, coma eth Diccionari der Occitan Aranés en linha (DOA), eth Recuelh de Memòria Orau dera Val d'Aran o era traduccion d'eth Quishòt ar aranés.
