Es diagnostiquen 24 casos d'Alzheimer al dia a Catalunya

El Servei Català de la Salut ha fet públiques les dades sobre la incidència de l'Alzheimer a Catalunya, coincidint amb la celebració del dia mundial de la malaltia. A Catalunya es van diagnosticar 24 casos al dia l'any passat, i ja afecta més de 50.000 catalans, un 0,11% de la població. 

Les xifres mostren una clara diferència de gènere, ja que dos de cada tres afectats són dones. Concretament, dels 8.914 pacients nous, el 35% són homes i el 65%, dones. 

Diagnosticar per planificar

Els experts expliquen que hi ha factors de risc que no podem evitar, com l'edat avançada, la genètica o haver patit un traumatisme cranial. Però també n'hi ha d'altres que sí que es poden controlar, com la hipertensió, la diabetis o el colesterol alt.

Un dels principals esculls per afrontar la malaltia és el retard en el diagnòstic. Albert Lleó, director del Servei de Neurologia de l'Hospital de Sant Pau, explica que "la mitjana de diagnòstic està al voltant dels dos anys, i més en persones joves, que triguen encara més a diagnosticar-se". 

Lleó destaca la manca de coordinació entre nivells assistencials i l'escassa inversió específica com a principals barreres en el diagnòstic precoç. 

"Fins ara, precisament perquè no hi havia un tractament, no hi ha hagut un gran incentiu per posar aquest problema sobre la taula."

La Confederació Espanyola de l'Alzheimer (CEAFA), per la seva banda, reivindica el dret a tenir un diagnòstic el més aviat possible "per poder actuar, saber què volem fer amb la nostra vida, decidir com volem ser cuidats i planificar la nostra economia". 

L'entitat també adverteix que està canviant el perfil dels malalts, que "cada cop són més joves, el 12 o el 13% té menys de 65 anys", i denuncia que més del 50% dels casos lleus estan sense diagnosticar.

Avançaments mèdics

Precisament, aquesta mateixa setmana l'Hospital de Bellvitge anunciava el desenvolupament d'un test en sang amb un biomarcador que permet predir l'evolució que tindrà una persona amb demència lleu i si acabarà desenvolupant Alzheimer. 

Un altre avançament és que els dos primers medicaments que alenteixen l'evolució de l'Alzheimer es podrien començar a donar a les clíniques privades de l'estat espanyol aquest mateix any, però l'ús generalitzat al sistema públic encara podria trigar un any.

Per aquest motiu, la CEAFA reivindica també el dret a rebre tractament i demana que els medicaments aprovats per l'Agència Europea de Medicaments arribin el més aviat possible al sistema sanitari estatal. 

El pes de les cures sobre les famílies

El pes més gran de la malaltia recau sobre les famílies. La Fundació Pasqual Maragall recorda que, en vuit de cada deu casos, és l'entorn directe qui n'assumeix el cost, sobretot les dones. 

La directora de l'àrea social de la Fundació, Laia Ortiz, assegura que "hi ha poca cobertura del conjunt del sistema en l'acompanyament, sobretot en les fases primerenques i mitjanes".

"Trobem que les persones amb Alzheimer arriben al sistema de dependència més tard i amb menys cobertura de serveis."

Però també hi ha recursos públics que volen facilitar el dia a dia. Per exemple, la targeta sanitària Cuida'm, que ajuda a agilitzar visites, proves i urgències, i a millorar la comunicació entre pacients, famílies i professionals de la salut.