Es duplica l'aparició d'aigües fecals a les platges de les Balears
Menys qualitat de l'aigua però més banyistes i embarcacions a les platges. Aquest és el resum de l'Informe Mar Balear 2026, publicat per la Fundació Marilles, que aglutina una trentena d'entitats i organismes públics que vetllen per la preservació de l'ecosistema marí a les Illes.
Els vessaments d'aigües residuals al mar són un dels principals factors que empitjoren la qualitat de les platges. I entre el 2024 i el 2025 s'han duplicat els incidents de contaminació fecal, passant de 46 a 92.
D'aquestes 92 incidències, en 20 ocasions les autoritats van prohibir el bany, mentre que en els 72 casos restants van emetre la recomanació de no entrar a l'aigua. Els municipis més afectats van ser Sóller, Santanyí, Calvià i Ciutadella.
D'on venen els residus fecals que acaben al mar?
Les fuites degudes al mal estat del clavegueram, l'existència de fosses sèptiques que no estan connectades a la xarxa en cases a primera línia de mar i l'abocament de residus fecals des d'embarcacions són algunes de les causes que s'amaguen darrere d'un vessament d'aigües fecals.
Ho explica en una entrevista a 3CatInfo la coordinadora de l'Informe Mar Balear, Raquel Vaquer:
S'hauria de garantir que totes les embarcacions buidin les aigües brutes a port o, com a mínim, que no ho facin mai en zona costanera.
És una pràctica que no sempre es compleix, tal com demostra un vídeo capturat per l'entitat Salvem Portocolom, en què es veu un vaixell fondejant que vessa els seus residus fecals directament al mar.
Les pluges d'aquest estiu disparen les incidències
Vaquer explica que les aigües pluvials i les fecals comparteixen canalitzacions en la majoria de municipis de les illes Balears.
Com que la seva recollida no es fa separadament, les pluges torrencials poden saturar les clavegueres i fer vessar l'aigua pluvial i fecal de manera barrejada:
El clavegueram no pot absorbir volums tan elevats, i l'amollen a la mar en forma d'aigües mixtes, a través d'uns punts d'abocament que es diuen sobreeixidors.
L'estiu del 2025 ha estat més plujós que el del 2024. I això, segons Vaquer, pot explicar per què s'han duplicat els incidents per contaminació fecal a les platges.
La pressió turística com a rerefons
Per revertir l'augment de residus fecals al mar, Vaquer proposa reformar els sistemes de clavegueram per separar la recollida d'aigües residuals i pluvials.
Tanmateix, assenyala que aquest problema s'accentua per "la gran pressió humana i turística" que tenen les Illes, sobretot als mesos d'estiu. En aquest sentit, creu que calen més polítiques per rebaixar la saturació humana als municipis.
Si no tenim capacitat per depurar aigua residual per a més població, s'han de posar límits en el creixement, tant urbanístic com turístic.
Més enllà de complicar la gestió de les aigües residuals, la pressió turística també augmenta el nombre de banyistes i d'embarcacions de fondeig. I això, diu Vaquer, altera els "fràgils" ecosistemes que hi ha a les platges.
Per què és un problema la contaminació fecal?
Per a les persones, la presència d'aigües residuals a la platja pot comportar riscos sanitaris. Entrar-hi en contacte pot desencadenar problemes digestius i infeccions a la pell, les orelles o els ulls.
Ara bé, Vaquer afirma que també es produeix un impacte sobre els organismes marins, perquè els residus fecals estan carregats de bacteris que consumeixen molt d'oxigen i disminueixen la concentració d'oxigen dissolt al fons del mar:
Això té conseqüències nefastes per als organismes que viuen allà, perquè tots els organismes pluricel·lulars necessiten oxigen per viure.
A més, l'excés de matèria orgànica i de nutrients que desprenen els residus fecals també pot conduir a una proliferació d'algues que poden alterar el color de l'aigua i complicar la fotosíntesi a altres organismes marins.
Cau la qualitat de l'aigua
Tot i que en termes generals les dades segueixen sent bones, l'Informe Mar Balear 2026 alerta de la tendència a la baixa pel que fa a la qualitat sanitària de l'aigua.
El 2010, el 95 % de les platges de les Illes tenien una aigua excel·lent. En canvi, el 2025 aquesta xifra ha caigut fins al 70%.
Per illes, Eivissa és la que menys platges té amb aigua excel·lent. En canvi, les de Formentera i Menorca són les que registren millor qualitat.
