Un soldat israelià dins d'un vehicle militar
Un soldat israelià dins d'un vehicle militar a la Franja de Gaza (Reuters/Ronen Zvulun)

"És zona de matar": soldats israelians diuen que tenen ordres de disparar a les cues de menjar a Gaza

En un reportatge del diari Haaretz, diversos soldats asseguren que han rebut ordres de disparar contra els que arriben abans d'hora als punts de distribució d'ajuda humanitària
Redacció/Agències
5 min

Els soldats israelians han rebut ordres de disparar contra la població palestina que espera l'ajuda en els punts de distribució que la Fundació Humanitària de Gaza (GHF, en les seves sigles en anglès) té a la Franja.

Una investigació del diari Haaretz recull el testimoni de diversos soldats destinats a aquests centres. "És una zona de matar", explica un dels soldats, que afegeix que al lloc on estava destinat morien entre una i cinc persones diàriament. "Els tracten com una força hostil: sense mesures de control de multituds, sense gasos lacrimògens, només els trets amb tot l'imaginable: metralladores pesants, llançagranades, morters...", indica.

Un altre admet que aquesta pràctica és incorrecta:

Saps que no està bé, sents que no està bé, que els comandants aquí fan la justícia pel seu compte, però Gaza és un univers paral·lel.

Anònimament, els soldats expliquen que l'exèrcit israelià dispara contra les persones que arriben abans de l'obertura dels punts de distribució, amb l'objectiu que no s'hi acostin. "Obrim foc aviat al matí si algú intenta colar-se a centenars de metres de distància, i a vegades simplement carreguem contra ells a poca distància", assenyala un tercer soldat.

Sovint, les persones que arriben abans de l'obertura són persones que han caminat diversos quilòmetres durant la nit per poder fer cua i aconseguir menjar.

Cua per aconseguir menjar en el punt de distribució de Beit Lahia, a Gaza
Cua per aconseguir menjar en el punt de distribució de Beit Lahia, a Gaza (Reuters/Mahmoud Issa)

Segons el reportatge, els soldats també tenen via lliure per disparar després del tancament dels centres per dispersar les persones que esperen a fora.

En diverses ocasions, l'exèrcit israelià ha reconegut haver disparat "trets d'advertència" contra palestins que presumptament s'havien desviat de la ruta establerta o bé que, asseguren, representaven "una amenaça".

Israel, però, ha negat les acusacions publicades a Haaretz i manté que "les Forces de Defensa no han ordenat als soldats disparar deliberadament contra civils".

Nir Hasson: "Israel ha creat un camp de la mort"

Un dels periodistes que han fet el reportatge de Haaretz, Nir Hasson, ha explicat que les entrevistes amb els soldats els han revelat que "la manera com l'exèrcit israelià es comunica amb la població de Gaza que hi ha prop dels centres de distribució d'ajuda és disparant".

Entrevistat per 3Cat, Hasson assegura que la intenció dels soldats "no és matar els gazians, sinó moure'ls d'una àrea a una altra" i que asseguren que "no tenen cap alternativa". Acusa Israel de crear "un camp de la mort" al voltant dels centres de distribució d'aliments:

L'ordre és no disparar directament a la gent, sinó a l'àrea... però què significa l'àrea en una situació com aquesta?

Segons Hasson, Israel aboca els palestins a "una decisió terrible: han de triar si volen veure els seus fills i la seva família passar gana o bé jugar-se la vida intentant portar-los menjar".

Un dels soldats amb qui ha parlat Haaretz apunta que saben que les persones que fan cua als centres d'ajuda no van armats i que no són cap enemic. "Però els continuem tractant com l'enemic", lamenta Hasson.

El periodista, però, es pregunta "per què els soldats accepten aquestes justificacions i per què estan fent una cosa que és clarament il·legal".

Hasson assenyala que els experts en ajuda humanitària ja van advertir al govern israelià que el nou model de distribució d'ajuda humanitària no funcionaria. "I veiem que no funciona", afegeix, perquè "no soluciona el problema de la fam a Gaza".

Un palestí carregant un sac de menjar prop del centre de distribució d'ajuda humanitària a Khan Yunis
Un palestí carregant un sac de menjar prop del centre de distribució d'ajuda humanitària a Khan Yunis (Reuters/Hatem Khaled)

França s'ofereix a "contribuir a la seguretat" de la distribució d'aliments

D'altra banda, enmig de les crítiques al model de repartiment d'ajuda humanitària, França s'ha ofert a "contribuir a la seguretat" de la distribució d'aliments a la Franja.

El ministre d'Afers Estrangers francès, Jean-Noël Barrot, s'ha mostrat disposat aquest cap de setmana a "abordar el problema que preocupa les autoritats israelianes", és a dir, "el desviament de l'ajuda humanitària per part de grups armats", sense dir explícitament el nom de Hamas.

En una entrevista al canal informatiu LCI, Barrot no ha precisat en què consistiria aquesta contribució, però ha expressat la seva "indignació" per les 500 persones que han perdut la vida en les últimes setmanes mentre feien cua esperant alimentació.


Un model molt qüestionat

Després de dos mesos i mig de bloqueig de l'ajuda humanitària, Israel va deixar les Nacions Unides al marge del repartiment d'aliments a la Franja i va cedir-ne la gestió a la Fundació Humanitària de Gaza, una entitat privada que té el suport d'Israel i dels Estats Units.

L'ONU va qualificar la decisió de "trampa mortal" per als palestins i diverses ONG van acusar la GHF de treballar per a Israel i no respectar els principis "d'imparcialitat, de neutralitat i d'independència".

Dos dies abans que es posés en marxa l'actual model de repartiment d'ajuda amb la GHF al capdavant, va dimitir el director executiu de l'entitat, Jake Wood, que considerava que "no podria complir els mínims principis humanitaris".

Si els canvis en la distribució de l'ajuda humanitària van ser polèmics, l'aplicació ha estat directament tràgica. En poc més d'un mes, des que es va posar en marxa, hi ha hagut diversos atacs israelians a les cues de gent esperant ajuda. Tant l'ONU com Metges sense Fronteres denuncien que, amb el canvi de les agències de l'ONU per la Fundació Humanitària de Gaza, s'han reduït els punts de distribució de 400 a 4.

Ajuda humanitària dalt d'un camió, protegida per algunes persones armades amb pals
Ajuda humanitària dalt d'un camió, protegida per algunes persones armades amb pals (Reuters/Mahmoud Issa)

Són punts inaccessibles per a dones, infants, gent gran i persones amb mobilitat reduïda. A més, cap d'aquests punts és al nord de la Franja, la qual cosa força milers de persones a recórrer molts quilòmetres i arriscar la vida per aconseguir menjar.

Això ha fet que ONG com Metges sense Fronteres hagin definit aquest model d'ajuda humanitària imposat per Israel com "una massacre disfressada d'ajuda".

Des de finals de maig, més de 580 persones han mort i prop de 4.200 més han resultat ferides mentre feien cua o arribaven als punts de distribució d'ajuda humanitària, segons el Ministeri de Salut de Gaza, en mans de Hamas.

En total, des que va començar l'actual ofensiva israeliana a la Franja, en resposta als atacs del 7 d'octubre, 56.412 palestins han mort, majoritàriament civils, segons les dades de l'administració gaziana, considerades fiables per l'ONU.

Avui és notícia

Més sobre Guerra a Gaza

Mostra-ho tot