Esclat de violència a Síria: què explica els atacs que han causat centenars de víctimes civils
Síria viu un esclat de violència sense precedents des de la caiguda del règim de Bashar al-Assad ara fa tres mesos. Els darrers tres dies hi ha hagut centenars de morts en diversos atacs de les forces armades afins al nou govern contra la minoria alauita, que era fidel a la família al-Assad.
En una entrevista al 3/24, Javier Albarracín, professor de Relacions Internacionals de la Universitat Ramon Llull, ha explicat que és molt fàcil que es tracti de revenges.
Cal tenir en compte que "el país ha viscut deu anys de guerra civil sota el règim d'al-Assad, i que aleshores l'exèrcit estava majoritàriament format per alauites". L'antic exèrcit es va dissoldre i se n'ha creat un de nou format per una setantena de milícies armades que abans lluitaven contra al-Assad.
És difícil no esperar revenges, perquè és fàcil identificar-los amb la repressió del règim previ.
De fet, el president interí del país, Ahmed al-Sharà, ha fet un discurs en una mesquita de Damasc on ha apel·lat a la unitat nacional, i creu que la violència dels últims dies forma part dels reptes esperats de la transició de poder.
El periodista i especialista en Síria, Oriol Andrés, ha explicat en una entrevista a Catalunya Informació que "hi ha hagut massacres incontrolades per part de grups d'estètica jihadista", fet que reforçaria la hipòtesi d'una certa complicitat amb el nou règim.
Hi ha molts vídeos de perpetradors cometent massacres, això dona idea de la impunitat amb què se senten.
A més, la població d'aquesta branca xiïta està molt concentrada a les regions costaneres de l'oest del país, a Latakia i Tartús, que és on hi ha hagut els atacs.
Disparitat en el recompte de víctimes
La xifra de morts d'aquests atacs varia enormement en funció de la font consultada. L'Observatori Sirià dels Drets Humans, l'ONG que històricament ha comunicat les dades oficials, parla d'un miler de morts, 700 dels quals serien civils.
En canvi, la Xarxa Siriana pels Drets Humans en comptabilitza més d'un centenar. Oriol Andrés dona fiabilitat a aquesta segona organització, que "és independent i bastant rigorosa".
Els nous equilibris de poder, un polvorí
Javier Albarracín explica que Síria està en un moment de reconfiguració dels equilibris de poder: "A Latakia els alauites encara tenen una influència important, i això, sumat a les enormes mancances econòmiques, pot generar greuges dins la mateixa societat siriana". Per això, diu, "és fàcil que hi hagi esclats de violència a diversos punts del país, que seran reprimits amb força".
Queda molt per a una pau estable a Siria.
Oriol Andrés, per la seva banda, considera que "la situació debilita la posició del president de facto, Ahmed al-Sharà", tant dins el país, on estava en marxa una crida al desarmament de la població, com a escala internacional. "Li passarà factura, perquè una de les condicions per aixecar les sancions internacionals era protegir les minories". Els alauites representen un 10% de la població de Síria.
El trencaclosques de l'Orient Mitjà i l'efecte Trump
"El puzle és molt complicat", afirma Albarracín. "La minoria kurda de Síria, que ha estat imprescindible en la lluita contra Estat Islàmic i per derrocar al-Assad, tenen Turquia totalment en contra, mentre que el nou govern sirià s'ha hagut de recolzar molt en Turquia per arribar al poder. Els islamistes radicals de l'est són contraris a qualsevol statu quo que no siguin ells. I mentrestant, Israel avança al Golan per garantir la seva pròpia seguretat".
I enmig de tot això, als Estats Units la nova administració de Trump s'alinea amb les aspiracions israelianes. "En el cas de l'Orient Mitjà, Trump dona carta blanca clarament a Nethanyahu. En té a Gaza i a Síria, i esperem que no en tingui a l'Iran, perquè aleshores el conflicte ja seria a una altra escala", clonclou Albarracín.
