Escons i escacs: després de l'elecció de Rull, la partida continua al Parlament

Quan de petit vaig aprendre a jugar als escacs, poc m'imaginava que hi trobaria tantes similituds amb l'estratègia política. Fa temps que la política catalana s'ha convertit en un gran tauler d'escacs on cada partit estudia quin moviment li pot donar més rèdit. En aquest joc, molt antic i amb moltes variants, el jugador busca posicionar-se estratègicament en cada jugada. I els partits segueixen aquest patró.

Després de les últimes eleccions del 12 de maig es va obrir una nova partida i avui hem pogut veure els primers moviments, molt pensats. L'independentisme, tot i haver perdut la majoria absoluta, ha arribat a un acord per tenir la presidència del Parlament i la majoria a la mesa.

Junts, Esquerra i la CUP no han ensenyat les cartes fins a l'últim minut, fins i tot els republicans i els cupaires han votat en blanc en la primera votació per no donar pistes. Una jugada, un moviment portat amb discreció. De fet, han reconegut que tenien ben present el pacte que va fer alcalde el socialista Jaume Collboni i que es va portar també amb molta discreció.

Per tot plegat, la jornada ha estat incerta durant tot el dia. Socialistes i comuns preferien una presidència republicana, però l'independentisme ha mogut fitxa i ha aconseguit l'objectiu d'una mesa antirepressiva que permeti el vot dels exiliats.

La partida, de tota manera, no acaba, i continua. 

De fet, en els escacs, de vegades se sacrifiquen peces per avançar cap a altres objectius, i ara sobre el tauler, en disputa, hi ha la presidència de la Generalitat. I dos possibles candidats: Salvador Illa i Carles Puigdemont, pendent del seu retorn. I aquí es produiran noves estratègies i nous moviments els pròxims dies que passen per un acord independentista amb minoria amb Puigdemont o bé per un acord progressista d'esquerres liderat pel PSC i Illa.

I al centre, un partit clau: Esquerra Republicana, que es troba en un procés de reflexió interna. Una Esquerra que es prendrà el seu temps per estudiar l'estratègia i quins moviments fa. I davant, un PSC guanyador de les eleccions que mourà una peça darrere l'altra per intentar aconseguir fer Salvador Illa president.

Partides simultànies que poden durar dies o setmanes. Caldrà veure com evoluciona el tauler de joc i tots els factors i fronts externs per veure si la partida avança cap a algun pacte o bé els partits s'enroquen.

El temps dirà si acaba en taules i se n'ha d'obrir una de nova a l'octubre.