Triomf clar del PSC a Catalunya i triple empat de Sumar, ERC i Junts en el segon lloc
El PSC ha guanyat les eleccions generals d'aquest 23 de juliol a Catalunya. Malgrat la derrota al conjunt de l'estat, els socialistes superen clarament les altres formacions i obtenen 19 dels 48 escons catalans, set més dels que tenen actualment al Congrés.
Des del principi de l'escrutini, el PSC s'ha situat al capdavant, amb més del doble de vots que la segona força. La candidatura encapçalada per Meritxell Batet supera la segona, Sumar, per més de 20 punts percentuals. Batet ha celebrat els bons resultats del seu partit i ha proclamat que "Catalunya ha estat clau i decisiva per frenar la dreta".
La d'aquest diumenge és la tercera victòria electoral consecutiva del PSC a Catalunya, després de les eleccions al Parlament del 2021 i les municipals del maig passat.
Aquest 23J, l'independentisme pateix un gran retrocés respecte als comicis de fa quatre anys: els republicans es queden sense gairebé la meitat dels diputats, Junts en perd un i la CUP no obté representació al Congrés.
En segona posició hi ha un triple empat a 7 escons entre Sumar, Esquerra i Junts. Sumar-En Comú Podem manté els 7 diputats que fa quatre anys van obtenir els Comuns i és la segona candidatura més votada a Catalunya. Aina Vidal ha celebrat els resultats i ha assegurat que, després d'aquest diumenge, "no governarà ni el PP ni Vox".
Els republicans perden gairebé la meitat de la representació que tenen actualment a la cambra baixa i passen de 13 a 7 diputats. Malgrat la derrota, Gabriel Rufián ha volgut destacar els resultats d'ERC en un context advers i ha demanat anar amb el "cap ben alt".
Pel que fa a Junts, perd un dels 8 diputats que té actualment. Els resultats, però, situen Junts en una posició clau de cara a una investidura. Míriam Nogueras ha volgut deixar clar que no faran Pedro Sánchez "president a canvi de res".
El PP millora molt els resultats i passa de 2 a 6 diputats. Tot i quedar per darrere d'Esquerra i Junts en escons, els populars són la tercera força en vots a Catalunya. El candidat dels PP català, Nacho Martín Blanco, ha tret pit de la victòria del PP a l'Estat i ha demanat reivindicar la victòria "amb totes les lletres".
L'extrema dreta de Vox continua amb els mateixos dos diputats que el 2019. Juanjo Aizcorbe ha lamentat que s'hagi "venut la pell de l'os amb excessiva rapidesa", una acció que assegura que té "diversos responsables".
La CUP, que fa quatre anys va obtenir dos diputats, es queda sense representació al Congrés. El cap de llista, Albert Botran, que no ha aconseguit revalidar l'escó, ha lamentat no haver estat capaços d'obrir camí "a una alternativa d'esquerres, independentista i antifeixista."
Tampoc entra a la cambra baixa el PDeCAT, que el 2019 es va presentar dins la candidatura Junts per Catalunya. "És una derrota sense pal·liatius", ha admès Roger Montañola.
A Catalunya, la participació ha baixat quatre punts respecte a fa quatre anys: del 69,39% al 65,41%. Aquesta xifra contrasta amb la participació global a l'Estat, que ha augmentat quatre punts.
Victòria del PSC a totes quatre demarcacions
Els socialistes catalans s'imposen a les 10 ciutats catalanes amb més població i són la primera força a totes quatre demarcacions catalanes.
El PSC ha tenyit de vermell bona part del mapa de Catalunya i és la primera força en 462 dels 947 municipis catalans, pràcticament la meitat. En segon lloc, Junts guanya en 294 municipis, i Esquerra, en 158.
Pel que fa a la resta de formacions, Sumar-En Comú Podem s'imposa en vuit municipis; la CUP, en quatre; el PP, en tres; i Vox la participació ha baixat quatre punts respecte a fa quatre anys: del 69,39% al 65,41%. Aquesta xifra contrasta amb la participació global a l'Estat, que ha augmentat quatre punts.
Victòria del PSC a totes quatre demarcacions
Els socialistes catalans s'imposen a les 10 ciutats catalanes amb més població i són la primera força a totes quatre demarcacions catalanes.
El PSC ha tenyit de vermell bona part del mapa de Catalunya i és la primera força en 462 dels 947 municipis catalans, pràcticament la meitat. En segon lloc, Junts guanya en 294 municipis, i Esquerra, en 158.
Pel que fa a la resta de formacions, Sumar-En Comú Podem s'imposa en vuit municipis; la CUP, en quatre; el PP, en tres; i Vox és el partit més votat en un municipi, Sant Jaume de Frontanyà.
A Barcelona, el PSC supera àmpliament la resta de formacions i obté 13 diputats, més del doble que Sumar-En Comú Podem. A Barcelona, el PP se situa en tercera posició i relega Esquerra al quart lloc, i Junts, al cinquè.
A Tarragona, el PSC és l'única formació que aconsegueix dos diputats. Els altres quatre diputats de la circumscripció es reparteixen entre Esquerra, PP, Sumar-En Comú Podem i Junts, amb un cadascun.
Girona és l'única demarcació catalana en què el PSC no lidera en solitari. Els socialistes són la formació més votada, però empaten a dos diputats amb Junts.
Tant Esquerra com Sumar-En Comú Podem obtenen un diputat.
A Lleida, la demarcació catalana on es reparteixen menys escons, el PSC obté dos dels quatre diputats. En segona posició, tant Esquerra com Junts aconsegueixen un diputat.
El PSC torna a guanyar unes generals, 15 anys després
Aquesta victòria del PSC arriba al cap de 15 anys de l'últim triomf dels socialistes en unes eleccions generals a Catalunya. El març de l'any 2008, la candidatura liderada per Carme Chacón va aconseguir 25 dels 47 escons que s'adjudicaven aleshores a les demarcacions catalanes.
El PSC havia guanyat totes les eleccions generals a Catalunya des de l'any 1977, però des del 2008 no ho havia tornat a fer. L'any 2011, en els comicis que Mariano Rajoy va guanyar per majoria absoluta, les eleccions les va guanyar per primera vegada Convergència i Unió, liderada en aquells temps per Josep Antoni Duran i Lleida.
Quatre anys més tard, En Comú Podem va ser la primera força a Catalunya, encapçalada per Xavier Domènech, que va tornar a guanyar en la repetició electoral de l'any següent.
L'abril del 2019, el partit més votat va ser Esquerra Republicana, que guanyava unes eleccions generals per primera vegada. Set mesos més tard, les eleccions es van haver de repetir pel bloqueig a l'hora d'escollir president i, a Catalunya, les va tornar a guanyar la llista liderada per Gabriel Rufián.
