Esmorzar i sopar d'hora et pot ajudar a reduir el risc cardiovascular

Un estudi fet per un equip de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació La Caixa, l'INRAE, l'Inserm i la Université Sorbonne Paris Nord, ha revelat que l'hora a la qual mengem podria influir en el nostre risc de desenvolupar malalties cardiovasculars. El treball, publicat a la revista Nature Communications, utilitza dades de més de 100.000 persones a les quals s'ha fet seguiment durant 7 anys.

Amb models estadístics, es va calcular la relació entre els horaris de sopar i esmorzar dels participants i el seu risc cardiovascular, per veure qui desenvolupava una malaltia cardiovascular, com ara un ictus.

La conclusió és que sopar i esmorzar tard comporta més risc cardiovascular, sobretot entre les dones.

Anna Palomar, investigadora de l'IsGlobal i primera autora de l'estudi:

"El fet de tenir uns hàbits de menjar tardans, és a dir, fer un primer àpat més tard de les 9 del matí o un sopar més tard de les 9 de la nit, es pot associar a més risc de desenvolupar malalties cardiovasculars, sobretot entre les dones."

"Aquest treball dona suport a la importància de seguir horaris d'alimentació més d'hora acoblant-los a un dejuni nocturn prolongat i un últim àpat més d'hora en lloc de saltar-se l'esmorzar."

Sopar tard altera el nostre metabolisme

L'evidència científica apunta que no només la llum pot alterar el nostre rellotge biològic. En aquest estudi es demostra que els horaris d'ingesta d'aliments també influeixen en les nostres funcions cardiometabòliques, com la regulació de la pressió arterial.

"L'hora a la qual mengem juga un paper important en el nostre metabolisme ja que té influència sobre el rellotge intern del nostre cos.

Menjar tard a la nit pot interrompre aquest rellotge cosa que pot portar a problemes cardiometabòlics, com l'augment de pes, les interrupcions en el metabolisme dels lípids o més inflamació."

Menjar en un moment en què el cos creu que és una fase de descans també pot interferir en la nostra tolerància a la glucosa i augmentar els nivells de sucre en sang i de greix en el fetge:

"Menjar durant la fase de descans del cos, quan els nivells de l'hormona de la son o melatonina estan alts podria contribuir a la intolerància a la glucosa i a tenir uns nivells més alts de sucre en sang."

Estudis en animals demostren que retardar el primer àpat del dia o menjar més tard a la nit està relacionat amb un augment del pes corporal, del greix al fetge i alteracions en l'expressió gènica relacionada amb el metabolisme dels lípids.

La recomanació: sopar abans de les 8 i esmorzar d'hora

Per tot plegat, la recomanació dels investigadors és esmorzar i sopar d'hora i deixar el màxim temps possible entre l'últim àpat i el moment d'anar a dormir:

"Recomanem fer un esmorzar i un sopar més aviat d'hora: esmorzar abans de les 8 del matí, sopar abans de les 8 de la nit i fer dejú la resta del temps."

L'estudi confirma que, més enllà de portar una dieta sana, els horaris del primer i últim àpat també influeixen en la nostra salut. I apunta que modificant aquests horaris podem evitar malalties cardiovasculars, que són la principal causa de mort a tot el món.