L'efecte de la gran apagada: les mesures per reforçar la xarxa encareixen la llum
Des de finals del 2019, Espanya ha doblat la seva capacitat eòlica i solar: s'hi han instal·lat més de 40 GW. Només Alemanya supera aquesta xifra, però amb un mercat elèctric el doble de gran.
Segons el laboratori d'idees Ember, aquest intens desplegament de renovables és el que ha permès a Espanya convertir-se en un dels països amb l'electricitat més baixa de tota Europa.
En concret, el primer semestre del 2025 el preu majorista de l'electricitat a Espanya ha estat un 32% més baix que la mitjana de la Unió Europea. El MWh ha passat de 52 euros de mitjana el primer semestre del 2019 a 62 aquest 2025.
A Alemanya o els Països Baixos, en canvi, amb una electricitat més barata que Espanya fa sis anys, els preus arriben ja de mitjana als 90 /MWh. I a països com Itàlia o el Regne Unit superen els 100 /MWh.
L'estudi compara els preus del mercat majorista espanyol amb els d'aquests països perquè són els que tenen més centrals de gas instal·lades a Europa.
"Espanya ha estat un dels països amb un creixement més ràpid de les energies renovables en els darrers anys", explica Chris Rosslow, analista al laboratori d'idees Ember. I afegeix que "això significa que té una dependència molt menor de l'electricitat generada a partir de gas":
En determinats moments del dia, l'energia solar arriba a cobrir gairebé totes les necessitats elèctriques del país.
Rosslow explica que, a conseqüència d'això, "el gas ha quedat cada cop més fora del mix energètic i té menys influència en els preus".
El gas perd influència al mercat elèctric
Les renovables, durant cada cop més hores al dia, produeixen prou energia per desplaçar fora de l'equació les plantes de gas, i evitar que aquesta energia fòssil, més cara, marqui el preu de tota la resta.
Així, si a Espanya el primer semestre del 2019 el preu de l'electricitat reflectia el cost del gas el 75% de les hores, ara, durant els primers sis mesos del 2025, aquest percentatge ha caigut al 19%. Al Regne Unit o Alemanya, el gas continua marcant el preu de l'electricitat més del 30% de les hores i en el cas d'Itàlia, més del 60%.
Rosslow explica que:
Això ha permès, bàsicament, que Espanya deslligui el preu de l'electricitat del preu del gas, una connexió que va ser devastadora durant la crisi del gas, quan el preu del gas va disparar-se i, de retruc, el de l'electricitat.
Es tracta d'un salt enorme, que deixa lluny situacions com les viscudes el 2022, quan la invasió d'Ucraïna i el tall de subministrament rus disparaven els preus del gas i, de retruc, els de l'electricitat. Aquell mes de març el preu al mercat majorista va tancar per sobre dels 280 /MWh de mitjana.
Aquestes xifres, totalment insòlites, van posar en guàrdia el govern espanyol, però també els de la resta de països europeus, on la crisi de preus va afectar de la mateixa manera. Va ser en aquell context que la ministra de Transició Ecològica, llavors Teresa Ribera, va aconseguir el vistiplau perquè s'aprovés l'anomenat topall del gas, una mesura que buscava precisament limitar l'efecte contagi del gas als preus de l'electricitat.
El punt d'inflexió de l'apagada
L'apagada, però, ha marcat un abans i un després. "L'operador del sistema ha estat operant amb un mode de seguretat per garantir una estabilitat extra utilitzant més gas". Rosslow es refereix al mecanisme conegut en l'argot del sector com a "restriccions tècniques" que ha fet servir Red Eléctrica per dotar de més garanties la seguretat de la xarxa.
I en què consisteix aquest mecanisme? Bàsicament, l'operador ordena que determinades centrals de gas entrin en funcionament i substitueixin part de les renovables.
Des d'Advanced Energy Consulting, Jordi Martínez hi posa números i explica que "després de l'apagada del 28 d'abril, el volum mitjà diari de cicles combinats -la tecnologia que utilitza gas- ha passat a les restriccions tècniques d'uns 27 GWh de consum anual a 71 GWh". Es tracta d'un increment del 162% de consum de gas. L'expert afegeix:
Podem dir que, clarament, hi ha més dependència operativa del gas per estabilitzar la xarxa
El cost de les restriccions tècniques
Les restriccions tècniques suposen un cost per al sistema. Un cost que va disparar-se arran de l'apagada, quan va arribar a la xifra rècord, al maig, de 22,85 /MWh.
Superat el sotrac inicial, s'han anat moderant mes a mes però, tot i així, des de l'apagada fins ara el seu cost dobla el que tenia l'any passat durant el mateix període. Així, ha passat dels 6,25 /MWh, de mitjana, als 11,96 /MWh.
Com explica Jordi Martínez, "hem anat veient que han anat prioritzat la fiabilitat davant de l'eficiència econòmica i fins i tot mediambiental."
Ara bé, no tot es pot atribuir a l'apagada. De fet, les restriccions tècniques, com es veu al gràfic, dibuixen una tendència alcista clara i no han parat d'augmentar any rere any al mateix temps que creixia la implantació de renovables.
I és que aquestes restriccions tècniques cada cop tenen més pes perquè ajuden a operar una xarxa cada cop més saturada, "sobretot en hores punta de generació solar i eòlica -explica Martínez-. Al final tenim una concentració d'energia renovable molt important a determinades hores i la xarxa a dia d'avui no té una capacitat i un control suficient per gestionar-ho".
Xarxa saturada, assignatura pendent
Precisament, fa unes setmanes les distribuïdores publicaven dades sobre l'elevada saturació de les xarxes. El govern espanyol, que aviat farà pública la planificació elèctrica dels pròxims anys, està decidit a obrir l'aixeta de les inversions, i la ministra de Transició Ecològica anunciava la seva intenció d'eliminar les restriccions.
Anunciava incrementar les inversions fins al 2030 en més de 13.500 milions d'euros: 7.700 per a la xarxa de distribució, 3.600 per a la de transport i la resta per a les connexions internacionals.
Les distribuïdores -les propietàries de la xarxa i les que han d'executar, per tant, les inversions- ho celebren, però demanen que el retorn que reben per aquestes inversions també s'ampliï. Aquesta és, però, una competència de la CNMC, que ha anunciat que retribuirà aquesta activitat els pròxims anys amb un 6,46% (després d'apujar la seva proposta inicial, que era del 5, 58%). Ara bé, les elèctriques reclamen que l'apugi fins al 7,5%.
S'haurà de veure com quedarà finalment i quin impacte tindrà en la factura. Les elèctriques asseguren que si el retorn no és prou atractiu no podran dur a terme totes les inversions previstes.
Unes inversions que recuperaran després a través de la factura dels clients. Per això el repte del govern espanyol i de la CNMC és trobar un equilibri que garanteixi que els preus no es disparen alhora que el sistema reforça i amplia la seva xarxa per donar resposta a la nova demanda que vol connectar-se i que augmentarà els pròxims anys.
