Espanya, entre els països més permissius davant el lobby de la indústria del tabac
L'estat espanyol se situa entre els més permissius davant les interferències de la indústria del tabac. Així ho afirma l'Índex global d'interferència de la indústria del tabac, que s'ha fet públic recentment.
L'Índex, elaborat pel Global Center for Good Governance in Tobacco Control (GGTC), analitza la resposta dels governs a la indústria del tabac i per protegir la salut pública seguint les directrius del Conveni Marc sobre Control del Tabac de l'OMS.
A l'informe, que abasta els anys 2018 i 2019, Brunei i França es troben en les dues primeres posicions, com els països que més han fet per protegir-se davant les ingerències de la indústria del tabac.
Espanya es troba a la posició 36 de 57, amb una puntuació similar a Kazakhstan, Malàisia i Alemanya. La classificació la tanquen Indonèsia i el Japó.
Conflictes d'interessos
Les informacions relatives a Espanya s'han elaborat en el marc de les activitats que realitza l'Institut Català d'Oncologia (ICO)-l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) com a Centre Col·laborador de l'OMS pel Control del Tabac.
L'Índex assenyala com aspecte positiu que el govern espanyol no ha deixat que la indústria li imposi mesures específiques sobre el tabaquisme.
Però Esteve Fernández, director d'Epidemiologia i Prevenció del Càncer de l'ICO-Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge i responsable de l'informe a Espanya, ho valora així:
Espanya ha rebut una puntuació dolenta per no frenar les campanyes de responsabilitat social corporativa que utilitza la indústria del tabac per autopromocionar-se.
De fet, l'informe documenta la col·laboració generalitzada amb la indústria del tabac dels governs nacional, autonòmics, provincials i municipals en aquestes campanyes.
La indústria del tabac, assenyala el document, ha aprofitat la pandèmia de Covid per fer activitats de Responsabilitat Social Corporativa que li han permès involucrar-se "a nivells extraordinaris" amb els governs, aprofitant-se de la vulnerabilitat d'aquests.
L'informe també documenta el que Fernández qualifica de "casos sorprenents" d'exalts càrrecs del govern que actualment treballen per a la indústria del tabac.
Com exemple, l'informe assenyala que José María Aznar, president del govern espanyol entre 1996 i 2004, va ser nomenat assessor de Philip Morris per a l'Amèrica Llatina.
També hi hauria un conflicte entre l'interès econòmic de l'Estat, en la venda de tabac, a través de la Compañía Española de Tabaco en Rama (CETARSA) i el Comissionat per al Mercat de Tabacs, i l'interès de protegir la salut de la població.
Transparència i participació de la societat civil
L'informe dona una sèrie de recomanacions a les administracions dels diferents nivells de l'estat espanyol per contrarestar la influència de la indústria.
Així, demana construir tallafocs efectius entre tots els organismes públics involucrats en el mercat del tabac, CETARSA i el Comissionat per al Mercat de Tabacs respecte a la influència de la indústria del tabac.
També demana conscienciar sobre la interferència de la indústria del tabac als governs estatal i autonòmics, particularment en departaments que habitualment participen en les activitats d'autopromoció de la indústria.
Al mateix temps, recomana que s'asseguri una transparència total de totes les interaccions que es produeixin entre governs i indústria del tabac.
Finalment, es demana donar suport a la societat civil perquè participi en tots els esforços per contrarestar la indústria del tabac, a través del Comitè Nacional per a la Prevenció del Tabaquisme.
Segons l'informe, la indústria del tabac no deixarà d'intentar interferir en les mesures dels governs. I afegeix que si bé la societat civil pot actuar per contrarestar aquestes interferències, està en els mans del govern aturar-la.
