Espanya té 33 milmilionaris, tan rics com el 40% de la població junta, segons Oxfam
Segons el nou informe publicat per l'ONG Oxfam Intermón, el 2025 la riquesa dels milmilionaris (persona que té més de mil milions d'euros de fortuna) d'arreu del món va créixer més d'un 16%, tres vegades més ràpid que la mitjana dels darrers cinc anys. Acumulen entre tots un màxim històric de 18,3 bilions de dòlars. Des del 2020, la riquesa d'aquests milmilionaris ha augmentat un 81%.
La publicació de l'informe "Contra l'imperi dels més rics. Defensant la democràcia davant el poder dels milmilionaris" coincideix amb la trobada mundial del Fòrum Econòmic de Davos, que reuneix, entre d'altres, algunes d'aquestes grans fortunes.
Oxfam analitza com, mentre la riquesa continua concentrant-se a la cúspide, la meitat de la població mundial viu en situació de pobresa, amb menys de 8,3 dòlars al dia, i un 28% es troba en situació d'inseguretat alimentària. Són milions de persones que fan front a dificultats com la fam, malalties com la tuberculosi, la malària o el xarampió, que continuen causant milions de morts.
L'ONG posa el focus en el fet que la intensificació de la concentració de la riquesa milmilionària coincideix amb el mandat del president nord-americà Donald Trump. I adverteix d'un clar senyal d'alerta: des de l'arribada al poder de Trump, s'han reduït els impostos als superrics, s'han bloquejat avenços en fiscalitat internacional per a les grans corporacions i s'ha impulsat el valor borsari de sectors com el de la intel·ligència artificial.
Franc Cortada, director d'Oxfam Intermón, explica que "la concentració extrema de riquesa i l'ús del poder econòmic com a poder polític ja no és una cosa invisible ni un secret de domini públic".
Passa amb total impunitat, davant dels nostres ulls i en directe.
Cortada afegeix que "a escala internacional, aquesta dinàmica està donant lloc a un nou ordre mundial en què no només mana la llei del més fort, sinó també la del més ric, per sobre de les llibertats i els drets de la gran majoria".
El nombre de milmilionaris supera els 3.000
La riquesa conjunta dels milmilionaris va augmentar el 2025 en 2,5 bilions de dòlars, una xifra que pràcticament equival a la riquesa que té la meitat més pobra del planeta, és a dir, 4.100 milions de persones.
L'informe també posa en relleu que el 2025, per primera vegada, el nombre de milmilionaris supera els 3.000. El més ric, Elon Musk, empresari i magnat de l'empresa espacial SpaceX i l'automobilística Tesla, es va convertir en la primera persona a superar el llindar dels 500.000 milions de dòlars.
Mentre uns pocs continuen acumulant riquesa, la taxa de reducció de la pobresa s'estanca. En regions com l'Àfrica, la pobresa extrema fins i tot ha augmentat. Oxfam adverteix que els països més rics han retallat les ajudes al desenvolupament. Un fet que podria provocar més de 14 milions de morts d'aquí al 2030.
33 milmilionaris espanyols acumulen més que el 39% de la població
Segons l'informe de l'ONG, la riquesa dels 33 milmilionaris que hi ha a Espanya, així com la capitalització borsària de les empreses de l'Ibex-35, han assolit nivells rècord. Mentrestant, els salaris perden pes i creixen per sota de l'augment del cost de la vida, fet que intensifica la pèrdua de poder adquisitiu de les llars.
A Espanya, la concentració de riquesa també s'ha accelerat. La riquesa dels milmilionaris espanyols va créixer quatre vegades més ràpid que la mitjana dels darrers cinc anys.
Oxfam apunta que van guanyar de mitjana més de 77 milions d'euros al dia. Caldrien prop d'un milió de persones treballadores a Espanya per guanyar el mateix.
El nombre de milmilionaris espanyols va augmentar en cinc, fins a un total de 33, majoritàriament homes. La seva riquesa conjunta supera la que posseeixen 18,7 milions d'espanyols, el 39% de tota la població.
La riquesa d'aquests milmilionaris va créixer en 28.300 milions d'euros, fins a assolir els 197.500 milions, el nivell més alt registrat.
L'1% de la població més rica concentra el 23,9% de la riquesa total, mentre que la meitat més pobra amb prou feines en té el 6,7%. El 0,1% més ric a Espanya (unes 48.000 persones amb una riquesa mitjana de 20 milions d'euros) ha vist augmentar la seva participació en la riquesa total des del 2010 i ja superen el 10%.
Cortada adverteix: "El dinamisme econòmic afavoreix les grans fortunes, però per a milions de persones cada vegada és més difícil arribar a final de mes o escalfar casa seva. S'hi afegeixen les dificultats per accedir a un habitatge digne i assequible."
El control dels mitjans i de l'opinió pública
L'ONG Oxfam Intermón adverteix d'una tendència preocupant: l'ús de la riquesa dels més rics per controlar els mitjans de comunicació i les xarxes socials.
Actualment, més de la meitat de les grans empreses de comunicació i les principals plataformes de xarxes socials estan en mans de milmilionaris. Són nombrosos els casos concrets, com l'adquisició del Washington Post per Jeff Bezos, de Twitter/X per Elon Musk, del Los Angeles Times per Patrick Soon-Shiong o l'adquisició d'una part significativa de The Economist per un consorci de milmilionaris.
L'informe també destaca que només el 27% dels principals editors del món són dones. Franc Cortada, director d'Oxfam Intermón, insisteix que els milmilionaris "estan destinant la seva riquesa i poder a generar estat d'opinió, a influir en el debat públic i fins i tot a canviar el rumb polític".
No només compren iots; compren fins i tot democràcies, ja que alimenten el discurs d'odi i la polarització política.
Democràcies més fràgils en un món desigual
Les llibertats civils i els drets polítics estan retrocedint de manera alarmant. El 2024, per dinovè any consecutiu, es va registrar un deteriorament democràtic, amb restriccions a la llibertat d'expressió en una quarta part dels països i més de 142 protestes massives contra governs en 68 països, a les quals, generalment, les autoritats van respondre amb violència.
Els països amb nivells més elevats de desigualtat tenen set vegades més probabilitats de patir retrocessos democràtics, ja sigui per l'erosió de l'estat de dret o la desvirtuació dels processos electorals.
"Aquesta obscena bretxa de riquesa no es limita als jets privats: està creant un abisme en el poder i la influència polítics que ostenta aquesta elit milmilionària i la resta de la població", diu Cortada.
"La pobresa genera fam, però la desafecció política constant genera ira. Si avui les nostres societats se senten més dividides i fracturades és perquè realment ho estan", afirma el director d'Oxfam Intermón.
Posar límits al poder dels milmilionaris i frenar la desigualtat
Oxfam explica que la desigualtat extrema i la concentració de riquesa no són inevitables, ni tampoc ho són el poder i la influència política dels superrics.
L'ONG insta els governs a actuar amb urgència i prioritzar mesures com reforçar els tallafocs entre la concentració de riquesa i la política, regulant estrictament els lobbies i el finançament de campanyes electorals i partits; impulsar plans nacionals de reducció de la desigualtat, o promoure agendes efectives de tributació als superrics amb tipus prou elevats per reduir la desigualtat extrema.