"Esperem que arribi a ser una revolució i la gent trenqui amb el règim a l'Iran"

L'anunci del desballestament de la policia de la moral a l'Iran no està sent suficient per aturar les protestes. Comencen tres dies de vagues i manifestacions, que són mostra de la crispació general al país. La mort de la jove Jina Mahsa Amini en va ser el detonant, però les causes van molt més enllà: el cansament per la rigidesa islàmica, l'atur, la corrupció i una desigualtat cada cop més gran.

Els que es manifesten paguen el preu de la repressió: més de 400 morts i 2.000 detinguts, sis dels quals condemnats a mort. Molts iranians només hi veuen una solució possible: la caiguda total del règim, com explica la politòloga d'origen iranià Anahita Nassir a "Els matins".

Respecte de l'anunci de desaparició de la policia de la moral, Nassir no hi dona gaire credibilitat: diu que només és un gest. "No és una declaració oficial de l'Estat, és un comentari del fiscal general en una conversa en roda de premsa que ningú ha corroborat".

 

 

És un anunci que ella atribueix a "la por del règim i a la resposta a la vaga d'aquests tres dies". Anahita Nassir remarca la importància d'aquestes vagues en un país on "està prohibit el dret a vaga". Segons ella, la retirada de la policia de la moral no té res a veure amb l'essència de les protestes. "La gent demana llibertat. Es volen aconseguir més quotes de llibertat personals, polítiques, religioses, ètniques... Perquè és una discriminació de gènere que es barreja amb altres discriminacions que existeixen a l'Iran des de fa molts anys".

 

 

La situació ha esclatat ara, però es deu "a un cúmul de frustració social i descontentament que s'ha acumulat durant els anys. La novetat ara és que en altres situacions no ho van liderar les dones. Ara al règim es troba amb tota amb una onada de dones que cada vegada tenen més suport dels homes, que demanen més llibertat".

 

La dona a l'Iran perd automàticament la custòdia dels fills en cas de divorci, que només pot demanar l'home

"Des de la revolució islàmica, fa 43 anys, el règim ha anat minvant totes les llibertats. Especialment per a les dones, és una situació de rígides normes morals que afecten tots els aspectes de la seva vida. El testimoni d'una dona en un judici val la meitat, hereta la meitat que un home, no pot demanar el divorci o perd la custòdia dels fills automàticament en cas de divorci, que només pot demanar l'home", explica Anahita Nassir.

 

I a banda de la discriminació a les dones, remarca que "el règim ha estat pressionant tota la població. Hi ha una corrupció galopant, hi ha una ineficàcia econòmica i financera increïble. L'Iran és un dels països més rics del món en recursos naturals i de tot això no se n'està beneficiant la població. Al contrari. Hi ha una petita casta clerical, política i militar que s'està enriquint dels beneficis del petroli. La població cada cop viu pitjor, no només econòmicament sinó també pels drets".

 

Estem a les portes d'una revolució liderada per les dones iranianes?

Nassir diu que el seu desig és que aquesta sigui una revolució liderada per les dones, però no s'atreveix a dir-ho. "Com a dona, com a mig iraniana, com a defensora dels drets humans bàsics, m'encantaria poder ser optimista i parlar de revolució. Però intento ser prudent i parlo de protestes, manifestacions i revoltes".

 

 

"Esperem que arribi a ser una revolució i la gent trenqui amb el règim. Al començament de les revoltes es demanaven canvis en el règim. Ara s'està demanant un canvi de règim", conclou.