Esquelets de ciment abandonats davant del mar

Els veïns de la urbanització Marina Sant Jordi de l'Ametlla de Mar, al Baix Ebre, fa anys que reclamen a l'Ajuntament que faci alguna cosa amb els edificis que tenen al davant i que s'han quedat a mig fer.

És una imatge força habitual a la costa: hi ha construccions inacabades a la platja de l'Almadrava, a l'Ametlla de Mar mateix, o a Creixell, a l'Hospitalet de l'Infant i entre la Ràpita i Alcanar, o a primera línia del riu Ebre.

Veïns sense vistes

Al davant de la platja de l'Olla de l'Ametlla, hi ha tres edificis de dos pisos que no s'han acabat de construir dels sis que s'havien planejat el 2018. Els veïns de la urbanització Marina Sant Jordi no sols s'han quedat sense vistes; ara, en lloc del mar, veuen aquest esquelet de formigó abandonat.

El que havia de ser un indret privilegiat, a primera línia de mar, ara és un paratge desolat, on la canalla pot accedir sense gaires dificultats i que ha devaluat les propietats dels veïns del darrere, com es queixa María Rosa Chiva:

"Si ara volguéssim vendre, hem perdut molt de valor. Jo mateixa, si m'hagués de comprar un apartament, ja no me'l compraria, amb aquestes vistes, sabent que això no es pensa acabar o no se sap quan s'acabarà."

Perquè aquest és el problema: que no se sap què passarà, ni quan, amb aquesta construcció parada des de fa més de quatre anys.

Fa dos anys, una vintena de veïns van presentar instàncies individuals a l'Ajuntament reclamant solucions, explica Josep Vall, sense obtenir cap resposta:

"Hi ha un silenci administratiu i estem esperant que algú ens respongui. Però de moment aquí ningú ha dit res i s'han quedat aquí els esquelets aquests que, a més de fer malbé les vistes, són perillosos per a les criatures."

L'Ajuntament de l'Ametlla tampoc ha respost al requeriment de Catalunya Ràdio. Ara, els veïns han recollit firmes i han contractat un advocat per mirar de desencallar el problema. Diuen que encara no saben ni tan sols si s'ha renovat la llicència d'obres i no descarten la via judicial.

La lletra petita de la llei

Segons la legislació vigent, els ajuntaments poden actuar en aquests casos. A Catalunya això està regulat pel Decret legislatiu 1/2010 que actualitza la llei d'urbanisme.

La construcció d'un edifici necessita una llicència d'obres de l'ajuntament corresponent, que té una vigència de tres anys, prorrogables sota determinades circumstàncies.

Però un edifici a mig construir no pot quedar en aquesta situació indefinidament, explica Sergi Nasarre, director de la càtedra Unesco d'Urbanisme:

"Si ha passat el termini i incompleix la llicència d'obres, l'autoritat pública pot expropiar-lo sobre la base de la funció social de la propietat, i l'adjudicatari del sòl tindrà l'obligació d'acabar la construcció si és possible o, si no ho és, tornar-hi a construir."

L'última modificació de la llei va donar una moratòria per acabar els edificis que s'havien quedat a mig fer en l'època de la bombolla urbanística. Això permetia continuar les obres sense necessitat d'adaptar-se a les noves normatives en aquesta matèria.

Aquest ajornament es va acabar a principis del 2022 i, a partir de llavors, les construccions inacabades s'haurien d'enderrocar. L'ajuntament ho pot ordenar, segons Elena Rosales, presidenta de la demarcació de l'Ebre del Col·legi d'Arquitectes:

"Quan un edifici porta molt de temps fet i l'execució per acabar-lo i deixar-lo en bon estat té un pressupost superior al 50% de l'obra ja executada, si es declara la ruïna econòmica l'ajuntament pot obligar a enderrocar-lo."

Sovint, però, els ajuntaments no volen quedar malament amb els promotors, constructors o entitats bancàries, i miren de prorrogar la situació argumentant motius de política de sòl o d'habitatge i buscant un acord amb la promotora.