Estafes bancàries per telèfon: les tècniques més habituals i trucs per intentar esquivar-les
Reps una trucada d'una persona que et diu que truca del teu banc, t'alerta que hi ha hagut moviments sospitosos al teu compte i t'urgeix a prendre decisions ràpides per evitar que et robin.
Sap on vius i els números del teu DNI i del teu compte, cosa que et genera confiança, i et diu que necessita que l'ajudis a evitar que et robin facilitant-li més dades per fer-ho.
Però és un estafador que vol superar el doble factor d'autentificació per operar en línia, normalment un codi que rebem per SMS al mòbil, però també pot ser l'empremta digital o el reconeixement facial.
Aquest factor és el que evita que puguin robar-nos amb les dades que ja tenen, i la trucada és per aconseguir que els hi donem nosaltres mateixos, de viva veu o a través d'una web falsa.
Posar la por al cos
Marta Cabrera, responsable de ciutadania de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, l'ACC, explica que els estafadors telefònics fan servir tècniques psicològiques per aconseguir que la víctima senti por i no pensi:
Actuen com ho faria un agent bancari, amb el to de veu que faria servir un agent i posen la por al cos d'aquestes persones, fent-los pensar que realment poden perdre els seus estalvis. I davant d'aquesta situació, les persones actuen de forma impulsiva i sense pensar-ho molt.
Segons Cabrera, qualsevol persona pot arribar a caure en el parany d'una trucada estafa, i depèn molt de l'habilitat de l'estafador, de les circumstàncies personals o també de l'estat emocional:
Tots som susceptibles de convertir-nos en víctimes d'aquest tipus d'estafes, dependrà de molts factors, potser la por que tinguem a perdre els diners o fins i tot si aquell dia ens està passant alguna cosa que fa que estiguem atabalats.
El 90% són estafes bancàries
L'ACC calcula que el 90% de les estafes telefòniques són d'aquest tipus: estafadors que es fan passar per entitats bancàries i que han aconseguit les nostres dades a la internet profunda.
Allà hi troben grans paquets de dades procedents de ciberatacs a institucions o empreses, que els hackers que els han aconseguit els venen i que són la porta per arribar a nosaltres per enganyar-nos.
Són estafes que de tant en tant es converteixen en notícia, com per exemple, a clients de CaixaBank ara fa un any o als de Triodos Bank al gener. En aquest cas, van rebre trucades de números que simulaven ser els autèntics.
Trucades en castellà i també en català
Aquesta tècnica, coneguda com a "spoofing", la feia servir una xarxa que operava des del Perú i que va aconseguir tres milions d'euros de 10.000 persones a tot Espanya a través de còmplices locals.
Aquests treien els diners de caixers amb les dades que aconseguien en les trucades. Al desembre les policies espanyola i peruana van detenir una vuitantena de persones d'aquesta xarxa als dos països.
El més habitual és que els estafadors truquin des d'algun lloc de l'àmbit hispanoparlant i facin servir el castellà, però segons Marta Cabrera hi ha constància de trucades en català:
Ja no podem dir que si ens parlen català, segur que és un representant del meu banc. No, aquest factor no ens serveix per descartar que sigui un ciberdelinqüent.
Estratègies alternatives a la por
A banda de les estafes bancàries basades en la por, n'hi ha que es basen en ofertes llamineres que generen expectatives a les possibles víctimes, com ara aconseguir una feina.
També ofereixen descomptes en empreses de serveis com telefonia o electricitat, i fins i tot inversions amb rendibilitats molt altes, totes pensades per despertar l'interès de qui rep la trucada.
L'objectiu és el mateix: aconseguir que fem una operació bancària a favor seu el més ràpid possible, que és la condició que sempre posen per poder accedir a allò que ens ofereixen.
Les lleis i la intel·ligència artificial
Fa anys que es fan lleis per intentar evitar aquest tipus d'estafes: a Espanya, al març va començar a entrar en vigor un paquet de mesures, entre les quals prohibir trucades comercials des de mòbils.
Però són obstacles temporals que els ciberdelinqüents aconsegueixen superar amb noves tècniques o canvis d'estratègia, de manera que sempre troben marge per continuar actuant.
A més, els estafadors també fan servir eines d'intel·ligència artificial per processar i filtrar millor les dades i poder així fer estafes cada vegada més personalitzades i creïbles.
En aquest sentit, Cabrera alerta que en un futur no gaire llunyà es poden generalitzar tècniques que ja s'han fet servir en alguns casos excepcionals, com suplantar la veu o la imatge d'algú per fer creure que hi estàs parlant:
Ens hem d'anar preparant pel que vindrà, pot passar que ens intentin estafar amb la veu d'una persona que coneguem o fins i tot amb missatges de text bastant elaborats.
Davant d'això, la recomanació de l'ACC és força senzilla: estar alerta per detectar quan algú ens posa en una situació en la qual coincideixen la urgència i la por o les oportunitats llamineres.
En aquests casos el que s'ha de fer és tallar la comunicació i posar-se en contacte, pels canals que ja coneixíem abans, amb l'empresa o institució que se suposa que s'està adreçant a nosaltres.
