Eines per verificar
Detectar imatges antigues que desinformen
- Google Lens
És una aplicació per a mòbils i una extensió del Chrome per a ordinador de taula o portàtil. Ara mateix el Chrome de taula porta integrat el Lens. Només s'ha de posar el cursor a la barra de cerca superior i sota de la barra hi apareix la frase “Pregunta a Google sobre aquesta pàgina”. Si hi cliquem a sobre, el cursor es convertirà en una creu, podrem fer una captura de qualsevol cosa que tinguem en pantalla i farà una cerca inversa automàtica.
Al mòbil, Google Lens és una aplicació com una altra. Només s'ha de descarregar i buscar o bé fent nosaltres les fotos (ens pot servir per identificar un ocell, una planta o un paisatge) o carregant-hi altres imatges que ens arribin.
A l'ordinador personal, podrem fer el mateix a través de Google Imatges. Hem de triar al buscador la càmera de fotos i pujar-hi la imatge que volem que ens busqui.
- Tin Eye
Funciona de manera molt similar a Google Imatges. A vegades no dona tants resultats però permet ordenar els resultats per data de manera molt clara.
- Bing
El cercador d'imatges funciona especialment bé per reconèixer fragments de fotos i cares de persones.
- Image verification assistant
Molt útil per detectar fotos trucades. En aquest cas, la fotografia forense ens ajuda a detectar zones d'una imatge que no són originals.
- Forensics
És una eina més sofisticada. És molt útil per saber si una imatge està manipulada. A través del color, per exemple, ens ajuda a treure conclusions sobre una possible manipulació, com en aquest cas que va circular molt arran de l'1-O.
- InVid
Permet analitzar imatges i les metadades o els keyframes de vídeos de YouTube, Facebook i Twitter de manera que permet recuperar informació de context, ubicació (si es detecta), hora de publicació o els comentaris. També ofereix eines per fer una cerca inversa d'imatges, verificar si una imatge s'ha manipulat, fragmentar un vídeo en frames, anàlisi de metadades d'una imatge o detectar sobreposicions o retocs. Aquesta caixa d'eines també ofereix plugins per a Chrome i per a Firefox. Algunes eines estan reservades a periodistes i fact-checkers i cal registrar-se per poder fer-les servir.
- Youtube Data Viewer
Quan introduïm un enllaç de YouTube, l'eina genera informació sobre el vídeo que és útil per verificar-lo. Podem saber en quin canal s'ha penjat, el dia que es va pujar i ens facilita imatges que alhora podem analitzar a través de la cerca inversa. Està impulsada per Amnistia Internacional.
- Yandex
- Forensically
- DiffChecker
Algunes pàgines web permeten comprovar la falsedat d'una imatge modificada amb Photoshop o altres programes d'edició (Reveal)
Imatge manipulada de l'1-O que va circular per xarxes socials ("Fets o fakes" / Catalunya Ràdio)
A banda d'aquestes, hi ha moltes altres eines per descobrir d'on ve la imatge que hem rebut, com:
Com saber si una imatge està feta amb IA
Un dels elements de desinformació que generen més comentaris són els deepfakes, fotos o vídeos generats amb eines d'IA que situen persones en llocs on no han estat o que els fan dir coses que no han dit.
Pel que fa a les fotografies, hi ha diverses eines que ens donen un percentatge de possibilitats que aquella imatge que hem vist sigui creada amb IA.
Entre d'altres, existeix una eina de Hive Moderation que, després de registrar-nos, ens permet descarregar una extensió de Chrome que facilita molt la feina.
Un cop descarregat, el logo de Hive apareix per defecte a la part inferior dreta de la pantalla, però es pot moure situant-s'hi a sobre i arrossegant-lo.
Només amb un clic podem pujar la imatge a l'eina i ens ofereix una anàlisi de probabilitat que sigui feta amb IA.
També ofereix un percentatge l'aplicació Illuminarty o Is it AI?
En el cas d'Illuminarty, es pot fer servir 15 vegades sense registrar-se.
Una altra opció sense registre és Was it AI. En aquest cas, en lloc d'un percentatge, ens ofereix un rang entre humà i robot. Com es veu a l'exemple, l'eina ha detectat que la imatge suggerida la vam crear nosaltres amb el ChatGPT.
Pel que fa als vídeos, la fiabilitat de les eines a hores d'ara encara és limitada. Tot i així, hi ha moltes eines (de pagament, moltes més) que podem provar:
- DeepWare
És una eina lliure que ens dona algunes pistes sobre la possible generació del vídeo amb IA. Com totes aquestes eines, no et permet ser concloent, però afegeix informació i dades a l'anàlisi.
- DeepFake-O-Meter
És una eina de la Universitat de Buffalo, als Estats Units, que demana registre i ofereix 30 verificacions gratis.
A hores d'ara hi ha moltes tecnologies en desenvolupament per mirar de detectar deepfakes tant d'imatge com d'àudio. Tot i que algunes acabaran sent eines útils, cal tenir en compte que els mals usos de la tecnologia van sempre a davant dels bons i, per tant, val més confiar en altres enfocaments a l'hora de destriar el que és fals del que és cert, com analitzar el context, contrastar on era la persona que apareix al vídeo, trobar els discursos originals que sí que ha fet i posar en dubte situacions massa espectaculars per ser reals.
Utilitzar les xarxes sense que elles ens utilitzin
Sense cap mena de dubte, les xarxes socials són els grans disseminadors de desinformació dels nostres dies. Per això, és imprescindible aprendre a navegar-hi.
Per començar amb la cara més fosca i, alhora, més útil que tenim ara mateix, parlarem d'X. L'aplicació d'Elon Musk ha canviat molt des que va deixar de dir-se Twitter, però encara té coses bones.
Ara per ara, la seva capacitat per oferir seguiment de notícies d'última hora no té rival. Per poc que tinguis entrenat l'algoritme, és la xarxa que més ràpidament informa de situacions en temps real. Com sempre, és clar, cal estar alerta amb els trols o els grans desinformadors, però si sabem buscar, és una eina útil.
El primer que podem fer si ens interessa molt un tema és crear una llista amb usuaris que nosaltres considerem que donen informació fiable. Per fer-ho, cal anar a l'opció “Més” del menú de l'esquerra. Apareixerà un desplegable on veurem, entre altres opcions, “Llistes”.
Un cop a dins, podrem buscar llistes que ja existeixen o crear-nos les nostres. Alerta si creem les nostres llistes pròpies perquè, per defecte, seran públiques i els usuaris a qui hàgim afegit ho sabran.
Si no volem que ho sàpiguen, hem de clicar l'opció “Fes-ho privat” quan estiguem creant la llista nova.
Encara a X, les notes de la comunitat també són una bona eina: millor que res, en tot cas.
Cal entendre que aquestes notes les fan els usuaris i que, per tant, es poden manipular i el seu contingut pot no ser del tot acurat, però a vegades donen pistes de per on van els trets.
Finalment, l'eina de cerca avançada d'X és molt útil. D'entrada, l'opció no ens apareixerà. Però si fem una cerca amb qualsevol paraula a la lupa de dalt a la dreta, immediatament ens donarà els resultats i l'opció de fer una cerca avançada.
Amb aquesta eina podrem trobar tuits de perfils concrets, en dates concretes, cercar per text aproximat o per paraules exactes i per quantitat de retuits o agradaments que hagi tingut la publicació.
A més, també hi funcionen altres funcionalitats, com posar AND i OR al mig dels termes que volem buscar o posar entre cometes una frase textual que volem trobar.
Pel que fa a Instagram o TikTok, les opcions de cerca internes que ofereixen són molt pobres. A les dues plataformes podem veure la data d'una publicació fàcilment, però l'eina de cerca és poc exacta i no és clar que ofereixi tots els resultats que busquem per paraula clau.
Per això, hi ha maneres de trobar més informació des del cercador de Google. En el cas de TikTok, simplement posant al cercador https://www.tiktok.com/tag/XXX i el terme que vulguem a les XXX, els resultats seran vídeos amb el hashtag que hàgim triat.
Pel que fa a Instagram, podem posar a la barra del cercador inurl:instagram.com i les paraules clau, i ens trobarà moltes publicacions amb aquelles paraules que estiguin penjades a Instagram. En aquesta aplicació, hi ha l'opció de buscar per ubicació, la qual cosa és útil en moments en què està passant alguna cosa, però és cert que cada usuari pot triar la ubicació sense la necessitat de ser allà. Per tant, cal anar amb compte.
Pel que fa a Telegram, la seva eina de cerca interna també és limitada, o sigui que si hi volem buscar canals o grups, n'hi ha prou posant a Google inurl:t.me i la paraula clau i tindrem tots els canals disponibles sobre el tema en qüestió.
Finalment, a Facebook també hi ha una eina de cerca interna, però no és gens fiable. Ens pot ajudar l'eina Who Posted What, però també cal tenir en compte que els resultats que ens aboca no són complets ni concloents.
Què hem de fer si volem geolocalitzar una imatge
Sovint ens trobem amb imatges que alguns usuaris de xarxes situen en un lloc determinat que no té per què ser cert. Un vídeo d'una baralla, una foto d'un accident poden ser a qualsevol lloc del món i poden ser utilitzats fora de context i per desinformar.
En aquests casos podem fer servir eines que tenim molt presents, com Google Street View, Google Earth o, si volem sortir de l'entorn de Google, eines més alternatives com Mapillary.
Per situar una acció en un lloc concret amb una imatge, a vegades també ens pot servir saber quin temps feia en aquella ubicació en un dia concret. Per saber el temps en un punt concret del planeta un dia determinat, l'eina per excel·lència és WolframAlpha tot i que té moltes altres utilitats.
Eines contra ciberestafes
A mesura que les ciberestafes se sofistiquen, també apareixen eines que ens poden ajudar a detectar-les.
URLScan, per exemple, ens permet saber si un web és maliciós. Per descobrir si ens han hackejat el compte de correu electrònic, d'altra banda, podem fer servir Have I Been Pwned.
Una altra font d'estafes, però també de spam, són les maleïdes trucades de telèfons desconeguts. En aquests tres enllaços trobareu llistes de números que s'han identificat com a spam:
Les eines per defensar-se en l'entorn digital són infinites i canvien ràpidament. Si algun dels enllaços que hem aportat en aquest article us ha redirigit a un cul-de-sac, notifiqueu-nos-ho perquè ho puguem rectificar.
Podem arxivar internet
Sovint, quan parlem de notícies falses o desinformació, ens trobem que es pengen continguts en webs que, poca estona després, desapareixen o canvien. Titulars desinformadors que circulen i després es corregeixen, continguts manipulats que més tard es matisen
Per això és útil poder guardar una versió d'un web que difon certa informació incorrecta o manipulada. A aquest efecte tenim l'eina Wayback Machine.
En aquest web podem consultar enllaços que algú hagi pogut guardar-hi o podem penjar-hi nosaltres un URL perquè quedi registrat. També té una extensió de Google Chrome que et permet automatitzar-ne l'ús.
Informació verificada
Finalment, a banda de fer servir els servidors que tots tenim al cap per buscar notícies o informació, existeix una base de dades on tota la informació que s'hi troba prové d'unitats de verificació certificades i acreditades de tot el món, que han elaborat la informació amb un mètode transparent i públic. Es tracta de Fact Check Explorer, una eina de Google.