Estigmatitzats per ser esquerrans: "Em van intentar canviar i no ho van aconseguir"

Ser esquerrà era vist com una anomalia. Durant dècades, molts infants van ser forçats a utilitzar la mà dreta, sovint amb mètodes coercitius. En Josep Maria Pérez Casabayó, de 87 anys, que és esquerrà, va viure gran part de la seva infantesa amb una mà lligada a la cadira:

"Anava a una escola de monges i em lligaven el braç esquerre amb una corretja perquè escrivís amb la dreta."

"Ho van aconseguir, però faig molt mala lletra. Tot el que faig de manera natural, ho faig amb l'esquerra", afegeix.

La pressió no venia només de l'escola. A casa també intentaven corregir-lo. "Els meus pares em deien: 'Agafa la cullera amb la dreta'. Però em queia. Jo menjava amb l'esquerra, i em semblava el més normal."

Fins i tot el van portar al metge per entendre què li passava. "El metge va dir: 'És esquerrà. No s'hi pot fer res.'"

Condemnats a ser maldestres

Segons la psicòloga i psicopedagoga de la UOC Sylvie Pérez, forçar un infant a canviar de mà és contrariar la seva naturalesa: "Condemnes la criatura a ser maldestra. El cervell ja ha decidit quina mà és dominant, i obligar-lo a fer servir l'altra pot afectar el desenvolupament de la lectoescriptura i la coordinació visomanual."

Aquestes pràctiques no només eren habituals, sinó que estaven justificades per creences religioses i supersticions. "La mà esquerra era vista com la mà del diable", explica Pérez.

Un estigma lligat a la superstició: la mà del diable

La discriminació contra els esquerrans té arrels profundes en la cultura occidental. Segons Pérez, el terme "sinistre", derivat del llatí "sinestra" (esquerra), va evolucionar fins a significar "maligne" o "perillós". 

Aquesta associació es va reforçar amb la influència de la religió cristiana, que vinculava la mà esquerra amb el mal o el secretisme. Expressions bíbliques com "que la teva mà dreta no sàpiga el que fa la teva mà esquerra" en són un exemple.

En el món àrab, tampoc es permet agafar el menjar amb l'esquerra, per motius de puresa ritual. "Tot allò que ve lligat a l'esquerra, ve lligat a un concepte de malignitat, de l'obscur, del que és tenebrós", diu Pérez.

Durant el franquisme, aquest pensament impregnava l'educació, tant en escoles religioses com públiques. "Tot allò que no fa la majoria és considerat una anomalia", afegeix l'experta.

Adaptar-se a un món pensat per a dretans

La prevalença d'esquerrans al món és del 10,6 %, tot i que la xifra pot variar entre un 9,3 % i un 18,1 %, segons com es mesuri la lateralitat, segons dades de Human Handedness. 

Tot i ser una minoria, els esquerrans representen una part significativa de la població i, en molts casos, es troben en un entorn que no està pensat per a ells. 

El món està dissenyat per a persones dretanes: des de les regles dels jocs fins als instruments musicals, passant per les eines i la manera com llegim. "Els esquerrans han hagut de desenvolupar estratègies pròpies per adaptar-se", diu Pérez. "Això els fa persones amb recursos."

De l'estigma a la normalització

En Josep Maria, que també ha estat professor durant 40 anys, ha vist de primera mà que les coses han canviat: "Ni se m'hauria acudit dir-li a un nano: 'Agafa el llapis amb la dreta'."

Tot i això, encara que avui dia les escoles ja no obliguen a canviar de mà, segons Pérez, l'estigma persisteix en alguns casos: "Tot allò que difereix de la norma es visualitza i es destaca, i això pot generar sensació de diferència."

La investigadora de la UOC recomana que si una família o un equip docent detecta que un infant és esquerrà, busqui estratègies per facilitar-li l'aprenentatge.

"L'ideal és, si hi ha possibilitat, comprar productes per a esquerrans, com les tisores, i ensenyar amb més paciència tenint en compte que moltes coses no estan adaptades", afirma.

"Ser esquerrà no és una tara", conclou en Josep Maria. "És el cervell qui ho decideix. A mi em van intentar canviar i no ho van aconseguir."