Estudiants i treballadors desplaçats busquen fórmules per esquivar la crisi del lloguer

El mercat d'habitatge de lloguer viu una crisi pel desnivell entre l'oferta i una demanda que no para de créixer. En aquest context sorgeixen iniciatives col·lectives que poden alleugerir la tensió en uns casos o agreujar-la en altres. 

"Valor afegit" ha comprovat el boom de les residències d'estudiants a Barcelona, el fenomen dels apartaments per a ús corporatiu i l'allotjament de treballadors temporers al medi rural. 
 

Residències universitàries 

Mia Fang obre la porta de la seva habitació amb un sistema que identifica l'empremta digital. Viu en una residència que l'empresa Nodis ha posat en marxa aquest curs. 

L'oferta d'aquesta mena d'allotjament per a estudiants universitaris a Barcelona ha crescut en paral·lel a les dificultats per trobar un pis de lloguer. Actualment, hi ha 66 residències. 

"Ara estic fent un màster de Sociologia a la Universitat de Barcelona. Aquest pis el compartim amb tres amigues i pago 810 euros al mes. He fet moltes amistats gràcies a aquest pis", explica l'estudiant. 

Eduard Poch és el director de la residència Nodis i sosté que "els estudiants tenen un perfil econòmic mitjà o mitjà alt. La majoria són d'origen nacional, venen de València, Andorra i de fora de Catalunya. I després tenim un percentatge d'estudiants internacionals: anglesos, nord-americans i asiàtics."  

Nodis té dues residències a prop de la zona universitària de Barcelona i en construirà una altra els pròxims mesos. 

Les residències més noves ofereixen molts serveis, com sales d'estudi, espais per cuinar i, fins i tot, sales de gimnàs. La intenció és fer sentir còmodes els alumnes i allargar l'estada, perquè els joves senten una tendència natural a buscar un pis per viure de forma independent.  

Marco Rodríguez és de Cadis i viu en aquesta residència, però té plans de futur: "La veritat és que s'està molt còmode, et passes el dia amb gent i t'ho passes superbé, però també ho pots veure com una etapa per adequar-te a la ciutat i anar a un pis."

Les universitats de Barcelona atrauen 42.000 estudiants d'altres demarcacions i 28.000 de l'estranger.

El mercat de les residències està en ple creixement per donar resposta a una demanda estimulada també per la crisi del mercat de lloguer.

La situació l'han detectat perfectament els fons d'inversió internacionals que hi ha darrere les empreses que construeixen residències a Barcelona i altres grans ciutats d'Espanya amb el mateix problema.  

Eduard Poch explica el posicionament de la seva empresa. "Nodis ocupa la tercera plaça entre les empreses de residències. Tenim presència de companyies internacionals i nacionals. En total són vuit o nou empreses que obren residències aquí". 
  

Apartaments per a empleats  

Visitem un pis del barri de Gràcia de Barcelona que es lloga per temporades a professionals o empreses de fora que desplacen aquí els seus treballadors.

Qui gestiona aquests arrendaments és una empresa especialitzada que té en lloguer un centenar de pisos per a ús corporatiu i que col·labora amb una altra que fa de majorista. El client final no és un turista, sinó un treballador. 

Òscar López és el director d'Alcam Apartments i diu que els clients són "fonamentalment professionals liberals i enviats per diferents empreses, gent que ve a Barcelona per projectes de dos, tres o quatre mesos i necessiten estar com a casa". 

"Nosaltres treballem molt amb Apartool, és un dels socis amb els quals més treballem. Fonamentalment, tenim apartaments corporatius i ells treballen molt amb empreses internacionals que porten gent destinada a Barcelona i nosaltres allotgem aquestes persones", afegeix. 

Marc Vilar és el director general Apartool, que és una "plataforma de gestió de l'allotjament temporal corporatiu". "Nosaltres posem a disposició de grans companyies apartaments d'empreses professionals perquè aquestes empreses puguin allotjar els seus empleats per estades temporals per projectes", indica.  

Apartool treballa amb quatre països del sud d'Europa per enviar treballadors a 85 països de tot el món. L'empresa la van crear tres joves llicenciats, però té el suport financer d'un fons d'inversió i ja té vuitanta empleats, la major part a Barcelona. 

El creixement està impulsat per l'increment dels preus dels hotels arreu del món, cosa que fa atractiva l'alternativa més econòmica dels apartaments. És un terreny compartit amb el negoci dels apartaments turístics, però s'està avançant a diferenciar les dues activitats. 

Marc Vilar precisa: 

 "La regulació que s'està pensant de cara als allotjaments temporals està molt focalitzada pel tipus d'usuari que nosaltres tenim. Nosaltres ho veiem com una oportunitat que aquesta indústria es reguli i es pugui fer un ús correcte d'aquests allotjaments." 

Tant l'Ajuntament de Barcelona com el Congrés dels Diputats estudien en aquests moments noves regulacions sobre el lloguer de temporada. 

Aquesta modalitat per a un ús corporatiu podria ser l'alternativa de futur per als apartaments turístics, que els propers anys veuran limitada o extingida la seva activitat. 
 

Allotjament per als temporers del camp  

Suleyman Diallo i els seus companys treballen a la collita de les olives a la Granadella des de fa anys. Viuen a Alcoletge, a quaranta quilòmetres de distància, i els primers anys feien el viatge cada dia per anar a treballar. Ara això ha canviat gràcies a l'allotjament per a temporers que ofereix l'Ajuntament del poble a l'alberg municipal. 

"Venim al poble a collir olives. L'alberg està molt bé, paguem 6 euros per dia i hi podem cuinar. El diumenge no treballem i ens el cobren igual, aquesta és la pega." 

L'alberg acull els temporers a l'hivern i és un allotjament per a joves durant l'estiu. L'ha fet l'Ajuntament a les antigues cases dels mestres i és l'únic de propietat pública que hi ha a les Garrigues, mentre se'n prepara un altre al poble del Cogul.  

Elena Llauradó és l'alcaldessa de la Granadella. "Hi ha disset places i tenim prevista una ampliació per a la qual tindrem una ajuda leader (de la Unió Europea). Quan s'acabi l'ampliació tindrem una trentena de places." 

David Tarragona és el pagès que té contractats Suleyman i la seva colla des de fa anys. "És un poble petit, hi ha els allotjaments que hi ha i en aquesta època de l'any ve molta gent a treballar, s'ocupen tots i no queda res. Amb l'alberg tens la tranquil·litat que hi ha places suficients, quan arriba la campanya fas la reserva per a les quatre persones que nosaltres tenim i ja no hi has de pensar més." 

El conveni del sector de l'agricultura diu que els pagesos han d'oferir un allotjament digne als treballadors temporers quan tinguin el seu domicili habitual a més de 75 quilòmetres de la feina.

Per facilitar el compliment d'aquesta obligació, la Generalitat dona ajudes econòmiques a pagesos i cooperatives, com a Aitona. 

Les ajudes van estar en suspens durant deu anys per la crisi econòmica. El 2024 es va fer una nova convocatòria i s'han concedit 38 ajudes a tot Catalunya, que suposaran més de 350 places per a aquests treballadors. 

Jaume Pedrós és el responsable de treballadors temporers a la Unió de Pagesos: "Més que parlar d'obligacions, parlaria de voluntats. Al final el pagès el que vol és que els seus treballadors estiguin ben acollits, que mengin i dormin bé i estiguin al lloc de treball en condicions. Si una persona dorm al carrer i menja malament difícilment l'endemà podrà rendir al seu lloc de treball. Això és el que vol qualsevol empresari."