Perfils criminals: estudiar la conducta d'agressors sexuals per avançar en la investigació
La perfilació criminal és una tècnica de suport a la investigació que l'FBI va iniciar als anys setanta i que els Mossos d'Esquadra han implementat per a l'estudi dels agressors sexuals en sèrie que delinqueixen a Catalunya.
Han detectat, per exemple, que un 7,5% dels exhibicionistes acaben desenvolupant conductes més intrusives. Esta dada l'extreuen d'un estudi fet amb una mostra d'exhibicionistes que havien investigat.
Això implica que, si bé dins els delictes de caràcter sexual l'exhibicionisme es pot considerar menor, se l'ha de tenir en compte com un possible indicatiu per prevenir futures conductes més greus.
BTK i l'FBI
BTK és Dennis Rader, però l'FBI va necessitar trenta anys per esbrinar qui era l'assassí en sèrie que el 1974 havia començat a matar a Wichita (Kansas). Va ser una espineta que la policia federal americana va tenir clavada fins al 2006, quan el van detenir. Tenia parella i fills i una vida aparent de les que s'etiqueten de normalitzades; si no s'entra en detalls.
BTK va començar a delinquir en l'època en què l'FBI havia creat la Unitat d'Anàlisi del Comportament. Es dedicaven a analitzar què havien fet els agressors en un homicidi: quin tipus de ferides tenia la víctima i on, com n'havia deixat el cos --si l'havia despullat o no; o si li havia posat objectes per denigrar-la.
Alhora, van començar a entrevistar assassins en sèrie a la presó perquè els expliquessin aquelles dades que, d'entrada, una investigació no necessita per portar algú a judici, com saber què el portava a matar; per què la víctima tenia aquelles característiques i no unes altres; si durant la infància havia estat en entorns violents; si hi havia una motivació sexual en les agressions que cometia...
I la tècnica els va donar bons resultats, tot i que no amb el cas de Dennis Rader. Una anècdota que ja dona pistes del tipus de personalitat. El nom de BTK se'l va posar ell mateix. Són les sigles de lligar --amb cordills o altres objectes--, torturar i matar (bind, torture, kill).
Unes 4.000 agressions sexuals a l'any
L'analista de la conducta dels Mossos d'Esquadra Xavier Álvarez, que forma part de la Unitat Central d'Agressions Sexuals (UCAS), explica que cada dia revisen totes les agressions sexuals que s'han denunciat a Catalunya. Acaben sent unes 4.000 a l'any.
Els agents que atenen les víctimes a l'hora de denunciar els fan una sèrie concreta de preguntes per omplir un formulari que sigui igual en totes les comissaries. Esta informació és la que serveix després per alimentar la base de dades amb què treballen els analistes de l'UCAS. I d'aquí se'n poden extreure patrons de conducta.
Ara per ara, la majoria dels agressors sexuals que detenen no són dels anomenats viatgers, sinó dels que actuen en una àrea geogràfica més limitada. Etiqueten com a viatgers als agressors que es desplacen a la recerca de les víctimes, Álvarez explica que solen ser homes de més edat, que saben controlar millor els impulsos i que tenen experiència cometent delictes sexuals.
La violència instrumental i l'expressiva
S'anomena violència instrumental la que es considera necessària per cometre l'agressió. Ara bé, si l'agressor exerceix una violència extra sobre la víctima, com va fer el violador del cas Igualada, a esta violència se l'anomena expressiva i dona als analistes de la conducta més elements per saber davant de qui estan.
Tan greus van ser les ferides que va causar a la víctima d'Igualada que tant l'informe de perfilació criminal que en van fer els Mossos com la sentència tenen en compte que l'objectiu final no era la violació sinó matar-la, encara que finalment la jove va poder sobreviure. Que l'agressió fos amb esta voluntat també alerta els analistes de la perillositat de l'home que estan buscant, explica Álvarez:
En un 90% dels casos de delictes sexuals detectats a Catalunya, els agressors fan servir violència instrumental i no expressiva.
La perfilació criminal serveix per detectar si hi ha violacions denunciades que puguin correspondre a un mateix agressor, encara que hagin estat denunciades en diferents municipis.
Esta connexió la van trobar en el cas Rider, un repartidor de menjar que aprofitava per buscar dones a qui agredir sexualment. L'informe que va fer la Unitat d'Anàlisi de la Conducta dels Mossos va servir com una prova més per condemnar l'acusat.
Què expliquen certes conductes
Tapar una víctima després d'haver-la matat indica que hi havia una vinculació amb ella; un afecte, per molt contradictori que sembli. Els atacs a la cara de la víctima també desprenen que hi havia hagut una relació prèvia, fos d'amistat o d'enemistat. Hi ha altres comportaments que denoten voluntat d'humiliar la víctima, s'expressen en la manera com es deixa el cadàver.
Ara bé, tota norma té les seues excepcions, tot agressor les seues particularitats, i cada societat, unes dinàmiques pròpies.
La sèrie "Mindhunter" explica molt bé com es va crear la Unitat d'Anàlisi del Comportament de l'FBI. Un dels creadors de la sèrie, Joe Penhall, va fer una masterclass a Barcelona el 2022, invitat pel festival Serielizados.
Penhall va explicar que no volien fer la típica sèrie de thriller policial d'acció. I el cert és que "Mindhunter" és atractiva pels policies que senten que no encaixen en un món en què, a vegades, es premia els que perpetuen el sistema sense aportar millores. I si sou observadors, en els primers capítols de "Mindhunter" ja podreu detectar BTK.
