Estudien les 13 races de gos més intel·ligents: el pastor belga, el que treu més nota
Una investigació publicada a la revista Scientific Reports ha avaluat les habilitats de 13 races de gossos per descobrir les diferències en les seves aptituds cognitives.
L'estudi, fet a Finlàndia, ha posat a prova un miler d'animals. Se'ls han fet deu proves, set de cognitives i tres de comportament, per avaluar la impulsivitat, la cognició social, la resolució de problemes, el raonament lògic, la memòria o la independència dels gossos.
El pastor belga, el guanyador
El resultat ha estat que el pastor belga malinois és la raça que ha obtingut una puntuació més alta en el conjunt de tasques. El segueixen el border collie, el hovawart, el gos d'aigües espanyol i el golden retriever.
El pastor belga apareix com una de les millors races a l'hora d'interpretar els gestos humans. També és una de les més independents i amb altes capacitats per a la resolució de problemes, però no pel que fa al control de la impulsivitat.
És una raça que molt sovint es fa servir com a gos policia o en tasques de seguretat, i l'estudi demostra que té característiques que la fan adequada per a aquest tipus de feines.
Respecte a les proves de raonament lògic o de memòria, l'estudi no mostra grans diferències entre races, tot i que sí que s'aprecien matisos pel que fa a la cognició social, la resolució de problemes o la impulsivitat.
Els investigadors han volgut deixar clar que el fet que un gos tregui "males notes" en aquestes proves no significa que sigui menys intel·ligent, és només informació sobre les aptituds i debilitats de cada raça.
La investigació porta per títol "Diferències de raça en la cognició social, el control inhibitori i la capacitat de resolució de problemes espacials en el gos domèstic" i l'ha estat dirigida la investigadora de la cognició canina a la Universitat de Hèlsinki Saara Junttila.
Junttila i els altres investigadors han volgut apuntar que, si bé la mostra amb la qual han treballat és prou àmplia, hi ha la possibilitat que els resultats no estiguin basats tant en les diferències genètiques de les diverses races com en les diverses experiències vitals de cada individu, com pot ser, per exemple, l'ensinistrament que hagi rebut cada gos.
