Eudald Espluga: "El nom de 'millennials' amaga la precarietat que s'han trobat"

Els joves actuals, etiquetats per un tòpic basat en els mòbils i les xarxes socials, afronten la vida sota la parametrització de la seva existència. El filòsof Eudald Espluga ha escrit el llibre "No seas tú mismo", un retrat sociològic dels joves actuals en què aposta per eliminar la convenció de la generació dels millennials.

"M'agrada explorar els límits, anar més enllà de les etiquetes", argumenta. I "en un context global com l'actual això ha quedat desarticulat", perquè "consumim els mateixos productes, tant els petits com els grans". A més, "buscar elements, etiquetes, deixa una mirada conservadora" que "divideix entre la joventut i la generació dels nostres pares" i evoca una falsa nostàlgia. És per això que "cal dinamitar aquesta idea de generació com a instrument analític".

Els millennials, una generació fatigada

Parlant més específicament de l'etiqueta que l'agrupa, Espluga se centra en l'evolució de l'etiqueta "millennial", una denominació generada pels "mitjans i les sèries de televisió". "Quan apareix, evoca la idea d'estar més preparats, basant-se en l'imaginari de Silicon Valley", denuncia, però això "amaga la fatiga, la precarietat, la salut mental, la impossibilitat d'accedir a feina estable..." que realment han viscut.

La fatiga, el cansament que Espluga troba en la nostra societat: "Ens ha animat que siguem empresaris de nosaltres mateixos", a base de "crear la teva marca" en coses com les xarxes socials. "Unes eines d'autopromoció que ha provocat que estiguem sota la parametrització de la nostra existència".

La felicitat, una peça més del discurs públic

"A partir dels anys 60 es comença a fer teories sobre la importància del treballador feliç, que és més productiu, que s'hi implica més", assenyala Espluga, un discurs que fructifica amb l'esclat de la tecnologia: "Aquests dispositius ens permeten un compromís emocional i real que arriba a la saturació". I fins i tot a "l'addicció", una realitat que s'ha amagat "inventant noms de malalties o pseudopatologies".

Aquesta necessitat de ser feliç es veu clarament a les xarxes socials, però "és curiós veure com s'han transformat els últims anys". "Hem passat de demostrar que som feliços i que tenim una vida perfecta a una sèrie de mems i productes que passen a tenir una gran rellevància", tot i publicitar tot el contrari.

La crisi d'una generació

"El gran fet diferencial de la generació millennial és que l'horitzó de les expectatives fa que vivim en una crisi perpètua", denuncia Espluga, que ho exemplifica al seu llibre amb una frase extreta d'una vinyeta de la il·lustradora Roci?o Quillahuaman: "Quan algú et felicita per treballar en el lloc que t'agrada, et venen ganes de vomitar".

"Se'ns obliga constantment a identificar-nos amb el que fem", afirma Espluga, fins al punt que "abans de dir el salari o l'horari, en una entrevista de feina diuen que 'som una família'", perquè "l'empresa es veu obligada a utilitzar-se constantment, sota l'amenaça que si ets infeliç és que tens una patologia".