Europa vol facilitar els cultius modificats genèticament per adaptar-se al nou clima

La Comissió Europea acaba de publicar una nova proposta per permetre la comercialització de plantes modificades genèticament i fer front així als reptes que planteja la crisi climàtica, la pèrdua de biodiversitat i l'augment de la població mundial. Considera que aquesta biotecnologia pot donar als agricultors conreus més resistents a la sequera, a patògens, i pot fer que hagin de cultivar en menys extensió de terra, per exemple.

També ho veu important per reduir l'ús de pesticides i fertilitzants. Fins ara, a Europa, s'impedeix la comercialització de plantes editades genèticament, a diferència de la majoria de països del món. Està regulada igual que els transgènics, però no són el mateix perquè no s'introdueixen gens de fora de la planta. Es modifiquen els del mateix vegetal per aconseguir els trets més afavoridors.

La Xina, els Estats Units, el Canadà i el Japó permeten els usos d'aquests cultius. Els científics creuen que és el moment de corregir l'errada d'haver-lo posat en el mateix sac que els organismes transgènics. Però també temen que es perdi l'oportunitat i que la Unió Europea quedi enrere pel que fa a producció i sostenibilitat si no s'avança en la regulació d'aquesta biotecnologia, que ha quedat obsoleta, ancorada als anys 90.

Modificar el genoma per adaptar-lo a la sequera

Ana Caño és la investigadora principal d'un grup de científics del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) que estudien com modificar el genoma de plantes com ara la melca, un cereal de secà, sense gluten, per adaptar-lo a la sequera, ja que ara mateix és un dels principals problemes de l'agricultura.

Els investigadors expliquen que amb les tècniques d'edició genètica com ara el CRISPR fan el mateix que feien els nostres avis amb els encreuaments de varietats vegetals, destinats a seleccionar les característiques més interessants de cada planta, però d'una manera més ràpida i precisa, al laboratori. "Hem identificat una sèrie de gens que fan que la planta s'adapti a la manca d'aigua i als canvis en la temperatura. Ho hem estudiat en una planta model, una mala herba, l'"Arabidopsis", i ara el que hem descobert ho estem traslladant a cultius d'interès com la melca."

Creuen que aquest cereal acabarà substituint el blat de moro perquè necessita molta menys aigua i s'adapta millor als canvis en el clima que ja estem vivint. Originàriament, la melca és d'Etiòpia i es conrea molt a l'Índia, precisament per a la seva adaptació a les condicions climàtiques severes. Antigament, també es cultivava a la península Ibèrica, però va ser desplaçada pel blat de moro. Ara, a Catalunya, amb la falta de pluges, se n'ha començat a plantar de nou.

Biotecnologia per fer front a la inestabilitat climàtica

Ana Caño explica: "La biotecnologia de les plantes és l'eina més potent per fer front a la inestabilitat climàtica a què ens dirigim i poder produir aliments sostenibles i saludables per a tothom, en els pròxims anys. I això és essencial per preservar la seguretat alimentària en el planeta. És veritat que ara, tant a Europa com a Catalunya, tenim prou aliments, però això no és garantia que en tinguem en els anys que venen".

Ara es busca que la nova iniciativa legislativa de la Comissió Europea s'adapti als nous productes obtinguts per edició gènica. Els investigadors del CRAG esperen que la presidència espanyola del Consell de la UE, que ha començat ara al juliol, sigui clau per aprovar-la, ja que ja han anunciat que és un dels temes que prioritzaran.

La investigadora Ana Caño avisa: "Ara no es pot detectar si un cultiu ha estat editat genèticament o si s'ha generat per encreuament, tal com es feia tradicionalment. Per això, si no s'aprova ara l'ús d'aquesta eina, ens arribaran igualment a Catalunya llavors i varietats de llocs de fora d'Europa, on sí que està permesa aquesta tecnologia".

Els investigadors creuen que aquestes eines poden fer l'agricultura més competitiva i més sostenible.